Sant Jordi a l'Octubre

Aquest d'enguany és per a mi un Sant Jordi estrany, atípic, el primer que viuré "retirat" de la vida d'editor. Confie, però, que serà l'últim (del retir, vull dir)! Des d'aquesta barrera, la moguda es viu d'una manera molt i molt distinta. Menys vibrant. Per compensar el "mono", em queda el meu pas fugaç (qui sap si efímer) per l'escriptura. Així que avui "faré d'autor" en la celebració de Sant Jordi a València. No hi haurà parades omplint els carrers, ni llargues cues de lectors àvids de signatures, ni autors mediàtics orgullosos de poder dit que han "escrit" un llibre, ni editors jugant-s'hi bona part de la facturació de l'any... Però hi haurà (això segur) literatura, i llibres, i roses, i bona companyia. Si us abelleix celebrar-ho amb nosaltres, ens veiem a partir de les 19h al Centre Octubre del cap i casal.

Esteu on esteu... bon i profitós Sant Jordi!!

Resum de 2008

Aquest podria ser un resum de 2008 des de l'òptica d'aquest Tirant al cap:

• Gener: La carta de l'AELC. Un dels apunts que més comentaris ha generat en aquest bloc, i no era per a menys. El tema va portar cua i, pel que sembla, llarga, molt llarga...
• Febrer: El manifest del sector valencià del llibre. La injustícia cohesiona el sector del llibre, que crea el Fòrum del Llibre Valencià.
• Març: Candidatura (literària). Bromera presenta en societat el que esdevindrà un gran èxit: 4 edicions i més de 10.000 exemplars venuts en els 7 primers mesos de vida. I (primícia) una traducció en marxa...
• Abril: Neteja. Més enllà del'anècdota d'aquest apunt hi havia un canvi d'ubicació (en tots els sentits) més llarg del que preveia. Més responsabilitat, menys temps. Un fet que ha marcat, per a mi, el 2008 (i el futur).
• Maig: La catosfera valenciana (amb perdó). El fenomen dels blocs (superat o potser substituït en breu pel Facebook o vés a saber quin altre enginy) ens posa en contacte (contacte a distància, però contacte eficaç) a (o amb) una bona colla de gent, i això és el millor d'aquest invent.
• Juny: Llegir en valencià, per a conéixer-nos. Tercera edició de la campanya de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, que ja prepara la quarta, amb tema (si tot va bé) sucós.
• Juliol: Més sobre Rushdie. Per fi es podia fer pública la notícia del fitxatge de Salman Rushdie a Bromera. Una de les incorporacions de narrativa estrangera que més alegria m'ha proporcionat. Impagable, si no l'heu llegit encara, Els fills de la mitjanit. I aviat en parlarem, de l'extraordinària L'encantadora de Florència.
• Agost: IntraFrankfurt (L'Odissea). La promoció de la literatura catalana en tot el nostre domini lingüístic és un tema recurrent d'aquest bloc. Una reivindicació necessària que no ens cansarem de fer.
• Setembre: Esperpent educatiu. La Ciutadania en anglés com a expressió del balafiament de recursos i del caos en l'educació pública valenciana.
• Octubre: El fenomen Baixauli. Una expressió de Xavier Aliaga que resumeix bé el bon moment de la narrativa valenciana (un exemple, dos exemples, tres exemples, i n'hi ha molts més), però que no s'acaba de fer visible a Catalunya (ni tampoc en aquest País nostre, tan poc procliu a la lectura en valencià).
• Novembre: Naix Edi.Cat. Un nou projecte editorial que, respectant la independència dels integrants, vol donar resposta als grans reptes de futur que tenim plantejats en un món editorial amb tendències darwinistes.
• Desembre: La gran, gran, GRAN notícia. Gràcies a la campanya "Llegir ens fa + grans", la Guia pràctica per a fer fills lectors supera el milió d'exemplars distribuïts. Una fita que m'ompli d'un orgull immens. Gràcies, una vegada més, a tots els que ho heu fet possible!

I res més fins l'any que ve. Per cert, avui és el meu 34 aniversari. Una de les primeres felicitacions (gràcies a la seua fabulosa agenda) ha estat la de l'amic blocaire JJ Isern. Agraït quede!

Bones festes i bon any a tots/es.

La carta de l'AELC (II)

He rebut telefonades d'institucions que convoquen premis literaris preguntant per aspectes relacionats amb la carta de l'AELC. Que si fem contractes als autors, que si els paguem drets, que si ens quedem els seus diners, etc., etc. Un dels polítics que va rebre la missiva li va dir al tècnic de cultura que si el premi donava problemes, que el deixaven de convocar i això que s'estalviaven (fa falta recordar qui governa per ací?). Per sort (de moment) es continuarà convocant.
A banda d'això, ens trobem que l'AELC ja no vol fer difusió entre els seus associats de les bases de premis com ara els Ciutat d'Alzira, Ciutat de Xàtiva, VAE de Burjassot o Xaro Vidal de Carcaixent. Sempre enviaven les bases en paper; enguany, per primera vegada, no. Però, per exemple, avui mateix la seua web publicita els Premis Literaris Ciutat de Girona, on s'hi diu textualment que l’import del premi "es considera a la vegada premi i avançament dels drets d’autor" o del Carlemany, que també explicita que la quantitat "és a compte de drets d'autor". I s'hi dóna notícia dels premis de LIJ de Cruïlla, que també són a compte de drets d'autor.
No entenc res de res. Continue sense saber a qui beneficia aquella carta i què s'ha obtingut amb aquella mesura unilateral. Fóra bo que ens feren partícips del balanç.

