Llibres de farciment

Raquel Blanco està publicant una interessant sèrie d'entrevistes-reportatge a Jot Down sota el títol "Editar en tiempos revueltos". Aquesta última setmana s'ha centrat en Donatella Ianuzzi, italiana resident a Madrid que capitaneja l'editorial independent Gallo Nero, on hi tenen cabuda des de Thompson o Vian a London o Scott Fitzgerald, entre molts altres.

Recomane l'entrevista íntegra, en la qual l'editora repassa (sense lamentar-se'n) les dificultats (però també les virtuts, els avantatges) d'un segell petit que publica un màxim de 10 títols anuals. Els que la pròpia autora pot abastar i recomanar amb convicció. 

Donatella apunta amb molt d'encert un dels mals més profunds de la indústria editorial: les edicions de "llibres de farciment" (terme apuntat per Rubén Hernández, d'Errata Naturae). Es tracta d'aquelles obres que s'editen només per fer caixa i contrarrestar la facturació negativa que provoquen les devolucions de títols a la distribuïdora, un recurs que els llibreters es veuen impel·lits a realitzar amb més assiduïtat en un context de crisi com l'actual que en èpoques precedents (tot i que és, des de fa molt, un dels mals endèmics del sector). Hi ha fórmules per evitar o reduir aquest efecte (distribució en ferm, impressió sota demanda, venda per subscripció, format digital...), i per ací aniran (van ja) una part de les solucions de futur d'aquesta indústria en (r)evolució.

Algunes de les afirmacions de Donatella que conviden a la reflexió:

• "En edición se puede hacer bien cualquier cosa. Quiero decir que no hay que confundir un buen libro con un libro bien editado, son dos cosas distintas. Lo ideal es que se den a la vez, pero los malos libros ¡también se pueden editar bien!"  
• "Lo importante en la vida no es que todo te salga perfecto sino aspirar a la perfección. Lo que cuenta es la intención. No dejar de intentarlo."
• "Cuando sales a promocionar un libro no hay alguien que se quede en la oficina, a tu vuelta lo tienes todo ahí, pendiente, esperándote. Lo que sí he aprendido es a relajarme: si un libro no está, no se saca, y no se acaba el mundo. Control, relax, no pasa nada."
• "Soy consciente de que lo que hago en Gallo Nero no son libros que vayan a vender mucho. Es una editorial de quinientos o seiscientos lectores; lectores que buscan una literatura más transversal, que no buscan lo evidente; es algo más subterráneo."

Però ja us dic: l'entrevista tota paga molt la pena.

Les primeres CLIJ a un click

Primer número de la revista CLIJ, desembre de 1988.

La revista CLIJ (Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil) va nàixer en desembre de 1988 amb un titular provocador: "¿Leer para qué?". I, des d'aleshores, la publicació que dirigeix Victòria Fernández amb una tenacitat digna dels elogis més elevats, no ha parat de fer-nos reflexionar sobre l'estat i l'evolució de la literatura infantil i juvenil a l'Estat espanyol. 

Al seu primer editorial, Victòria Fernández destacava el bon moment que vivia (ja l'any 88!) la LIJ. Però alertava sobre l'excés d'eufòria al sector. Especialment per la falta de normalització (el reconeixement que li pertoca en l'àmbit no només educatiu, sinó també literari i cultural) i pel poc espai de difusió de què disposava en els mitjans de comunicació. Potser hem avançat en aquests dos àmbits durant els últims 25 anys, però encara hem de progressar molt més. Per fer visible la LIJ ens calen, entre altres instruments, crítica especialitzada, regular i seriosa, com la que practiquen a CLIJ (i també a Faristol a casa nostra, no ens n'oblidem!).

Número 253 de la revista CLIJ, dels mesos de maig-juny de 2013.

La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes ofereix, de manera oberta i gratuïta, els continguts dels primers números (ara mateix 171, fins maig de 2004). Una iniciativa fantàstica, amb una quantitat d'informació extraordinàriament valuosa per a tots aquells apassionats per la LIJ, que per sort en som cada dia més.

Podeu consultar l'hemeroteca en aquest enllaç.

El preu de l'ambició

Aquest dissabte publicàvem a la secció "El llibre de la setmana" de Levante-EMV una recomanació de la novel·la de Núria Cadenes El banquer:

És poc habitual trobar una obra narrativa tan desbordant de geni com El banquer. L’autora, Núria Cadenes, admet en les entrevistes promocionals que va quedar seduïda per la figura de Joan March arran d’un reportatge per al setmanari El Temps. Va escorcollar en la trajectòria de qui anomenaven “el banquer de Franco” i va saber detectar-hi (i aquesta és una de les grans troballes de la novel·la) la matèria primera per bastir un personatge literari atemporal i universalitzable.

