30 de maig 2008

Una lectora poc corrent

Feia temps que no encetava una lectura amb tanta passió com la d'Una lectora poc corrent, d'Alan Bennett. Des que vaig llegir en algun lloc la sinopsi, m'hi vaig sentir atret amb una força arrabassadora: quina idea més collonuda! A Sant Jordi, però, no vaig trobar aquest títol en català. A la Fira del Llibre de València (un dia parlarem amb més calma d'aquest tema), tampoc. I el vaig demanar perquè me'l "firaren", però res de res. Finalment, i malgrat tot, el vaig aconseguir.
A hores d'ara ja sabreu tots quin és l'argument: un dia, perseguint els seus gossos, la reina d'Anglaterra arriba fins una biblioteca ambulant i, una vegada allí, se sent empesa (!) a agafar un llibre en préstec. Per a sorpresa seua, la lectura li agrada, i comença a llegir més i més llibres d'una manera obsessiva, descurant fins i tot les seues obligacions. Però el seu "hobby" esdevé un problema d'Estat, i la cort comença a conspirar per fer-li més inaccessible la lectura.
Amb un plantejament tan poderós, el resultat de la lectura no podia ser sinó... un poc decebedor. Ho lamente, però la culpa segurament és meua: m'havia creat unes expectatives massa elevades. Amb tot, el recomane amb vertader plaer, perquè té alguns gags memorables, com ara el de la reina saludant dins la carrossa amb una mà mentre amb l'altra aguanta el llibre que la té atrapada o quan s'acosta als súbdits i en compte de parlar-los de l'oratge els pregunta què estan llegint.
Alguns fragments dels nombrosos que hi he subratllat:
"Llegir un informe no és llegir. De fet, és l'antítesi de llegir. Un informe és precís, carregat de fets i concret. Llegir és descurós, discursiu i perpètuament incitant. Un informe tanca un tema, la lectura l'obre."
"Els gossos havien fet una ronda i Seguretat havia confiscat el llibre. Li semblava que havia estat detonat. [...] Seguretat es devia haver pensat que era un artefacte. [..] Sí. Això és exactament el que era. Un llibre és un artefacte dissenyat per fer esclatar la imaginació."
"Els escriptors probablement és millor conèixer-los dins les pàgines de les seves novel·les, i és millor que en la ment del lector siguin tan imaginaris com els personatges dels seus llibres."

28 de maig 2008

Universitat.txt


Recuperem un titular de la premsa d'ahir:
"La Universitat se propone editar libros de texto para los alumnos de bachillerato"

El cos de la notícia ens avança que la Universitat de València també es planteja editar llibres de text per a l'ESO. Un "repte" que tindran enllestit per al curs 2010-2011.
En una entrevista a la revista Futura, Guillermo Quintás, director de la col·lecció "Educació" de PUV, declara:

"La universitat té la missió d’investigar i d’innovar, i si en algun sector fa falta innovar és en el sector editorial, que és curiosament un dels més desvinculats de la universitat, des del punt de vista professional."
No tinc més dades que les que aporten la notícia i l'entrevista i, per tant, només puc especular (perdó d'avançada, doncs, ja sé que això no s'hauria de fer, que caldria contrastar informacions, etc, etc: m'ho ensenyaren a la universitat precisament!), però el primer que pense en llegir el titular és: una universitat pública editant llibres de text? No sé si és el millor camí per a "vincular" la universitat amb el sector editorial privat...
L'entrevista continua amb declaracions com aquestes:
"El BOE no pot ser l’índex dels llibres de batxillerat."
"No es admissible que, des d’algunes editorials, s’afavorisca la suplantació del professor venent llibres que inclouen la programació de l’assignatura."

