31 d’agost 2007

La renovació imprescindible (que no arriba)

Fa uns dies, Toni Cucarella es preguntava si no hi ha una generació valenciana (nova) de narradors i narradores en català. Els fets, lamentablement, demostren que no. Toni demanava noms i obres d'autors/es menors de 39, i, tot i la laxitud del concepte de joventut, l'absència de respostes al seu apunt clama al cel. Em pose jo també a pensar i només em venen al cap Silvestre Vilaplana (1969), Francesc Gisbert (1976) i Ferran Bataller (1977) per afegir a la magra llista que suggereix Cucarella. S'admet qualsevol aportació, però en tot cas és mal símptoma que ens coste tant trobar noms, no creieu?
On és la gent de vint o trenta-i-pocs (la meua generació!), que ja ha estat escolaritzada en valencià i que, per tant, hauria d'impulsar la renovació que tota literatura necessita? Per què, tot i tenir les aptituds necessàries per a llegir i escriure en la nostra llengua, hi ha tan poca gent jove que efectivament llija i/o escriga en valencià?
Articles com aquest de Cultura 21 titulat "Escriptors sota la trentena" i on, com bé observava Cucarella, no hi ha cap nom valencià, són per a reflexionar-hi...

14 comentaris:

escritsurgencia ha dit...

Deixa'm pensar una mica més. Per ara, n'apunte una que tinc molt a la vora: Lliris Picó (Ibi, 1972).

alícia ha dit...

Sr. Tirant:
Li he donat un parell de voltes a això que proposen vostè i el senyor Cucarella, i no ho veig. El primer que li he de dir és que no m'agraden les llistes. El segon, que no veig la diferència entre un autor de 39 anys i un de 41. També em ve al cap que no sempre la joventut és sinònim de qualitat. És més, això de primar la joventut és una moda amb la qual no puc combregar, perquè és un paràmetre purament accidental. També he pensat que justament la literatura és una de les arts que sol oferir bons fruits durant la maduresa dels autors. Per tant, no he fet comptes sobre quants autors valencians tenen, per exemple, entre 40 i 50 anys, o 60 o 70, però convindria cuidar-los. En fi, senyor Tirant, continuaré donant-li voltes a això que planteja com un veritable problema.
Alícia

Tirant al cap ha dit...

Alícia, és clar que la joventut no és sinònim de qualitat, però l'absència d'escriptors joves sí que és sinònim d'anormalitat. Res nou, doncs, en aquest país nostre.
Amb tot, em permet continuar amb la llista (que m'agradaria que fóra molt llarga) i, al nom de Lliris Picó que se'ns suggeria en un comentari previ, cal afegir el de Juli Capilla (1970), del qual vas parlar al teu bloc. Sobre la novel·la "L'home de Melbourne" deies: "Recoman la lectura d’aquesta obra d’un autor novell que també conrea la poesia, i que ha d’ajudar a refrescar el panorama literari actual."

acorrecuita ha dit...

Això de posar els escriptors en compartiments estancs... De tota manera, si ara ens posarem a buscar, de segur que trobàvem un sac, de menys de 39. I justament, no sé si de casualitat, si en lloc de tallar pels menors de 39 tallem pels menors de 40 em venen al cap com a mínim quatre noms ben suggeridors: Juli Alandes (1968), Marc Vicent Adell (1967), Alan Greus (1967), Urbà Lozano (1967). De tota manera, fóra bo que n'eixiren molts de nous.

alícia ha dit...

Sr. Tirant:
Gràcies per recordar la ressenya que vaig fer del llibre de Juli Capilla. És cert que vaig utilitzar la paraula "novell". Potser no vaig ser molt precisa. En dir novell volia dir debutant, autor d'una primera obra, i mai ho vaig fer mirant l'edat de l'autor.
De totes maneres, veig que a poc a poc van sortint noms, la majoria dels quals són desconeguts per a mi, però pel que sembla al País Valencià no ho són.
En tot cas, Sr. Tirant, em sembla que estem d'acord en el que és bàsic: la necessitat que surtin autors nous, de qualitat, que no només escriguin sinó que facin literatura, que ho facin en català, que siguin publicats i reconeguts, que siguin llegits i promocionats no només al País Valencià, sino en tot l'àmbit lingüístic... En fi, la "normalitat"

j.t. ha dit...

Salvador Company, per exemple.
De tota manera, oblidin aquest neguit per la pervivència de la cultura a base de carn fresca. ¿Sap que guanyen? Joves escriptors que es pensen que el futur és a les seues esquenes, i per tant acomplexats. O directament trepes que s'aprofiten d'estes angoixes per a anar pujant amb llibres complaents a mig fer. Repassi vostè els llibres que més li agraden: ¿n'hi ha cap d'un autor de menys de 40 anys? Aleshores, ¿per a què inflar el mercat?

tragalletres ha dit...