Amb March com a model inspirador (a la novel·la es transfigura en Miquel Lluc), Cadenes ens ofereix una novel·la de gran intensitat estructurada en capítols breus. D’aquesta manera, el lector segueix el fil argumental a partir d’escenes punyents que l’ajuden a resseguir el reguerol de víctimes que l’ambició infinita del protagonista deixa en el camí.

“Tothom té un preu. I qui no el té és que no el val.” Contrabandista, pirata, espia, empresari sense escrúpols i finalment banquer, Miquel Lluc treballa entre tenebres perquè és la foscor mateixa. En aquests temps de crisi financera, El banquer ens ajuda a posar cara i ulls i veu als poderosos  que mouen els fils del nostre present. I ens exposa sense embuts la misèria moral que guia les seues accions.

No us la perdeu! I com a petit tast, un parell de frases d'entre les nombroses que hi he subratllat durant la lectura:

• "El temps l'ajudarà a prendre les venjances oportunes, però de moment no acaba de saber què fer-ne, de la seva desolació."
• "Si tots els banyuts es curessin l'ofensa amb sang, mitja humanitat jauria estesa als carrers."

El valencià és futur! (també a la premsa)

L'edició comarcal de la Ribera de Levante-EMV compleix 25 anys, i avui ho celebra amb l'especial "25 años en tu vida". Ha estat per a mi un plaer fer-hi una petita aportació (reivindicativa, ja que estàvem...) en aquest suplement coordinat pel periodista Carles Senso. L'article publicat és aquest:

El valencià és futur!

Els riberencs hem crescut amb Levante-EMV a les mans, per informar-nos i per formar-nos opinió. I hem aprés a encetar-ne la lectura diària per la secció comarcal, perquè en aquest món global, el que ens interessa en primera instància continua sent tot allò que ocorre a la vora de casa, als nostres carrers i als nostres barris. Així, hem pres consciència, entre d’altres, de l’enorme riquesa cultural que bull a banda i banda del riu Xúquer, i del talent dels nostres millors escriptors, pintors, músics, actors... Una funció de cohesió i de difusió enormement valuosa que hem d’agrair a aquest diari.

Sense periodisme no hi ha democràcia ni llibertat, i sense mitjans en els quals els periodistes puguen desenvolupar la seua funció amb professionalitat, el nostre futur serà (encara) molt més negre. Per això és un goig comprovar que, malgrat les penúries que afecten en l’actualitat pràcticament tots els mitjans de comunicació (privats i públics), l’edició de la Ribera de Levante-EMV celebra un quart de segle batallant als quioscos. I desitgem que en siguen molts, molts més!

No em resistiré, però, a fer una petició de millora en aquest 25é aniversari. Fa temps que Levante-EMV publica la pàgina “Panorama”, una de les poques que (encara hui!) es poden llegir en valencià a la premsa valenciana. Aquest moment d’incerteses i de canvis pot ser el més adequat perquè l’empresa editora faça un nou pas endavant i que, a l’igual que va ser capdavantera en la informació de proximitat al nostre país, realitze una aposta molt més àmplia per la informació en valencià. I la secció comarcal íntegrament en la nostra llengua pot ser una bona opció per començar. Seria una contribució decisiva a la deficient normalització del valencià en el panorama comunicatiu. I una manera extraordinària d’ampliar horitzons per als pròxims 25 anys. Perquè, com bé sabem, el valencià és futur!

La història de la tipografia

Un vídeo-resum molt didàctic sobre l'evolució de la tipografia, una eina poderosa per expressar paraules i idees visualment. Us el recomane

Política (i) editorial

Som, els editors valencians, massa "políticament correctes"? Ens fa por editar sobre el present? Dijous plantejàvem al Quadern d'El País aquestes i altres qüestions al voltant de l'escassa "literatura" que han generat els nostres polítics. Podeu llegir l'article "Política (i) editorial" en aquest enllaç.

L'èxit de Goodreads en xifres

A la web Actualidad editorial veiem aquesta infografia sobre Goodreads en xifres. Certament impressionants. I és que els lectors, prosumidors, són cada vegada més curiosos i inquiets, amb ganes de participar del fet literari, de crear comunitats, xarxes, nexos d'unió per compartir gustos i aficions.

Algun dia arribarà algun inversor amb diners (i, per tant, estranger) i veurà les potencialitats de Què Llegeixes? per esdevenir el nostre Goodreads...