24 de maig 2008

El llibre com a espectacle

El País publica avui un article ple a vessar de confiança i optimisme (potser excessiu?) sobre la marxa del sector del llibre. Segons diuen, "al libro le sienta bien la crisis" perquè s'estan venent més llibres que mai, un fet que té "perplexos" (diuen) els editors (castellans). Apunten com a causes d'aquest "moment dolç", entre altres, l'augment de l'índex lector o l'adopció de noves tècniques de màrqueting per impulsar la venda.
Si aquest auge és o no traslladable a l'edició en català seria cosa de veure. D'entrada, al País Valencià sabem que no augmenta l'índex lector (baixa en castellà i està estancat en la ridiculesa en valencià). Pel que fa al màrqueting, ho veig molt millor. En general, les editorials són conscients de la necessitat de fer visible el publiquen entre els lectors i als punts de venda. I l'Administració catalana, a través de l'ICIC, s'hi afig amb energia amb noves ajudes orientades a estimular la venda, la publicitat i el màrqueting. Per no parlar d'iniciatives potents emmarcades en el Pla per al Foment de la Lectura. Tot això donarà bons fruits, segur. Si més no, allà dalt, perquè per ací la cosa està magra.
Jo, per si de cas, em quede amb la definició de llibre que aporta Oriol Castanys (RBA): "és barat i ocupa molt de temps".

22 de maig 2008

La catosfera valenciana (amb perdó)

L'impagable Vicent Baydal, autor de l'extraordinari Vent de Cabylia (no us perdeu el vídeo del "Xé que, Xé que" amb què ens regala avui), ha elaborat un article per a Pàgina26 a partir d'entrevistes amb els blocaires valencians que apareixen a La catosfera literària.
Hi trobarem, entre moltes altres, aquestes dues reflexions:
"Els escriptors i els lectors han passat molt de temps ¡segles! units només per l'objecte llibre i separats per obstacles fins ara infranquejables: primer, la distància física; segon, les editorials mitjanceres; i tercer, l'autor com a marca comercial i inabastable. Això s'acaba. Els blocs revolucionen aquestes rutines, evidentment sense voluntat de ruptura i, potser per això mateix, amb una energia extraordinària.", Josep Porcar.
"Ens falta [...] una blocosfera en valencià no excessivament polititzada. [...] Encara estem lluny de fer que els valencians es posen majoritàriament a escriure un bloc en valencià com la cosa més normal del món.", Vicent Baydal.
Podeu llegir l'article sencer ací.

20 de maig 2008

L'illa 48

Aquests dies, Bromera edita dues novel·les negres apassionants: L'altre nom de Laura, de Benjamin Black, i Els turmentats, de John Connolly. Volia parlar al bloc d'aquests dos llibres, i aleshores m'adone que mai vaig publicar un apunt que tenia a mig fer sobre la revista L'illa 48, en el qual us animava a llegir-ne la versió electrònica. Ho faig ara, doncs, perquè a més de l'article d'opinió de Xavi Sarrià, de l'entrevista amb Isabel-Clara Simó i amb Andreu Martín o de la ressenya d'El comte Karlstein (una extraordinària novel·la de Philip Pullman que no us podeu perdre), també hi havia el dossier dedicat a la novel·la negra, en el qual parlava de "La renovació irlandesa" que arriba precisament de la mà de Banville/Black i Connolly.
Us redireccione allà, doncs (si voleu, és clar!).

19 de maig 2008

En juny, Els Juliols


Dins dels "Juliols", la programació d'estiu de la Universitat de Barcelona, hi trobem el curs "Editors i editorials en català: present i futur", coordinat per Josep Maria Ferrer i Sergio Moreno. Hi participen editors, llibreters i altres professionals del món del llibre de diversa procedència que de segur donaran una visió àmplia i polièdrica de la situació actual. El títol de la sessió que m'ha tocat en sort: "Editar entre elefants". Osti...
Heus ací la presentació del programa:
"En els darrers anys, la concentració editorial ha donat pas a unes noves empreses editorials que publiquen en català, i noves generacions d’editors han agafat responsabilitats en la creació i el desenvolupament de productes editorials en aquesta llengua. Igual que la resta d’empreses editorials, aquests nous editors han ’enfrontar-se a diversos grans reptes per assegurar-se la continuïtat en un mercat assetjat per una hidra de mil caps: l’índex de lectura, l’excés de producció, els nous suports, la fiabilitat de les estructures de venda tradicionals i d’altres. La creació en llengua catalana ofereix material suficient per mantenir la producció editorial actual dins de nivells de qualitat acceptables? L’objectiu del curs és conèixer la realitat de l’edició en català des de la veu dels seus protagonistes i poder establir unes línies d’anàlisi i reflexió sobre un futur que ja és aquí."

