"No hi ha dades del País Valencià, perquè les autoritats competents (és un dir) van decidir no participar en aquest estudi, potser perquè no quedaren en evidència les mancances de l’actual sistema educatiu valencià. Volen ser els primers en tot, però no per la cua. Formalment al·leguen que ja disposen de proves d’avaluació diagnòstiques pròpies amb les quals detectar les necessitats. El vertader drama és que, si saben en què fallen, no fan res per resoldre-ho. I les carències són tan evidents que les pot veure qualsevol, sense necessitat de cap informe."
I tot seguit, fem una relació de les actuacions més urgents que demana a crits el nostre sistema educatiu. Al Tipus mòbils d'aquesta setmana parlem de l'informe PISA i les "no-dades" referides al País Valencià. L'article s'intitula "Comprensió lectora als barracons".
5 comentaris:
Hola, Joan Carles. Una precisió. Les solucions que dónes pareix que van la majoria pel cantó dels diners. Si la idea és que amb més inversió garantirem més bons resultats en educació, discrepe. He vist centres educatius valencians amb recursos molt per damunt de les seues necessitats, i amb resultats acadèmics extraordinàriament mediocres. I, en canvi, també he vist (i patit) professors (i claustres sencers!) amb graus de negligència que posen els pèls de punta. La responsabilitat primera de l'educació és directament de l'alumne i del professor. I en segon terme, de la resta de la societat, per mitjà de l'entorn i els incentius que els creem. ¿Fan falta diners per a educació? Evidentment. Però sense bones idees i sense les persones adequades, seran diners malbaratats.
Jo trobe més patètica i arrogant l'actitud d'uns responsables que, tot i saber que es troben a la cua d'Europa i més prop de Ceuta i Melilla, continuen traient pit i rebolcant-se en la ineptitud i la ineficàcia.
El tema dels recursos que apunta fontdelhort és cert, però també que per baix d'unes dotacions mínimes és impossible obtenir bons resultats. I nosaltres estem per baix del tot.
Tens raó, Jaume, la majoria de les propostes que apunte tenen un component econòmic, que no és l'únic factor que fa bona l'educació. Totalment d'acors, però estic amb Enric que sense una dotació mínima no hi ha manera de garantir una educació de qualitat, ja que tot quedarà en mans del voluntarisme dels implicats/afectats.
No obstant això, molts dels punts que anote a l'article van en la línia no d'augmentar el pressupost en educació, sinó de no retallar els recursos existents (llevar professorat, tancar branques d'FP, suprimir línies de valencià). És que malauradament anem a menys!
"Entre 2000 y 2008, la Generalitat ha duplicado la inversión en educación no universitaria"
Per mi, el model vàlid és el de Finlàndia (que, no oblidem que fa 20 anys estava A LA CUA, i ha sabut reeixir-se'n tan i tan bé!!)
Publica un comentari a l'entrada