Sant Jordi a l'Octubre (i 2)

La llegenda mercantil diu que va ser un editor valencià instal·lat a Barcelona, Vicent Clavel, qui va "inventar" la Diada de Sant Jordi. Tot i això, és una festa que, malauradament, no ha arrelat al País Valencià. Hi ha hagut intents diversos, tímids sempre, per fer del 23 d'abril una jornada literàriament festiva a les llibreries (i floristeries!) valencianes. Però no han aconseguit consolidar-se. La Fira del Llibre de València està sempre pròxima a aquesta data (la 48a edició s'inaugura avui, de fet), però calia entendre que les dues cites no són incompatibles, sinó complementàries. I gràcies a la iniciativa conjunta de l'AELC, ACPV i l'OCCC, amb la complicitat del PEN Club, l'AEPV i la UV, aquest 23 d'abril hem celebrat una segona edició de la Festa de Sant Jordi a l'Octubre.

Amb l'excusa d'una lectura breu-brevíssima (1 minut, aproximadament) d'una obra pròpia, a l'Octubre es va aplegar un centenar llarg d'autors, editors, llibreters i lectors per retre homenatge a Estellés i a la literatura valenciana. Molts amics a qui escoltar i conversar. L'acte va ser conduït per Reis Juan i retransmés en directe per 9exili, la plataforma de professionals afectats per l'ERO d'RTVV.

Vaig tenir el goig de fer la meua intervenció d'un fragment de Llegir per a créixer (que podeu veure en aquest vídeo) tot just abans (ço és, de "teloner") de Pepa Guardiola, dona d'una extraordinària vitalitat i feliç amb la seua recent jubilació.

Gràcies als organitzadors per l'acte, per la invitació i pel treball de visibilització dels autors valencians!

Sant Jordi a l'Octubre

Aquest d'enguany és per a mi un Sant Jordi estrany, atípic, el primer que viuré "retirat" de la vida d'editor. Confie, però, que serà l'últim (del retir, vull dir)! Des d'aquesta barrera, la moguda es viu d'una manera molt i molt distinta. Menys vibrant. Per compensar el "mono", em queda el meu pas fugaç (qui sap si efímer) per l'escriptura. Així que avui "faré d'autor" en la celebració de Sant Jordi a València. No hi haurà parades omplint els carrers, ni llargues cues de lectors àvids de signatures, ni autors mediàtics orgullosos de poder dit que han "escrit" un llibre, ni editors jugant-s'hi bona part de la facturació de l'any... Però hi haurà (això segur) literatura, i llibres, i roses, i bona companyia. Si us abelleix celebrar-ho amb nosaltres, ens veiem a partir de les 19h al Centre Octubre del cap i casal.

Esteu on esteu... bon i profitós Sant Jordi!!

L'art de seduir

Aquest dissabte parlàvem a Levante-EMV d'un llibre que és una invitació a la lectura, a la relectura, al descobriment dels autors i les tendències que han marcat el panorama literari valencià de les dues últimes dècades. El crític Francesc Calafat ha publicat a l'editorial Afers el recull Països de paper, que es va presentar dimarts passat  a la Casa del Llibre de València. Us el recomane.

(Podeu llegir l'article punxant la imatge o clicant ací per accedir al blog d'Afers.)

El 'micromercat' de Germania

La qualitat de la imatge és dolenta, sí, ja em disculpareu, però crec que el contingut de l'entrevista és ben interessant (podeu llegir-la si punxeu la imatge). L'editor de Germania, Antonio Martínez, reflexionava fa uns dies a Levante-EMV sobre l'ofici i sobre el model de negoci que aplica a la seua editorial, que ha treballat molt bé el que anomena "micromercat" fins esdevenir un referent de la poesia publicada al País Valencià, especialment pel que respecta a la proposta de veus noves.

"Lo que no puedes pretender es hacer un libro de poesía y llevarlo a la librería y ya está, tienes que utilizar las redes sociales, decirle a la gente que existe, hacer que la gente vaya, explicar el poemario."

Això només es pot aconseguir si qui publica el poemari se'l creu i hi aposta, amb la complicitat, sempre imprescindible, de l'autor.

Intermediaris invisibles

D'ensenyar, sempre s'aprén. Ni que siga a revisitar les creences íntimes. És obvi que l'editor és una figura poc visible en la cadena del llibre (la tradicional i, potser encara més, la que resulta del nou paradigma digital), un ninguneig que comparteix amb altres baules de la cadena: correctors, maquetistes, trauductors... I tot allò que no es veu, que no es coneix, no es pot valorar i tendeix a considerar-se inútil ("no útil") i, per tant, prescindible, sobrer.

Corregint un treball sobre l'ofici d'editar que he demanat als alumnes del Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària em trobe aquest paràgraf:

"Evidentment, com a lectora i consumidora de tot tipus de textos, sempre he sabut de l'existència d'una figura intermediària entre els autors i els lectors però, sincerament (i crec que com la majoria de lectors) ignorava en què consistia aquest ofici i les seues funcions."

