Convertir l'editor en un animal social

M'agrada molt participar al Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària de la Universitat de València. D'una banda, perquè m'obliga a tornar a posar-me al dia en els avanços (empresarials i tecnològics) del sector; de l'altra, perquè aprenc dels alumnes més espavilats, i l'intercanvi d'opinions amb ells sempre m'obrin perspectives noves.

Aquesta vesprada estava corregint uns treballs que els havia sol·licitat sobre l'ofici d'editar en el segle XXI. A l'apartat final d'un dels escrits hi trobe aquestes cites:

"[...] L'editor ha de tindre en compte aquestos tres factors: que el mercat i la competència han canviat, que el consum d'art com a acte ha canviat i que el propi consumidor ha canviat. [...] Ens sentim incapaços de definir d'una manera taxativa què és el que ha de fer un editor per fer perviure el seu negoci. Si ho sabérem, segurament ja estaríem fent fortuna. Només podem apuntar breument algunes propostes que creiem que podrien funcionar.

El primer és convertir l'editor en un animal social. De res ja no serveix que siga invisible als ulls del consumidor, com ho ha estat fins hores d'ara. L'editor 2.0 ha de conèixer els gustos dels seus clients i clients potencials de la seua pròpia mà, ha d'estar en contacte amb ells i rebre els seus elogis i, sobretot, les seues crítiques. [...] Ha de saber cercar les diferents tendències que provenen de literatures exteriors. [...]

Matisem: l'editor 1.0 ja no és necessari. L'editor 2.0 no només té una gran quantitat de dificultats i obstacles en el camí, també té els reptes i les oportunitats que això suposa."

Doncs això, que fa una bona estona que hi pense, en totes aquestes qüestions. I potser a algú li semblaran òbvies, però jo crec que molts al món editorial encara no les hem interioritzades del tot. Així, però, ens veuen "des de fora"...