06 de setembre 2007

El relleu de HP

La sèrie de Harry Potter s'ha acabat per al món anglosaxó, però a casa nostra encara no: la traducció catalana no estarà fins febrer de 2008. Conste que estic radicalment en contra del que han fet els 24 joves fans de la sèrie que van començar a traduir pel seu compte Harry Potter i les relíquies de la Mort, d'entrada perquè es tracta d'una il·legalitat inadmissible. Dit això, expresse la meua perplexitat perquè la versió en català no es podrà llegir fins l'any que ve quan la francesa o l'alemanya, per exemple, estaran abans d'aquest Nadal. Per què? És una pregunta que deixe en l'aire. La resposta, segurament, la deuen conéixer els editors de Salamandra.
Però ja m'he desviat del tema. Volia referir-me breument al buit que deixa el mag de la Rowling. Fa anys que els editors anhelem trobar nous Harrypotters. Artemis Fowl apuntava fort, però el seu èxit s'ha circumscrit a les illes britàniques. Ara diuen que la sèrie Tunnels, que publicarà Empúries en novembre, és una de les que podria tenir més sort.
De moment, qui ja li està fent ombra al mag és el vampir Edward i la seua enamorada Bella, protagonistes de la sèrie Crepuscle, escrita per Stephenie Meyer: Eclipse, el tercer títol de la sèrie, s'ha situat des del llançament (i per sorpresa) en els primers llocs dels més venuts als EUA. Alerta perquè el fenomen s'ha covat a la xarxa. En parlarem un altre dia.

2 comentaris:

Darabuc ha dit...

Per a mi el tema de la traducció il·legal és un tema complicat, difícil d'avaluar en poques línies. Caldria saber qui ho fa en realitat. Si ho fes de debò gent jove, em podria arribar a semblar una forma d'idealisme, en una societat on el dret més defensat (judicialment i política) és el de propietat i, com s'ha dit en diverses ocasions, el dret de la propietat és l'únic que, pel fet de posseir-lo jo, n'exclou els altres. S'anomena "dret" però és ben distint dels drets comunitaris, com el d'expressió. També és cert que part de la nostra societat jove sembla pensar que té dret a tot per concessió estatal i el simple fet d'haver nascut, i la idea de "guanyar-s'ho" no sempre és ben vista. Però no faré més d'advocat del diable de mi mateix ni m'arriscaré a més ires per haver generalitzat.

A part, entenc que, dins el món anglo-saxó, en Colfer és un bon escriptor per a joves, a jutjar pels llibres que li he llegit, que tampoc són tants (ni són de la sèrie d'AF). Però és ben cert que no ha quallat.

(De l'obra nova que menciones no en sé res, més enllà de les notícies de venda.)

Eduard Castanyo ha dit...

Aquest, aquest és el que surt a l'Avui de 13/9/2007!!!
Eduard

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...