Bono llibre

Com ja havíem profetitzat (profecia facileta, aquesta), els principals partits lliuren la primera batalla preelectoral en terra de ningú: contraprogramant promeses de gratuïtat del llibre de text. Ahir, el líder del PSPV acudia al notari (!) per reforçar (?) el seu compromís. A la mateixa hora, el conseller d'Educació anunciava que optava per la fórmula del "bono libro" per a garantir llibres de text per a tots.
El sector, acostumat a que se l'ignore des dels estaments polítics, està perplex davant d'aquests moviments, com certifica Glòria Mañas, presidenta del Gremi de Llibreters: el conseller no s'ha reunit mai amb el col·lectiu de llibreters o editors, l'anunci s'ha fet sense acordar-lo prèviament amb els implicats, sense saber com cobraran els llibreters els llibres que venguen i sense conéixer tampoc d'on eixiran els 200 milions que costarà la iniciativa a una Administració que no té, com hem dit en alguna altra ocasió, ni un euro per a llibres.
La fórmula del bono-llibre és bona, molt bona, potser la millor, però en aquest cas planteja molts interrogants que s'haurien de resoldre (i consensuar) com abans, millor.