18 d’octubre 2007

Efectes col·laterals (I)

Havia escrit la paraula "Frankfurt" al títol d'aquest apunt, però d'immediat l'he esborrada per no espantar la clientela. Imagine que esteu tots ja fins al capdamunt de La Fira (així, en majúscules i negreta). Jo ja he contat la meua (de mi) experiència, així que no aprofundirem més. Però aquells dies s'hi van produir algunes petites (grans) anècdotes que ultrapassen les fronteres germàniques, i em sembla oportú compartir-les.
La primera es va produir en eixe simulacre de Wall Street que és l'Agent's Centre, un lloc atapeït de tauletes i gent on, en 30 minuts (màxim) tracten de vendre't (o tu de comprar-los) drets d'edició de tots els autors imaginables.
Doncs bé, deambulava jo perdut per allà quan veig la silueta d'una agent que coneixia. M'hi acoste i la salude. "Hola, X, què tal?" En girar-se, però, resulta que no és X. "Perdó, perdó, que no hi és la senyoreta X?" "No, la senyoreta X ja no treballa amb nosaltres, l'ha fitxada [sempre diuen "fitxar"] al Grup Tal." "Ah", vaig encertar a dir jo, tapant-me les vergonyes. "Vols dir que la senyoreta X, a qui jo li confiava les meues cabòries, desitjos i anhels, a qui li explicava obertament tot allò que buscava i per què, aquella mateixa senyoreta X que em preguntava coses i jo les contestava, ara treballa en una editorial de la competència?", vaig pensar (però no vaig dir, mai més diré res). "Jo en sóc la substituta, em diuen Y, i abans treballava al Grup Qual, em pots dir què busques?". Vaig adduir falta de temps, una cita immediata, i me'n vaig anar cames ajudeu-me.
Què li diré la pròxima vegada que la veja? Parlarem de l'oratge. Avui plou a la Ribera del Xúquer.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...