La temporada primavera-estiu de premis literaris s'acaba, però no rebaixa el to ni la qualitat.
Divendres, dos dels principals escriptors valencians del moment van guanyar sengles guardons a només uns quilòmetres de distància. Joan Olivares està que no para, i després de l'Andròmina i el Ciutat de València repeteix amb el premi de literatura eròtica de la Vall d'Albaida amb Pell de pruna, que barreja el món de l'ensenyament i l'erotisme (que no tenen per què ser incompatibles tampoc, dic jo). Toni Ibàñez, que formava part del jurat, ens avança les primeres línies i el seu entusiasme per l'obra, que Bromera publicarà a la primavera (la sang altera).
I un altre imparable és el blocaire tirantafotredor Enric Lluch, qui després de quedar finalista en la primera edició del certamen, ha guanyat (aquesta vegada sí) el Far de Cullera amb Temps de conquesta, una novel·la ambientada en l'època de Jaume I que de segur agradarà molt els joves i serà de gran utilitat per difondre la figura del nostre rei fundador. Al novembre estarà a les llibreries.
Divendres, dos dels principals escriptors valencians del moment van guanyar sengles guardons a només uns quilòmetres de distància. Joan Olivares està que no para, i després de l'Andròmina i el Ciutat de València repeteix amb el premi de literatura eròtica de la Vall d'Albaida amb Pell de pruna, que barreja el món de l'ensenyament i l'erotisme (que no tenen per què ser incompatibles tampoc, dic jo). Toni Ibàñez, que formava part del jurat, ens avança les primeres línies i el seu entusiasme per l'obra, que Bromera publicarà a la primavera (la sang altera).
I un altre imparable és el blocaire tirantafotredor Enric Lluch, qui després de quedar finalista en la primera edició del certamen, ha guanyat (aquesta vegada sí) el Far de Cullera amb Temps de conquesta, una novel·la ambientada en l'època de Jaume I que de segur agradarà molt els joves i serà de gran utilitat per difondre la figura del nostre rei fundador. Al novembre estarà a les llibreries.
Enhorabona a tots dos!
I una última hora: fa només uns minuts s'ha anunciat, a la Casa de la Cultura d'Alzira, que el Premi de Teatre Palanca i Roca ha quedat desert. Deixar un premi sense guanyador no és mai plat del gust de cap jurat, i done fe que ha costat molt prendre aquesta decisió. La reunió s'ha allargat tant que m'han multat el cotxe i he acabat al depòsit de la grua. Estic de una mala kjlñkjdñlkdugklj.
Bé, per no deixar-vos amb els insults, penseu, dramaturgs del món, que la regidora de Cultura ha anunciat que l'any pròxim la dotació del premi de teatre serà doble: 16.000 euros. Qui s'anima?
2 comentaris:
Llàstima no poder comptar amb una fotografia amb un primer pla del premi-obsequi lliurat a Enric el passat divendres, perquè després d'haver-lo observat aquest matí de ben a prop pel seu tamany i forma us puc assegurar que considere aquest guardó molt més escaient per al premi de narrativa eròtica.
Amb raó Xavi Castillo (mantenidor de l'acte) sembla que proposà rebatejar aquest premi com a "Fal·lo de Cullera"
Volem veure eixe trofeu! Què tal una foto a Tirant a Fotre?
Publica un comentari a l'entrada