Francesc Bodí a la xarxa

Hi ha autors molt pendents dels avanços de les noves tecnologies i d'altres que amb prou feines usen el correu electrònic. Francesc Bodí pertany a aquesta segona tipologia. Això, és obvi, no li impedeix ser en l'actualitat un dels grans de les nostres lletres. A partir d'ara, a més, i gràcies a la iniciativa de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, podem resseguir la seua trajectòria en aquesta pàgina web personal.

Ja era hora!

Fi de campanya entre escriptors

Aquesta nit, quan a les 00.00 es tanque (oficialment) la campanya electoral, a la ciutat de València s'haurà produït un acte amb repercussió zero (lamente ser un desbaratafestes) als mitjans de comunicació: la secció valenciana de l'AELC lliura els seus premis de la Crítica.
En narrativa, Havanera, de Francesc Bodí; en poesia Constants vitals, de Manel Garcia Grau; en assaig (!) Cita a sarajevo, de Francesc Bayarri; i en teatre, Combat, de Manuel Molins. Una bona oportunitat per llegir, recuperar o recomanar aquests títols. Enguany s'hi ret un merescut homenatge a Isabel-Clara Simó.
Allà hi serem!

Més blocs i una bona notícia

Fa temps que, regularment, m'arriben per correu electrònic un seguit d'interrogants anònims sobre temes d'actualitat literària. Els signa la Plataforma Per Una AELC Com Cal i em consta que els rep molta més gent. Coincidint precisament amb l'elecció del nou president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, a qui felicite des d'aquest espai, m'assabente de l'existència d'un bloc de l'esmentada Plataforma, molt crítica amb l'actual (i amb l'anterior) directiva de l'AELC. Es manté l'anonimat i no permet deixar-hi comentaris, així que haurem de continuar sense poder preguntar quina persona o persones hi ha al darrere.
D'altra banda, avui hem conegut que la Generalitat Valenciana ha aportat el milió d'euros que devia de 2006 per a dotació bibliotecària. El sector respira (de moment) un poc més tranquil.

Deu anys de Cossetània

Vaig conéixer Jordi Ferré, l’editor de Cossetània, ara fa un any, en l’últim Galeusca d’editors. Des d’aleshores, hem coincidit sovint, sobretot a partir de la renovació de la Junta Directiva de l’AELC, i sempre m’ha fet la mateixa impressió: una persona amb les idees molt clares i una gran capacitat de treball.
Amb motiu de la celebració, aquesta vesprada, del desé aniversari de la fundació de l'editorial, Vilaweb publica una interessant entrevista amb Ferré que palesa com, fora de la capital i al marge dels grans grups editorials, encara queda espai per a editors inquiets, desperts i amb iniciativa.
Cossetània (que compta també amb el segell en castellà Lectio) ha bastit en aquesta dècada un catàleg de mig miler de títols, que se sostenen sobre dues bases principals: les guies d'excursionisme i els llibres de cuina. "Havíem de diferenciar-nos en alguns àmbits, i ho hem aconseguit", afirma Ferré.
I per molts anys!

Presència valenciana a Frankfurt

Tenia previst parlar algun dia de la (suposada) presència valenciana a la Fira del Llibre de Frankfurt, però la pregunta, avui, d'El Llibreter em serveix com a pretext per avançar aquest apunt.
La qüestió en qüestió és si els editors valencians hem previst alguna estratègia per participar-hi. La resposta curta, senzilla i directa és que no. I l'interrogant que més m'inquieta és aquest: "per què?". Doncs no serà perquè no tenim obres i autors "exportables"!
El cas és que per ací no hi ha molt de "moviment" al respecte. Frankfurt no ha comptat tradicionalment amb l'adhesió entusiasta dels editors valencians, com sí que ocorre amb Bolonya, i tampoc resulta especialment estimulant l'etiqueta de "Cultura catalana" com a convidada d'honor. Perquè a veure: convindrem tots (o no?) que un escriptor valencià que escriu en català forma part d'eixa "cultura catalana" (o només els que publiquen a Catalunya?), però... i els que escriuen en castellà? Per què Marsé sí i Muñoz Puelles no? I què fem amb els pintors, músics o actors? Es pot il·lustrar "en valencià"?
La veritat és que no recorde cap comentari sobre la "necessitat" d'incorporar algun tipus de presència valenciana a l'efemèride llevat de la reserva d'un seient "a la Comunidad Valenciana" al patronat de l'organització. I això és ben descoratjador. Al País Valencià no és que no hi haja il·lusió per participar a i de l'esdeveniment, sinó que ni tan sols se'n parla del tema. I em fa la impressió que a Catalunya tampoc importa massa. I mira que se n'ha parlat de Frankfurt 2007 fins el moment!
La qüestió és molt més profunda: Som o no som part d'una mateixa cultura?
Li ho he sentit dir més d'una vegada a Lluís Pagès, i ratifique una per una les seues paraules: a Frankfurt hi van els editors perquè és una Fira d'editors i per a editors, i hem d'anar tots units i fent pinya, sota el mateix paraigua. Hem d'explicar-li les misèries d'aquesta "llengua ornamental" a què es referia el Llibreter a cada editor estranger que s'interesse per la nostra literatura? A mi em sembla que no, perquè els espantarem. Ja produïa bastant desassossec veure a Bolonya, ben disseminats, un estand de l'AELC, un altre de l'AEPV i un tercer (per primera vegada) de l'Institut d'Estudis Baleàrics...
Tornarem sobre la qüestió.