09 de juny 2008

La carta de l'AELC (II)

He rebut telefonades d'institucions que convoquen premis literaris preguntant per aspectes relacionats amb la carta de l'AELC. Que si fem contractes als autors, que si els paguem drets, que si ens quedem els seus diners, etc., etc. Un dels polítics que va rebre la missiva li va dir al tècnic de cultura que si el premi donava problemes, que el deixaven de convocar i això que s'estalviaven (fa falta recordar qui governa per ací?). Per sort (de moment) es continuarà convocant.
A banda d'això, ens trobem que l'AELC ja no vol fer difusió entre els seus associats de les bases de premis com ara els Ciutat d'Alzira, Ciutat de Xàtiva, VAE de Burjassot o Xaro Vidal de Carcaixent. Sempre enviaven les bases en paper; enguany, per primera vegada, no. Però, per exemple, avui mateix la seua web publicita els Premis Literaris Ciutat de Girona, on s'hi diu textualment que l’import del premi "es considera a la vegada premi i avançament dels drets d’autor" o del Carlemany, que també explicita que la quantitat "és a compte de drets d'autor". I s'hi dóna notícia dels premis de LIJ de Cruïlla, que també són a compte de drets d'autor.
No entenc res de res. Continue sense saber a qui beneficia aquella carta i què s'ha obtingut amb aquella mesura unilateral. Fóra bo que ens feren partícips del balanç.

3 comentaris:

AELC COM CAL ha dit...

Predicar amb l'exemple és difícil: mireu sinó aquest post de la Plataforma Per una AELC Com Cal.

Jacme ha dit...

me sembla que fet l'estirabot de la carta, ara ja no se'n recorden d'ella (o se'n recorden parcialment...). En qualsevol cas, és molt curiós això que expliques, de la censura que fan a uns premis sí i a uns altres no (no vull malpensar...)

A.H. ha dit...

Estic amb tu, Joan Carles: que ens diguen si han tret trellat de l'estirabot.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...