"Estados Unidos es demasiado insular, está demasiado aislado. No traducen lo suficiente y no participan en el gran diálogo de la literatura. Ese tipo de ignorancia les limita. Son demasiado sensibles a las modas de su propia cultura de masas"
Aquestes declaracions són d'Horace Engdahl, secretari de l'Acadèmia Sueca organitzadora dels premis Nobel, i les podem llegir en aquest reportatge d'El País. La polèmica està servida.
És obvi que els EUA són un país més exportador que importador de cultura (des del cinema a la literatura, sense oblidar la música). Al reportatge s'hi diu que només un 3% dels llibres que publiquen són traduccions. Una pràctica empobridora, és cert. Però també resulta innegable que la narrativa nordamericana encara pot traure pit amb autors de la talla de Don DeLillo, Philip Roth, Joyce Carol Oates, John Updike, Toni Morrison (última premi Nobel nordamericà, del 1993), Cormac McCarthy i tants altres, també de generacions posteriors com ara el desaparegut David Foster Wallace, Jonathan Lethem, A.M. Homes (us vaig prometre que en parlaríem ací; un altre dia serà), Jonathan Safran Foer... En fi, no vull ser exhaustiu, però matèria primera n'hi ha, ja ho crec que sí!
Ara bé, pel que sembla, enguany el Nobel no recaurà en els EUA... o potser sí, vés a saber!
1 comentari:
Potser Horace Engdahl ha comés l'error de càlcul de dir que als estats units no es tradueix prou o que està aïllat de no donar-se compte que té un vincle literari i lingüístic important amb Gran Bretanya pel qual no li és estrictament necessari que les traduccions es feren als estats units. Una altra cosa seria que a Anglaterra també estigueren aïllats, que ja tindria pebrots. L’error que si que ha comés Engdahl és pensar que el diàleg amb la pròpia tradició americana (que a la vegada està relacionada amb tota la literatura) ha sigut trencat. Els “clàssics” no cal traduir-los... o si?
Publica un comentari a l'entrada