Vés per on la paradoxa: cada vegada viatgem més, però es venen menys guies de viatge. I és que, segons aquest article d'El Periódico, en l'actualitat preparem més els viatges amb l'ajuda d'Internet.
Done fe: l'escapadeta al Penedès de la setmana pròxima l'hem buscada i contractada gràcies a l'ordinador (després d'una hora de cua a l'agència de viatges, no ens trobaren res disponible), i encara estem mirant un altre viatge exprés per a finals de mes. Tornant a la notícia que esmentava (i que, atenció: està en la secció d'Economia, perquè estem parlant de cacaus), la directora d'Ediciones Jaguar ho expressa així:
"El mercat està saturat. No es pot competir amb Internet, que entrega informació gratuïta i ràpida sobre un destí."
I això ocorre abans que aquest segment del negoci editorial estiga mínimament ben atés en llengua catalana. Un àmbit, doncs, que potser ja no normalitzarem mai. Si més no, en format paper. Ara, el repte el tenim (i no és l'únic) a la xarxa.
4 comentaris:
He trobat el teu bloc, i l'he trobat força interessant.
Aquest test sobre l'addicció dels blocs em sembla genial.
Si vols pots visitar també el meu bloc, Antaviana.
Un post molt ben trobat, que apunta cap a nous reptes que en no poder disposar d'eienes pròpies són complicats... Sort de la societat civil.
Personalment també utilitzo internet per preparar els viatges, però sempre m'agrada anar-hi acompanyat de paper -en format llibre- i si el viatge és llunyà d'una guia.
Salut!
Gràcies, Roser, he visitat el teu bloc i no dubtes que ho tornaré a fer. Estem en contacte "virtual"!
Benvolgut Tondo, ja no sé què faríem sense Internet! En tot cas, jo també sóc dels que duu una guia en format paper sota el braç quan faig un viatge més llarg o a un lloc que m'interessa de veritat. No ho puc evitar!
I quan descobreixo un lloc que m'atreu intento fer-me amb `llibres sobre aquesta zona. Ara per exemple estic capbussant-me en l'Alta Ribagorça i investigant coses sobre aquesta moderna comarca amb arrels tant i tant antigues.
Publica un comentari a l'entrada