30 d’abril 2008

Neteja

Un canvi d'ubicació provisional m'ha obligat a regirar papers del despatx i a desfer-me de tot allò que no necessite. Sóc d'aquells que afirma amb seguretat: "Sembla desordenat, però jo sé on està tot". Mentida: avui m'he adonat que guardava catàlegs de l'època de Maria Castanya, projectes caducats, fullets de tota mena i condició, bases de certàmens que ja ni existeixen, cartes impersonals, publicacions desaparegudes (i d'altres que podrien desaparéixer sense que ningú les plorara), galerades i originals que ja hem publicat o que rebutjàrem fa segles, carpetes amb propostes i idees absolutament desfasades... En fi: nou caixes de deixalles històriques. Nou caixes de papers!!! Encara com que ací ho reciclem tot!
Però em queda el neguit: i si algun dia necessite algun dels papers que he llançat alegrement al contenidor blau...?

28 d’abril 2008

Moure el País

Dissabte vaig assistir a l'acte de lliurament del premi Llibertats Nacionals que atorga el Bloc. Davant la prohibició de les autoritats (ja sabeu quines) de fer l'acte a l'interior de l'imponent monestir de Santa Maria de la Valldigna, ens vam haver de quedar a les portes, a la solana. Que hi farem! Tot i els parlaments més o menys encesos dels polítics, destacaré el que ens va cridar des d'un cotxe un dels assistents quan ja assaboríem la cervesseta final:
"A veure si movem més el País i fem bona cosa de Bromera!"
Un gran elogi, sí senyor.
I pel que fa a la resta de la setmana, no ens podem queixar: la Fira del Llibre ha arrancat molt bé, i el Sant Jordi va ser memorable. D'entre les anècdotes de la diada a Barcelona (ací hi ha algunes fotos) em quede amb un somni acomplit: per fi vaig poder tocar i besar (sota la mirada atenta del seu marit i mànager, això sí) a Núria Roca. És curiós que li hem publicat un llibre de gran èxit, Sexualment, que hem reeditat, que li hem negociat i tancat desenes d'entrevistes i que ningú de l'editorial havia parlat mai directament amb ella. En fi, per al record quedarà aquesta foto:Bé, he de confessar que en realitat no estàvem tan a prop...

He, he, he: el Photoshop fa miracles ! (Gràcies, Dani).
Us esperem a la Fira de València!

22 d’abril 2008

Un fenomen que (ací) no arriba

He llegit amb molt d'interés l'article de Montserrat Serra a Vilaweb Lletres: "Escriptors en la trentena, un fenomen literari". Diu així:
"...Coincideixen a les llibreries un nombre significatiu de novetats literàries escrites per joves que volten la trentena. La majoria són veus noves, amb primera novel·la, veus molt variades, una suma d'individualitats, que es poden agrupar per tendències (experimental, realista...) i que, en general, volen arribar a una ampla capa de lectors."
Veig el llistat que complementa la notícia i n'hi ha autors de Nador, de Sa Pobla, de Barcelona, de Sóller, de Girona, de Vic, de Palma i de Sabadell, però cap ni un del País Valencià. I no per omissió de l'autora de l'article (crec jo), sinó perquè, tal i com va apuntar Toni Cucarella ací i comentàrem també en aquest bloc, al sud del cobejat Ebre aquesta renovació no s'està produint. Potser (tinc els dits de les dues mans i els dels peus creuats) abans que acabe l'any trobarem una via d'esperança en aquest sentit... Serà una GRAN notícia, ja ho veureu!!!
Si voleu, demà ens veiem per Barcelona. Feliç Sant Jordi!

21 d’abril 2008

Books from Finland


L'estada a Londres, malgrat el seu oratge imprevisible, ha estat ben profitosa. Intercanvis de targetes, catàlegs estripats i reduïts a l'essència del que (en principi) m'interessava, alguna carabassa (qui no corre, vola), algunes propostes acceptades i uns quants correus electrònics amb originals que caldrà llegir amb atenció.
Ja a l'avió que em retornava a casa vaig encetar una lectura que m'ha seduït per complet des de la primera línia. Lamente haver de tornar-me a fer l'interessant, però no puc avançar res més: si la contractació qualla (fa només uns minuts he passat l'oferta i creue els dits, creue els dits, creue els dits), em compromet a publicar la notícia... abans que la competència no se m'avance!
A Londres (us recomane l'apunt de l'amic Subal, amb qui em sap greu no haver-hi coincidit per l'Earls Court) vaig veure la imatge que encapçala aquest apunt. M'encanta. És un sentit de l'humor que no associem amb els països nòrdics, veritat? El dibuix il·lustra el Books from Finland. Amb poques variacions, també podria obrir un Books in Catalan. A Londres havies de buscar la presència catalana amb lupa...
Confie que la bogeria del mes d'abril acabarà prompte i aquest Tirant al cap recuperarà la normalitat. Però la setmana ve carregadeta: dimecres, Sant Jordi; dijous s'inaugura la Fira del Llibre de València; i dissabte tindré el gust de representar l'editorial en l'acte de lliurament del premi Llibertats Nacionals, que enguany han tingut a bé d'atorgar a Bromera... Un mes ben complet, vaja. I que continue!

11 d’abril 2008

I ara, Londres

Avui vole cap a Londres. Dos dies d'esbarjo (l'oratge sembla que no acompanyarà) i dos més de feina, per compensar. D'entre les cites ja concertades, moltes d'interés i algunes realment importants. Veurem a la tornada...