Sóc un consumidor obsessiu de narrativa en català, especialment de la feta per valencians. M'agrada que hi haja tants comentaris al respecte, però hi ha coses que no veig clares. És més "jove", Silvestre Vilapalana que naix al 68 o Manuel Baixauli que naix el 63? Tots dos comencen a publicar el 98, per tant, literàriament són igual de "joves". Jo identifique veus joves amb veus noves. Pel que fa al comentari de J.T. sobre els trepes que publiquen llibres a mig fer, poc té a veure amb la edat. L'hereu d'Àlan Greus, o Les cendres del cavaller, ambdós premi Ciutat d'Alzira, són llibres sens dubte ben acabats, en què es pot copsar una feina de relectura i correcció plausible; La màquina ronca d'Urbà Lozano és francament millorable, però se li ha de donar el benefici del dubte que s'atorga de l'"opera prima"; a Femení singular ens sorprén amb un seguit de relats madurs i impecables des del punt de vista literari i lingüístic. Juli Capilla a L'home de Melbourne se'n surt perfectament amb els mecanismes narratius, i a més el llenguatge transpua el gust pel llenguatge líric dels poetes. Per contra, qui ha fet botar la llebra de tots aquests comentaris, el mateix Toni Cucarella, a la seua tan (incomprensiblement) lloada Quina lenta agonia deixa paleses un seguit de mancances importants que intenta suplir amb una forta càrrega de sentimentalisme barat. I aquest no és novell, ni molt menys. En definitiva, que l'edat, i el que potser siga pitjor, els anys d'ofici, pense que té poc a veure.

subal ha dit...

Amic Tirant, apunti aquest nom; Francesc Bononad. L'editorial que m'alimenta publicarà aquest setembre la seva primera obra, Empremtes en la neu.

Salutacions.

Anònim ha dit...

Amics i amigues,

Més dades per si són interessants. Suposo que el que deu preocupar el senyor Tirant (escombrant cap a casa) és la manca de gent de la trentena que comence a publicar. Li llenço un cop de mà: en l'Illa de l'hivern de 1999 hi havia una selecció de nous narradors valencians. Entre la llista que hi donava, hi ha nou narradors que començaren la seua carrera literària quan estaven en la trentena d'anys: Martí Domínguez, Silvestre Vilaplana, Vicent Borràs, Manuel Baixauli, Alan Greus, Salvador Company, Pau Marqués, Agustí Peiró i Francesc Viadel.

Per cert, quants d'aquests autors continuen publicant periòdicament? N'hi ha alguns almenys que guarden silenci ja fa temps, em sembla. Hi ha crisi de creativitat? És per això que els editors volen gent nova?

abel ha dit...

Interessant el que diu, senyor Tirant, no se m'acut cap nom més a la llista!!
S'hi valen bloggers!?

Això és com tot ha dit...

Crec que no és cap bajanada ja que hi per hui la forma més ràpida i directa de creació textual és als blocs.
Per a quan un recull (encara que siga d'anar per casa) d'entrades publicades als blocs?. Separant convenientment això sí, el gra de la palla.
Hi ha un munt de blocs frescos i originals en valencià que tenen al darrere joves inquiets; perquè no fer un recull que per un costat els servisca de plataforma i per l'altre els estimule a donar el bot cap a objectius més ambiciosos.
És força complicat debutar al primer equip i en partit oficial i tal volta caldria començar per baix afavorint i facilitant la consolidació de la pedrera.

Tirant al cap ha dit...

En efecte, Alícia, estem d'acord en el fonamental: el que realment importa és que hi haja bons autors amb bons llibres.
Sobre el que diu Tragalletres en podríem parlar molt: Àngels Moreno va nàixer el 1939 i va publicar la seua primera novel·la ("Potser a setembre") el 1994, i la seua narrativa és més "jove" que la de molts "joves".
No obstant, opte per continuar diferenciant entre autor novell i autor jove: d'autors novells (afortunadament) sí que n'apareixen amb una certa regularitat, però sobta que n'hi haja tan pocs que estiguen al voltant de la trentena.
Gràcies per la recomanació, amic Subal, m'agradarà llegir l'autor que em suggereixes.
El comentari que fa anònim també és ben oportú: en aquest número de L'illa s'hi esmentaven noms dels que apuntaven cap a una certa renovació de la literatura catalana des del País Valencià. És cert que alguns han quedat pel camí (és un altre dels problemes que tenim: la continuïtat), però també han quedat alguns noms ben notables.
Per últim (fins ara, uf!), el tema dels blocs... doncs no és una mala pensada, no. Algú em va fer notar fa un temps que el que jo anomene en la columna de la dreta "escriptors amb bloc" està fora de lloc: que no són escriptors tots els que escriuen blocs? Doncs sí, convindrem que sí...

Anònim ha dit...

No veig la necessitat de tindre autors joves: si els que tenim ja no els llig ningú!

Anònim ha dit...

La literatura és art, i l'art no té res a veure amb el fet d'haver après o no la llengua a escola, sinó amb pulsions internes.
Els meus autors valencians "joves" preferits:
1) Baixauli. "L'home manuscrit" (!)
2) Fuster.
3) Martí Monterde. "L'erosió".
4) Torrent. "Gràcies per la propina".
5) Palàcios. "Alfabet".

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...