Aquest matí, amb sobredosi de ¡Viva España! (que a Barcelona sona molt diferent que a València, potser de manera més inesperada), he practicat un "optimisme responsable" (passeu-me la pedanteria) en la sessió "Editar entre elefants, una visió des de la perifèria" dels Juliols de la UB i que podríem resumir així: estem malament, però podríem estar pitjor. Demà, com anunciava Josep Maria Ferré, director del curs, hi estan convidats a parlar alguns elefants.
Glups!
L'optimisme queda reforçat en el viatge de tornada amb una altra (previsible) notícia: el pamflet anticatalanista Valéncia Hui, successor del també desaparegut Diario de Valencia (aquest no duia accent ni cap ací ni cap allà), renuncia a estar exposat en alguns quioscs i ara serà més virtual que mai, ja que les seues insídies només es podran seguir des d'Internet. El blaverisme radical sembla extingit. Amb afirmacions tan absurdes i extemporànies com aquesta del director de l'invent, no m'estranya:
D'antologia. A reveure!"Este periódico nació para defender todo lo valenciano y, cómo no, nuestras sagradas señas de identidad, de las que destaca como más entrañable la genuina Lengua Valenciana, la que malbarataron y pusieron a los pies de los caballos de los catalanistas Eduardo Zaplana, primero, y Francisco Camps, después."
2 comentaris:
Que no s'enteri El Mundo, que Francisco Camps es catalanista, que li preparen un Manifiesto en dos dies.
Salutacions cordials.
Una rata més que abandona el vaixell del quiosc. Que s'ofegue. ja ha estés prou de verí.
D'antologia dir que Paquito Campos es catalanista. Si és que esta gent estava malament del cap des d'un principi, a més de mala llet, normal que acaben així: les rates a l'aigua, a q s'ofeguen.
Publica un comentari a l'entrada