S'ha de reconéixer: la gent de l'ARA sap crear expectació.
Mesos abans de l'eixida del primer número del diari van començar a fer-nos partícips del procés de gestació mitjançant vídeos, notícies i apunts a la xarxa. Des de la incorporació de nous socis fins les contractacions dels treballadors i col·laboradors. Sense oblidar, és clar, l'explicació detallada dels continguts i la línia editorial que havia de guiar el nou projecte periodístic. Una transparència absolutament novedosa per aquestes contrades. I ara, amb han l'inici de la distribució del format paper al País Valencià ho han tornat a fer: han creat expectació de nou.
Des de fa setmanes que han anunciat el nou repte de fer arribar el diari a un ampli llistat de punts de venda a terres valencianes, i no s'han amagat de dir el que estan disposats a fer i el que no faran (si més no, de moment). D'aquesta manera, s'ha creat en determinades capes de la societat valenciana àvida d'informació en català (inexistent fins el moment als nostres quioscos) un brou de cultiu propici a la recepció d'aquest diari. Ho constata la presència a l'acte de presentació en societat, dijous passat al Teatre el Micalet, d'una representació àmplia i nombrosa dels moviments progressistes i valencianistes d'aquest país. I ho constata el fet que ahir s'esgotaren els exemplars en molts quioscos. Confiem que la bona acollida no siga un fet puntual, sinó sostinguda en el temps.
L'ARA comença, doncs, amb bon peu al País Valencià. Hi arriba, de fet, en un moment especialment convuls. El País Valencià és, malauradament per a nosaltres, el principal focus d'atenció mediàtica de l'Estat. I dic malauradament perquè som notícia (i sovint, portada) només per casos de balafiament, corrupció, crisi, atur, repressió policial... Però l'ARA va nàixer en moments de canvi també a Catalunya, i hi ha aportat una bona dosi d'empenta, de realisme, d'optimisme, de ganes d'emprendre, de renovar, de capgirar la situació, d'ambicionar el futur, d'obrir i d'enfortir la societat i d'avançar plegats. I de tot això anem molt necessitats ara mateix els valencians. M'atrau la possibilitat d'adquirir premsa en català cada dia al meu quiosc de Carcaixent, a la Ribera Alta, però us confesse que m'atrau molt més la possibilitat que aquest mateix diari servisca per a canalitzar i difondre entre els catalans (i entre els valencians mateixos) una imatge més positiva i més digna (més real, diria jo) de l'extraordinària feina de lluita per la normalitat que realitza amb valentia i coratge, cada dia, un gran nombre de ciutadans d'aquesta terra. Una feina que no sempre troba el ressò que mereix.
Benvingut siga, doncs, l'ARA, i la seua contribució a fer més visible allò que ara sembla, als ulls aliens o poc avesats, senzillament inexistent.
Publicat a l'ARA el 27/02/12.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada