L'última fornada

Aquesta setmana, El Punt del País Valencià obri edició amb el reportatge "L'última fornada", a càrrec d'Empar Peiró. A la web de l'AEPV hi trobem els PDF complets del dossier (1, 2 i 3), que naix a partir de les declaracions de Xavier Aliaga, flamant premi Andròmina, sobre el "Fenomen Baixauli".
Ha augmentat els últims mesos l'interés per l'obra dels escriptors valencians en el conjunt del nostre domini lingüístic? Podem parlar d'una "nova generació valenciana" en el sentit d'afinitats temàtiques i estilístiques d'un grup més o menys compacte d'autors? Jo crec que la resposta a les dues preguntes és negativa, però sí que pense (vull pensar) que s'hi pot començar a gestar un corrent d'opinió positiu que aporte il·lusió i nous horitzons (més amplis pel que fa als receptors) a la creació literària del País Valencià.
L'últim article de JJ Isern a la revista Qué Leer destaca com a novetats més importants de novembre les obres de dos autors valencians que es posen a la venda la setmana que ve: El professor d'Història, de Joan Francesc Mira, i Històries del Paradís, de Xavi Sarrià. "Un veterà i un debutant", com apunta el titular del seu article. Una coincidència engrescadora i esperançadora, perquè alhora que els autors valencians més consolidats continuen en actiu, també hi té cabuda una generació (diguem-ne generació, o grup, o col·lectiu, tant fa) amb aportacions noves, distintes, eclèctiques, capaces d'arribar a públics diversos i d'ampliar el nombre de lectors en la nostra llengua.
Diu Baixauli com a colofó a l'article d'El Punt que esmentava:

"De sobte molta gent està parlant de la literatura actual valenciana. No sé si L'home manuscrit en té alguna culpa. Tant de bo fóra així. En tot cas, això és boníssim. Qui sap si no estem a l'avantsala d'un boom valencià!"

Tant de bo fóra així.