L'Oracle que ens guia

Un dia tranquil (per fi!) després de la voràgine dels últims temps. He aprofitat el dia festiu per a, diguem-ne, afers propis, i he tingut fins i tot una estona per llegir un llibre amb tapes; ja sabeu, d'aquells comprats a la llibreria. Em permetreu que guarde (de moment) "l'anonimat" sobre el títol (al remat era també feina), però després de tant i tant d'original, la veritat és que s'agraeix poder passar pàgines cosides i en una mida distinta a l'A4.

Volia dir la meua sobre la presentació de L'Oracle Imminent, però la veritat és que Toni (i molts més a la catosfera, inclosos alguns dels allà presents i dels dissortadament absents) n'han parlat abastament i fins i tot s'ha fet la necessària autocrítica. Tal i com ho veig jo, va ser un experiment interesant, amb una presentadora no present però alhora enrotllada i omnipresent, un experiment no tan redó com ens hauria agradat, però em sembla que aprofitable, amb els retocs i les millores que calga. La idea era bona, és bona. Hi haurà més oportunitats per arredonir-la. Ara el vertaderament important és saber l'opinió dels lectors sobre la novel·la. Perquè darrere de tota la pirotècnia cibernètica hi ha una obra literària. No perdem el Nord. L'oracle ens guiarà.

D'altra banda, dimarts vaig assistir a la inauguració del IV Congrés d'Escola Valenciana. Ple al paranimf de la Universitat (enhorabona als organitzadors!), amb moltíssimes cares conegudes. No hi eren (o jo no vaig veure) els representants del govern autonòmic, ni tampoc del PP. Llàstima, pensava que ara que ha "caigut" la temporada operística tindrien més temps lliure per a altres actes diguem-ne "socials". Per cert que tampoc hi vaig veure cap personalitat destacada del PSPV, i la repercussió en premsa, de moment, ha estat escassíssima.

Quin país...!