Literatura de la rajola

És obvi que no m'alegre de la crisi econòmica, però no puc evitar reconciliar-me amb la justícia (en abstracte) quan llig articles com aquest "Los lloriqueos de los promotores", que publica el catedràtic Jordi Palafox avui a El País:
"Desde hace años y al amparo de una nefasta legislación y de una deplorable pasividad muchos promotores han campado a sus anchas. Han ninguneado a los compradores cuanto y como han querido. [...] Ahora cuando el ciclo ha cambiado parece que los promotores pretenden seguir comportándose bajo los mismos parámetros."
Els històrics d'aquest bloc ja sabeu per on van els tirs (i tot continua igual...).

16 de maig 2008

La catosfera literària 08


Ahir es va presentar a la premsa La catosfera literària 08, un projecte impulsat per Toni Ibàñez i Marc Vidal i amb el suport imprescindible i valent de Cossetània Edicions. Entre la selecció de 100 blocs, n'hi ha un d'aquest Tirant al cap. Gràcies per aquest moment de glòria i immortalitat! I sort amb la festa de presentació de demà a Vallromanes. Ja m'agradaria anar-hi, ja...

15 de maig 2008

Terra d'asfalt

Marc Granell ens regala un nou poemari, diu que adreçat als infants. Ahir el compartia amb el meu Marc, qui s'ha entestat que els peus que pul·lulen pel llibre, il·lustrats per Manuel Granell, són en realitat mans. "Mà, mà!", crida m'entre m'ensenya la seua mà. Que hi farem!
En aquest Oda als peus i altres poemes, hi trobem versos com els següents de "Terra d'asfalt":

Quan ni un arbre quede
i no hi haja camp,
del cel ni una gota
de pluja caurà.

Si hi ha algun jardí,
de plàstic serà,
i sols menjarem
rajoles amb pa
fet amb el ciment
dur que sobrarà
d'alçar tantes cases,
tan altes i grans
que el sol, les muntanyes
i el mar taparan.

Quan siga la terra
un globus d'asfalt.
I encara hi ha qui té prejudicis contra la literatura infantil! Bravo per Marc (Granell)!!!
Aquest poema em serveix d'excusa perfecta per compartir amb vosaltres una altra petita meravella, aquest extraordinari "Contra el ciment" de l'últim disc de Pau Alabajos Teoria del caos. Jo encara no el tinc (el disc), però comence a buscar-lo des de ja mateix. Les raons, evidents, les podeu escoltar ací:



11 de maig 2008

Especial HP


La revista Faristol número 60 inclou en la seua habitual secció "La pregunta" un "especial" sobre Harry Potter, ara que s'ha publicat l'últim títol de la sèrie. Aquests són els punyents interrogants que ens planteja al respecte:
Es descatalogarà Harry Potter a la mateixa velocitat que ho fan els altres llibres infantils i juvenils en català?
Sabrem viure sense Harry Potter?
L'editor anglès es va gastar tots els diners amb la J.K. Rowling i no li'n van quedar per a l'il·lustrador?
Ara que ja no esperem més títols de Harry Potter, podrem redissenyar-ne les cobertes?
I un guardó final:

Premi "Bombona d'Oxigen" a Xavier Pàmies perquè finalment haurà pogut respirar després de la traducció de Harry Potter.

