Avui, Urbà Lozano té motius més que sobrats per estar "més content que un gínjol": acaba de guanyar el premi Constantí Llombart-Ciutat de València. La seua original novel·la Plagis ha merescut la unanimitat del jurat.
Es tracta d'una obra molt ben construïda, amb un gran treball estructural i lingüístic i bastida sobre un seguit de coincidències fortuïtes entre els diversos personatges que hi pul·lulen. Carles, professor i escriptor, guanya un premi literari sense haver-s'hi presentat. Aviat se n'adona que el relat que se suposa que ha escrit és un plagi i vol renunciar al guardó, però la regidora que organitza el certamen vol dissuadir-lo amb totes les armes al seu abast. Coincidint en el temps, rep la visita de la policia: una antiga coneguda seua ha aparegut morta envoltada de retalls de diari de o sobre Carles. Quina relació té tot plegat, si és que en té cap? Aquest és, grosso modo, l'argument de Plagis, novel·la farcida d'homenatges literaris perquè, com diu l'autor en la nota final del llibre: "el que no és tradició és plagi".
La reunió del jurat m'ha permés assistir a una conversa sobre literatura entre Joan Olivares i el tinent d'alcalde Miquel Domínguez, qui s'està llegint Pana negra amb molt d'interés i aprofitava el moment per preguntar-li sobre el mite del Gatet d'Otos. Qui ho anava a dir: un regidor (i de l'Ajuntament de València!) llegint en valencià. Ens queden tantes coses per veure...
El guardó de poesia ha quedat desert, i el de teatre en valencià ha anat a mans de l'autor català Jordi Faura per l'obra Hikikomori. L'acte de lliurament tindrà lloc dilluns que ve, dia 17.
Ací la nota d'Europa Press.
Es tracta d'una obra molt ben construïda, amb un gran treball estructural i lingüístic i bastida sobre un seguit de coincidències fortuïtes entre els diversos personatges que hi pul·lulen. Carles, professor i escriptor, guanya un premi literari sense haver-s'hi presentat. Aviat se n'adona que el relat que se suposa que ha escrit és un plagi i vol renunciar al guardó, però la regidora que organitza el certamen vol dissuadir-lo amb totes les armes al seu abast. Coincidint en el temps, rep la visita de la policia: una antiga coneguda seua ha aparegut morta envoltada de retalls de diari de o sobre Carles. Quina relació té tot plegat, si és que en té cap? Aquest és, grosso modo, l'argument de Plagis, novel·la farcida d'homenatges literaris perquè, com diu l'autor en la nota final del llibre: "el que no és tradició és plagi".
La reunió del jurat m'ha permés assistir a una conversa sobre literatura entre Joan Olivares i el tinent d'alcalde Miquel Domínguez, qui s'està llegint Pana negra amb molt d'interés i aprofitava el moment per preguntar-li sobre el mite del Gatet d'Otos. Qui ho anava a dir: un regidor (i de l'Ajuntament de València!) llegint en valencià. Ens queden tantes coses per veure...
El guardó de poesia ha quedat desert, i el de teatre en valencià ha anat a mans de l'autor català Jordi Faura per l'obra Hikikomori. L'acte de lliurament tindrà lloc dilluns que ve, dia 17.
Ací la nota d'Europa Press.
8 comentaris:
Gràcies. M'has estalviat la feina de fer la sinopsi (i no va de broma, ja hyo veuràs). Segons quina mena de textos (espere que no els estríctament literaris) els fas moolt millor del que jo podria.
No havíem quedat que a Bromera eren les patums només qui guanyaven els premis grossos?
De segur que ara han premiat eixe senyor per a despistar...
Encara que, per dur-nos la contra, potser ara s'entesten a convertir el tal Urbà en una patum. Els editors són la pitjor raça del món!
I damunt volen guanyar diners!
No sé on anirem a parar...
Tan bé que estàvem abans!
Déu meu, Girbés!! Qualsevol dia d'estos em mataràs amb un esglai: C9 a la presentació d'un llibre, el regidor pepero llegint en vañlencià... On anirem a parar!!
Ai!! La mala consciència de lo del C d'Alzira!! S'han adonat del que comentem els pocs lectors potencials que hi ha en català del P Valencià (que no comprarem el llibre de l'Alcoiana) i, efectivament, prefereixen impulsar jovces autors (si el convertiran en patum o no, no ho sé), cosa que em sembla molt bé i m'anima a comprar el llibre.
Ara bé, poc els importa que nio llegim l'obra premiada a Alzira, portaran a l'escroptora a la Fira de València i en vendran molts (a gent que no el llegirà, però al cap i al a fi, són una empresa i poc els importa que la gent el llegesca o no). Per tant, puc entendre que són una empresa, però NO són un banc (del qual no podem fugir), així que ja podrien anar veient el "cabreig" del personal.
fa temps que seguesc la polèmica que porteu entre mans amb això del ciutat d'Alzira, i avui m'he decidit a escriure un comentari. A vore, no podem pensar que l'obra de la Clara-Simó era la millor i ens deixem ja d'històries??
Tots tenim ganes de trobar noves veus narratives, perquè d'una banda pense que el mercat està molt saturat i de l'altra no podem pretemndre que els autors que ens agraden escriguen una novel·la al mes (ja m'agradaria ami, per exemple, que els escriptors valencians que més m'agraden, que no citaré per no fer propaganda que ningú no em pagarà). Aleshores, ja que tenim la capacitat de poder recórrer a escriptors catalans, mallorquins (o, per què no, autors en castellà) doncs ho fem, i au! No us sembla? jo tampoc em pense comprar el llibre d la Simó, però, per favor, un poc de respecte envres el jurat, per l'mor de déu!!!!
I calma a tothom, collons!!
I si Bromera s'està equivocant o no, doncs ja s'ho trabaran, però no entrem en qüestions que no ens escauen.
Que Bromera s'estiga equivocant, que jo sàpiga, no ho ha dit ningú. Tenen la tàctica comercial ben preparadeta. Només cal veure els darrers guanyadors: A Martí, Jordi Sierra, la del sarau (la d'Alcoi). Queda clar, doncs, del que es tracta, obrirr el mercat del principat. Molt bé, cap problema. El departament de valencià del meu institut ho té clar. L'any que ve van fora els llibres de text de Bromera, i els de lectura del 2n i 3r trimestre, ja estan canviats. I em consta que no som els únics.
Tota decisií té sempre unes consqüències, i s'han de saber acceptar.
Els últims guanyadors, perdone, són Angels Moreno i Urbà Lozano, ben valencians. Com la Simó, d'altra banda. Què té que vore això amb els llibres que han de llegir els alumnes? Es trien a pes o perquè són bons?
Aniré a la llibreria.
Publica un comentari a l'entrada