13 d’agost 2007

L'efecte Obrint Pas


Fa uns dies, l'Avui dedicava un reportatge a "L'efecte Obrint Pas". Doncs bé, aquest "efecte", esperançador i encoratjador, també es nota a la xarxa. És ben conegut el bloc del grup, "Diari d'una gira", que, segons informaven en aquest apunt recent, rep un miler de visites diàries i ja ha superat les 200.000. Impressionant!
Ara, el cantant, Xavi Sarrià, encarregat habitual de redactar la bitàcola virtual del grup valencià, obri el seu bloc personal, amb el títol manllevat d'una tornada del seu últim disc "Lluitar, crear, construir!". Una notícia extraordinària per a tots, i molt especialment per als entusiastes de la seua música, entre els quals, un servidor. L'objectiu del nou bloc el deixa palés al seu primer apunt:

"No m'agraden les polèmiques ni els debats artificials. Només espere aportar paraules, músiques, idees, combats. Unes dosis d'autocrítica i uns bocins de realitat. Per això he triat aquest antic lema per al meu bloc. Lluitar, crear, construir! Podem esperar res més d'aquesta vida?"
I molt poc després, Pau Alabajos ha inaugurat el seu dietari personal "amb vocació de vacuna contra l'amnèsia" i amb la pretensió d'autoobligar-se "a prendre partit en segons quins debats socials i polítics, obrint una finestra humil a les meues reflexions personals i intrasferibles sobre els temes més diversos". Interessants, també, els enllaços de l'apartat "Companys de batalla".
Benvingudes siguen aquestes valuoses aportacions a la xarxa!

5 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

M'agrada resseguir el teu blog... i trobar-me amb aquest post m'omple d'esperança doncs si: Obrint pas s'obre camí més enllà de la música, més enllà dels escenaris.

Una abraçada!

vk ha dit...

PEr a mi que vaig assistir ja fa una dècada (que ràpid passa el temps) a un dels seus primers concerts a Benimaclet i a la Plaça del Patriarca i que encara guarde la seua primera maqueta en cassete és una gran alegria veure la repercussió i l'èxit que estan aconseguint sense renunciar a les seues arrels i continuant lluitant per allò que consideren just.
Però seguint la web del grup me n'adone que la major part dels seus concerts tenen lloc al Principat on mancats de grups tan reivindicatius com aquest els reben amb els braços oberts.
Continuem sent un País de mesinfots i fenòmens com aquest més que una mostra de "reviscolança" considere que es tracta d'una "rara avis" que dubte molt que tinga continuitat en altres formacions al llarg del País, no per manca de talent i ganes sinó de suport i d'acceptació popular.

Tirant al cap ha dit...

Esperança sí, Tondo, però com bé diu el tirantafotredor VK, els Obrint Pas continuen sent una rara avis en el panorama musical valencià: la diversitat i qualitat d'alguns dels nostres grups capdavanters està molt lluny de l'acceptació del públic, encara molt minsa. Però mentre hi ha música, hi ha esperança!

Tondo Rotondo ha dit...

Sí, tens tota la raó. I el més curiós és veure com des de les insttucions són generalment bandejats, veure com es dónen a conèixer sense aquest suport, amb la força de la gent. Potser poca, però Déu n'hi do.

Felicitats pel teu blog, lletraferit i llibreferit: m'agrada!

Tirant al cap ha dit...

Gràcies per les teues paraules, Tondo.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...