02 de desembre 2006

Porrot d'Honor per a Alapont

Silla és una illa magnífica, un oasi cultural quasi utòpic en què tot és possible, fins i tot retre homenatge a un escriptor. I per si això no fóra prou delicte, anit es permeteren l'extravagància de guardonar un autor que ha reeixit en els dos gèneres més ignorats per les instàncies acadèmiques: el teatre i la literatura infantil i juvenil. Em referisc a Pasqual Alapont.
Els organitzadors de l’acte em demanaren que fera un repàs a la trajectòria professional i literària de l'homenatjat però que, per favor, per favor, que fóra breu. Així doncs, vaig tractar de condensar en poques paraules la trajectòria d’un autor que comopta amb 69 obres vives enregistrades a la base de dades de l’ISBN i més de 40.000 entrades al Google.
Per no fer-ho massa llarg tampoc ací, reproduïré només un fragment del que vaig dir allà :
Si un dia algú s’atrevira a posar en risc la seua vida i elaborar un cànon objectiu (realment objectiu, vull dir) de les millors obres de la literatura infantil i juvenil valenciana, per justícia caldria que hi figuraren títols seus com No sigues bajoca!, Menjaré bollycaos per tu o L’infern de Marta, per citar-ne només alguns.
I si aquesta llista tarda uns anys a redactar-se estic convençut que caldrà incloure més obres de l’autor que homenatgem aquesta nit. Perquè Pasqual és, malgrat tot i sobretot, un escriptor seriós, treballador, que revisa i reelabora insistentment cadascun dels diàlegs, cadascun dels paràgrafs, cadascun dels gags que tant ens fan riure, cadascun dels passatges d’acció que ens emocionen i ens captiven.
Amb esforç i constància, Pasqual ha esdevingut un dels escassíssims escriptors professionals del nostre país, i el més representatiu, sòlid i amb projecció dels que conreen la literatura infantil i juvenil. I no exagere si qualifique Alapont de luxe per
a les nostres lletres. És un escriptor polifacètic, capaç d’escriure amb el
mateix nivell de disciplina, rigor i autoexigència una obra de teatre com una
targeta de Nadal.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquesta és una distinció ben merescuda que se li dóna a un dels millors i més SERIOSOS escriptors que tenim en l'actualitat (i això que a vegades ens fa RIURE a cor que vols).
Quina creu que tenen els autors que conreen la literatura infantil i juvenil, que porten al coll el malefici de no ser considerats com cal. Alapont, que és un mestre en tots els sentits i en tots els camps (també en la narrativa per a adults i, sobretot, en el teatre), té a més l'"inconvenient" de ser una magnífica persona. Sort que la gent de Silla ha tingut bon ull i pocs prejudicis i ha sabut discernir que "a pesar" de l'aparença humana i discreta Pasqual és un gran creador.

Anònim ha dit...

El porrot li l'han donat tambe a Estelles, Ventura i Valor, entre altres.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...