Eufòria desmesurada a la premsa tradicional, a Vilaweb i a tot el món per l'acord entre la conselleria de Cultura i Comunicació i Google per digitalitzar 380.000 llibres de cinc de les biblioteques catalanes més importants, inclosa la Biblioteca de Catalunya. Hi veiem repetides expressions com ara "satisfacció generalitzada", "procés imparable", "salt a la internacionalització", "pas de gegant", "acord fantàstic", "feliç coincidència" i una conclusió: "millor que Frankfurt". Molt bé, resulta que ens passem mesos i mesos discutint sobre Frankfurt, sobre què som i què volem ser de majors i ara resulta que Google tenia la cura de tots els nostres mals. Catalunya s'ha convertit així en "el segon soci no anglosaxó i el tercer d'Europa que s'uneix al Projecte per a Biblioteques Google". Fantàstic: som capdavanters!, "líders mundials", n'haurien dit a Canal 9!I, és clar, després de tanta lloança unànime, què puc dir jo, ànima càndida, que no haja dit ja?
No vull ser negatiu (sobretot després que el conseller afirmara que som "una cultura petita, en crisi perpètua, instal·lada en la queixa"... quin panorama!), però permeteu-me que em pose un poc perepunyetes.
El problema, al meu entendre, no rau en la digitalització mateixa (fantàstica, fabulosa per a conservar el nostre patrimoni bibliogràfic, utilíssima per a fer-la accessible a tothom), sinó en l'ús que se'n faça o, millor dit, en qui en faça ús. Diuen i repeteixen que l'accés serà lliure i gratuït (per sempre?), que des de qualsevol racó de l'univers informàtic es podran llegir les Homilies d'Organyà o que així mai més podrem dir que tenim el Tirant lo Blanc exhaurit (un drama, no cal dir-ho).
Però anem a pams: si la directora de la Biblioteca de Catalunya afirma que la digitalització del seu fons té un cost de 60 milions d'euros (60 milions d'euros! Una barbaritat majúscula de pessetes!!!), i tenint en compte que l'acord inclou digitalitzar encara el fons de quatre importants biblioteques més... és allò que, vaja, a mi no em quadren els comptes. D'on ix tot eixe dineral? Però quina sobtada generositat, quin amor a la cultura catalana! Gràcies, senyor Google, per l'altruisme!
Òbviament, tenen a resposta preparada: "la digitalització de llibres és una inversió estratègica de Google per a retenir clients. Digitalitzant milers de llibres afavoreixen que els qui fan servir el cercador hi trobin més informació útil i el facin servir més sovint". És una explicació possible, no dic que no. Així doncs, m'afig a l'allau de palmadetes a l'esquena (virtual).
No vull ser negatiu (sobretot després que el conseller afirmara que som "una cultura petita, en crisi perpètua, instal·lada en la queixa"... quin panorama!), però permeteu-me que em pose un poc perepunyetes.
El problema, al meu entendre, no rau en la digitalització mateixa (fantàstica, fabulosa per a conservar el nostre patrimoni bibliogràfic, utilíssima per a fer-la accessible a tothom), sinó en l'ús que se'n faça o, millor dit, en qui en faça ús. Diuen i repeteixen que l'accés serà lliure i gratuït (per sempre?), que des de qualsevol racó de l'univers informàtic es podran llegir les Homilies d'Organyà o que així mai més podrem dir que tenim el Tirant lo Blanc exhaurit (un drama, no cal dir-ho).
Però anem a pams: si la directora de la Biblioteca de Catalunya afirma que la digitalització del seu fons té un cost de 60 milions d'euros (60 milions d'euros! Una barbaritat majúscula de pessetes!!!), i tenint en compte que l'acord inclou digitalitzar encara el fons de quatre importants biblioteques més... és allò que, vaja, a mi no em quadren els comptes. D'on ix tot eixe dineral? Però quina sobtada generositat, quin amor a la cultura catalana! Gràcies, senyor Google, per l'altruisme!
Òbviament, tenen a resposta preparada: "la digitalització de llibres és una inversió estratègica de Google per a retenir clients. Digitalitzant milers de llibres afavoreixen que els qui fan servir el cercador hi trobin més informació útil i el facin servir més sovint". És una explicació possible, no dic que no. Així doncs, m'afig a l'allau de palmadetes a l'esquena (virtual).
2 comentaris:
Què vols que et diga? Tot açò de digitalització, rendabilitat, negoci, accés a les fonts, etc. em fa una mica de por. Clar i ras, no crec que mister Google s'haja convertit en Teresa de Calcuta de la nit al matí.
Eixos 60 milions d'euros es podrien fer servir en campanyes d'alfabetització d'adults -a Catalunya, el 50% de la població no sap escriure en català- i en campanyes d'animació a la lectura.. perquè si el personal no llig en paper, ja m'explicarà qui ha de llegir un llibre en una pantalla d'ordinador.
Publica un comentari a l'entrada