Més sobre RBA

Parlàvem ací fa uns dies d’RBA, la gran damnificada de la venda del Grup 62 a Enciclopèdia i Planeta. Repassant fulls i papers diversos trobe una entrevista amb Oriol Castanys, director general d’RBA Libros, publicada a la revista Delibros en juliol, abans del desenllaç del fulletó 62.

El que hi diu coincideix amb la versió de Ricardo Rodrigo al Cultura/s. Els objectius? “Seguir creixent, i estem atents a altres possibles incorporacions que puguem dur endavant tant de segells editorials existents com a la creació d’altres línies editorials que puguem posar en marxa amb els nostres propis recursos i capacitats”. L’estratègia? “Créixer o morir”.

Pel que fa al mercat en llengua catalana, aquesta és la consideració de Castanys: “El català és un petit mercat, molt interesant, i en alguns moments molt agraït. Com que és més petit, és més fàcil arribar-hi, més fàcil de comunicar a la premsa, als lectors i als llibreters el que estàs fent. En aquest sentit, és més manejable. S’està esclarint l’oferta editorial. Hi ha hagut en els últims anys sorpreses com ara el comportament de les traduccions del castellà al català [hem intercanviat algunes opinions al respecte ací], que s’han col·locat entre els llibres més venuts. Hi ha rareses, però supose que corresponen al fet de ser un mercat petit, que pot tenir, de vegades, comportaments curiosos, o rars. Però és un mercat que es manté saludable malgrat tot”.

Un mercat petit, interessant, agraït, petit, fàcil, petit, manejable, rar, saludable, petit, créixer, seguir creixent, créixer o morir...

Uf!, vaig dir jo.