19 d’octubre 2008

El Chacal

Les cròniques apunten que la crisi econòmica també afecta (qui ho diria!) la literatura. O, per ser més precisos, les negociacions de drets dels editors. Diuen que, a Frankfurt, ja no hi ha cops de colze ni subhastes per arrabassar autors d'un catàleg a un altre.
Avui m'ha cridat l'atenció aquesta entrevista de Carles Geli i Guillermo Altares amb Andrew Wylie, el més poderós agent literari del món. Si teniu dubtes, feu una ullada a l'impressionant catàleg d'autors que representa, entre els quals Philip Roth, Salman Rushdie, Orhan Pamuk... i fins i tot, fent un triple salt mortal amb la legislació sobre drets d'autor, Shakespeare!
Doncs bé, aquest pope de l'edició diu coses com ara:

"Nosotros tenemos claro quién es el jefe, y ése es el autor, ante el que no puedo cometer errores como llevarle a una editorial que no es la suya y que fracase; para mí, el editor no es nada, nada."

"Pamuk: cuando llegó sólo tenía tres libros y le dije: 'Sigue así que acabarás viendo el Nobel, yo me encargo del resto'' y así fue... Soy un buen sirviente, el jardinero que cuida de su jardín. Y eso en España... Nunca traicionaré a uno de mis autores, y nunca le haré un favor a una editorial. Esta ética es bastante necesaria en este negocio. Pero España es, en ese sentido, un lugar bastante corrupto."

Declaracions que no el faran guanyar amics entre els editors, és clar. Però qui necessita amics editors amb eixe catàleg d'autors que els (ens) atrau com un imant?


PS.- Com a curiositat dominical, us enllace aquesta crònica de Ferran Torrent sobre el congrés del PPCV.

Actualització 20/10: Els amics de The Literary Saloon citen avui aquest Tirant al cap. Moltes gràcies!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

M'impressiona l'agent literari. Desconeixia que això funcionava així. Per cert, la crònica de Torrent sobre el congrés del PP és prou fluixeta... Molt fluixeta, vaja.
Miquel

Pere ha dit...

El Wylie aquest, un sobrat. I el Torrent també. Quina superficialitat.

El llegidor pecador ha dit...

"Nunca traicionaré a uno de mis autores, y nunca le haré un favor a una editorial. Esta ética es bastante necesaria en este negocio. Pero España es, en ese sentido, un lugar bastante corrupto."

Bufa! Té més raó que un sant. I a l'inrevés, es a dir, amb autors "corruptes" també.

Anna ha dit...

Chacal? Per què no Xacal?
Felicitats per l'expansió transoceànica, mister Tirant.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...