10 de maig 2008

La generació dels 'Ocults'

L'últim número de la revista Caràcters és ben interessant. A més del merescut dossier dedicat a Josep Iborra, hi ha dos articles que m'han cridat l'atenció. Un és la ressenya de Fernando Sapiña sobre El canvi climàtic a casa nostra, de Maria Josep Picó, d'on extracte aquest fragment en què parla de la trajectòria professional de l'autora:


"... es va especialitzar en periodisme ambiental en el diari Levante-EMV, abans de ser la directora de la revista Nat, i la seua tasca al capdavant d'aquesta publicació va ser reconeguda amb distints premis. Malauradament, Sàpiens Publicacions va decidir, fa uns mesos, que el llançament de la revista d'oci Time Out Barcelona requeria un esforç que feia inviable continuar amb l'edició de la revista Nat: una curiosa forma de fer país, la del grup cooperatiu Cultura03, on està integrat Sàpiens Publicacions."

Vaja, del que t'assabentes llegint una revista de llibres!
L'altre article que volia destacar el signa el crític i escriptor Vicent Usó. Diu així:

"Fa poques setmanes una carta al director d'un diari de València parlava que la generació d'escriptors valencians contemporanis s'hauria d'anomenar 'els Ocults', perquè, al País Valencià, els seus llibres són ignorats per lectors, llibreries i mitjans de comunicació."

I una altra consideració que també hem fet en aquest bloc:
"Al País Valencià, ja fa temps que no se senten veus noves. Que no publica a penes cap autor nascut després de la mort del dictador. Cap autor jove. I, sense renovació, quin futur li espera a la literatura catalana, al País Valencià? Tanmateix, l'amputació d'una part del cos lingüístic català no sembla preocupar la resta."

Correu al quiosc: el número 43 de Caràcters us hi espera.

09 de maig 2008

Rondalles valencianes

Aquesta vesprada, a les 20 hores, es presenta a Sueca un llibre extraordinari en tots els sentits: Rondalles valencianes, escrit per Josep Franco i amb fabuloses il·lustracions d'Enric Solbes. L'acte el conduirà el contacontes Llorenç Giménez, així que la diversió està garantida. Hi esteu convidats.
Per obrir gana, ací teniu una mostra del treball acurat de Solbes, que barreja la tradició oral valenciana amb la gastronomia i reminiscències evidents a l'art clàssic i a la literatura o el cinema, amb personatges que interactuen amb els lectors, s'hi adrecen cara a cara. Una petita joia.

08 de maig 2008

Dit i fet













Tal i com avançàvem ací, ja s'ha editat el primer llibre en català d'Alfaguara: Divisadero, de Michael Ondaatje. De moment, l'aposta/experiment comença discreta. El títol en castellà... Divisadero també. Quan facen la ressenya en el Babelia, posaran per fi que hi ha edició en català? Serà curiós de veure, perquè en la crítica de l'ultim Benjamin Black res de res...

06 de maig 2008

Reubicar (se)

Aquest migdia, en la reunió mensual de la junta de l'AELLC, m'assabente d'una nova punyalada (així les considere): una agent literària ha "fitxat" com a editora per a un grup (òbviament, de la competència). Ja vaig expressar en un apunt postfrankfurtià el meu enuig amb aquesta pràctica perillosa: si tota agent és una competidora en potència, com pots confiar-li cap informació sobre el tipus d'obres i d'autors que busques i per què?
La pregunta sura en l'aire, sense resposta (o, pitjor encara: amb una resposta inconfessable).

05 de maig 2008

Subvencions amunt, subvencions avall

El 14 d'abril, Levante-EMV publicava una notícia amb aquest titular:
"Eliseu Climent recibe en cinco años 10 millones de Cataluña en subvenciones"
Avui, al mateix diari (i casualment també en dilluns), trobem una carta de resposta/desmentit del mateix Climent que diu:
"Eliseu Climent no rep ni un euro procedent de subvencions a títol personal"
Si punxeu en les informacions respectives, trobareu les dues cares de la moneda.
Continuarà?

04 de maig 2008

Una raresa meravellosa

Així ("a wonderful oddity") qualifica The Times aquesta setmana Pandora in the Congo en una ressenya breu. Done fe que a Londres, als aparadors de les omnipresents llibreries de la cadena WH Smith es podia veure, flamant, l'edició anglesa d'aquest bestseller de les nostres lletres. Quin gran triomf de l'autor i de la seua editorial, La Campana! Enhorabona, una vegada més!!!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...