06 d’abril 2008

I recorda que la vida és teva


Aquest és el títol de la crònica desacomplexada que ha elaborat Eva Piquer de l'acte de presentació a Barcelona, dijous passat, d'El meu germà Pol. "Una senyora novel·la, de les que em farien treure el barret que no porto", diu Eva. Una frase que ben bé podria acabar en la faixa de la quarta edició que ja està en impremta (i d'urgència!).
També Bromera ha redactat la nota que trobareu ací.
Jo encara sure...

04 d’abril 2008

La nit que vaig fer de teloner al Llach

Anit vam viure unes hores inoblidables a la Casa del Llibre de Barcelona en la presentació d’El meu germà Pol, d’Isabel-Clara Simó. Actuava de mestre de cerimònies Lluís Llach, que va arribar (acompanyat per Laura) mitja hora abans de l’acte, tal i com havia promés. Es va sorprendre que la sala ja estiguera plena, i li vaig haver d’admetre que nosaltres també: hi havia gent esperant des de les 5! Va anar a prendre un café, i quan va tornar ja no hi cabia ni una ànima: s’havien acabat les cadires i la gent omplia tot l’espai disponible, s’asseia a les escales i ocupava les balconades laterals. En tot moment es va mostrar molt humil, molt tímid, i se’l notava aclaparat.
Començàrem amb una puntualitat absoluta, i Lluís Llach no va estalviar elogis envers la novel·la. Va acceptar d’immediat la invitació a participar-hi tot i que no es prodiga en presentacions literàries (i encara menys, en el moment present), i va confessar que va encetar la lectura amb els dits creuats per si no li agradava. Però, en paraules textuals: “vaig començar a riure a la primera pàgina i no vaig parar de riure fins que vaig començar a plorar”. Va destacar la força de la narradora “un personatge maquíssim, de mirada innocent i neta”, i el seu desig que el llibre fóra un èxit perquè tots els sentiments que conté arribaren a molta gent.
Isabel li va mostrar l’agraïment pel suport a l'obra (va ser un extraordinari regal d’aniversari: avui acompleix 65 anys) i la seua alegria (que òbviament compartim tot l’equip de l’editorial) per haver contribuït a “traure’l del cau, sentir de nou ben a prop la seua veu immortal”.
En acabar la intervenció de l’autora, Llach va prendre de nou la paraula per dir-nos que no, que el que havia dit Isabel no era la novel·la, que El meu germà Pol era molt més del que ella havia explicat, però que sovint els creadors no perceben tot el que han estat capaços de transmetre amb la seua obra. Va citar Martí i Pol quan deia que es reconeixia com a poeta quan rellegia els seus versos i s’adonava que deien més coses del que inicialment s’havia proposat de dir. A la taula, i estic convençut que també al públic, ens vam emocionar de valent amb les seues paraules.
Osti, és que va ser molt fort! Jo, d’ara endavant, posaré al currículum que un dia vaig actuar com a teloner de Lluís Llach. I com a guardaespatlles, fins l’eixida!
La cua de signatures d’Isabel, en acabar l’acte, es va allargar més de mitja hora farcida d’elogis i mostres d’agraïment i de felicitació que em recordaven la pacient espera dels fans de Laura Gallego. Quin goig, de veritat. Va ser un dia memorable. Un “subidón”, vaja.

03 d’abril 2008

Alfaguara en català

Una breu nota ens informa que l'editorial Alfaguara, que pertany al grup Santillana, enceta el mes pròxim una nova línia de llibres en català per a adults (fins ara només s'havien atrevit, i ja és atreviment, amb l'Alatriste de Reverte).
Començaran amb Ondaatje i trauran (per fi!) els llibres de Stephenie Meyer, l'autora que "eclipsa Harry Potter" (eslògan brillant), l'autora que (diuen) està modificant els gustos dels lectors, l'autora que (ho confirme) ha inundat Bolonya de llibres protagonitzats per vampirs i homes-llop. Una autora que, malgrat tot i de forma incomprensible, encara no està disponible en la nostra llengua. Alguna cosa haurien de dir les agències literàries que propicien que això, que és més comú del que sembla, passe. Algun dia ampliarem el tema...
Mentrestant, veurem com evoluciona la iniciativa d'Alfaguara, però ja és ben significatiu que el grup madrileny aposte per aquest mercat nostre. Veurem, també, quina és l'estratègia a llarg termini i amb quanta ambició "penetren". Veurem, veurem.

01 d’abril 2008

Bolonya 08: ràpid, ràpid


Torne de la fira més fugaç de la (meua) història: només un dia (i a més, festiu a València!). Però un dia a Bolonya dóna per a molt! Ja ho veureu, ja... (permeteu-me que em faça el "misteriós", que això és gratis).

El cas és que per ací la cosa està al roig viu, amb les grans cites de Sant Jordi i la Fira del Llibre molt, molt a prop, i no m'hi podia estar més temps (llàstima!). Aquesta setmana presentem la novel·la d'Isabel-Clara Simó a València (demà, a la premsa), a Alzira (demà, amb Esperança Camps de "mantenedora") i a Barcelona (dimecres, amb Lluís Llach). Si us pilla a prop, esteu convidats. La primera crítica de la novel·la que s'ha publicat, de JJ Isern, ha estat molt positiva (la podeu llegir ací). I divendres, lliurament dels Premis Vicent Andrés Estellés a Burjassot. I la setmana que ve, cap a Londres. Quina bogeria de mes!

PS.- Per cert que la convidada d'honor a Bolonya era (és) Argentina, i em sembla que allà ben pocs se n'han assabentat...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...