Els editors no podem obviar que aquesta és la sensació que tenen molts lectors (i em referisc a lectors, no vull dir ja el que ocorre amb els no lectors i amb els lectors ocasionals o funcionals). I ningú millor que nosaltres mateixos per reivindicar la vigència (i la necessitat) d'aquest ofici. Fent bé la nostra feina. I fent-la visible sempre que tinguem ocasió. O la provoquem, com ara mateix.

Els mil i un apunts

Fa vora 7 anys, el 20 de maig del 2006, vam obrir aquest blog (a partir d'avui, deixem enrere la forma 'bloc') d'una manera quasi diríem que fortuïta, en una mena de rampell. Preteníem parlar d'aspectes literaris i, sobretot, de l'ofici d'editar, una qüestió a la que hem dedicat una bona pila d'entrades, durant aquest període. Però hem parlat de molts altres assumptes. Ara, quasi sense adonar-nos-en, arribem a l'apunt número 1001 i, amb el vostre permís, em permetré fer un breu balanç (personal, com tot en aquesta bitàcola).

A Tirant al cap hem deixat testimoni (i opinions) sobre temes que en seu moment han estat d'actualitat al sector, com ara la configuració del nou Grup 62, la caiguda de la distribuïdora Arc de Berà, la ja mítica Fira de Frankfurt 2007 i molts etcèteres. Però també hem relatat algunes interioritats i anècdotes del dia a dia del treball editorial, quan hi havia molt a fer i tot semblava possible: els bons llibres d'autors (amics) de la terra (Mira, Vilaplana, Lozano, Simó...) o forans (McCourt, Banville, Rushdie...). Hem parlat de les fires internacionals i hem anunciat fins i tot alguna primícia sobre contractacions editorials que feien un goig especial, com és el cas tant del premi Nobel Orhan Pamuk com de l'escriptor novell Xavi Sarrià.

I celebracions. Quan hi havia coses a celebrar.

En un aspecte més personal, hem recollit les entrevistes que han aparegut en diversos mitjans i els articles que hem anat deixant ací i allà (amb una menció especial a l'experiència a L'informatiu, que va ser absolutament extraordinària). També les obres literàries i de foment lector que hem publicat aquests anys, i d'algunes de les lectures que més ens han captivat. I colps durs, com la desaparició sobtada de l'amic Enric Solbes, sempre present.

Repassant l'hemeroteca ens adonem, amb un punt de nostàlgia, de tot el que hem deixat enrere (que no és poca cosa), però també dels camins que es van obrint i de les ganes inalterables de continuar aprenent i compartint. Tirant al cap recull i destil·la reflexions, pensaments i vivències professionals i personals. Crec encara en la vigència del blog, i per això m'agradaria que continuara actiu per reflectir totes aquelles novetats positives que encara estan per venir. Ja ho dèiem, fa un temps, que aquest 2013 serà (molt) millor. I ho serà. Ho és ja, de fet. D'una manera o altra, farem el possible per continuar perdent el temps en aquest deliciós ofici d'editar llibres.

Passejar, res més

Aquesta setmana hem recomanat a Levante-EMV la novel·la Moo Pak, de Gabriel Josipovici, magníficament traduïda per Ferran Ràfols i publicada en català per un petit miracle editorial anomenat Raig Verd. Una obra plena d'encant i de frases remarcables.
Podria fer una llista ben llarga de les frases que he subratllat durant la lectura, però en aquest cas preferiria que fóreu vosaltres mateixos qui us personalitzàreu la selecció. Només en destacaré una, per a mi "la" frase del llibre, una declaració d'intencions i una filosofia de vida:

"Abans de poder fer realitat els teus somnis cal que sàpigues quins són, aquests somnis. No tots volem arribar a ser emperadors o milionaris, però tots volem ser feliços i sentir-nos realitzats."

(Podeu llegir l'article punxant la imatge.)

Per cert, aquest és l'apunt número 1.000 del bloc! Caram, com passa el temps...

Entrevista a Boolino

Boolino és una xarxa social que té per objectiu fomentar la lectura entre infants i preadolescents. Mitjançant notícies i recomanacions, crea complicitats entre els usuaris, que s'hi recomanen obres entre ells. Aquesta eina ens permet no només estar al dia del que s'hi cou en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil; també participar i descobrir consells i propostes literàries d'interés per als nostres fills. I fins i tot comprar els exemplars que ens interessen. Un model de negoci innovador i amb molt de futur.

Aquesta setmana, Boolino publica una entrevista amb un servidor, i em fa molt feliç perquè ens permet parlar de foment lector, de la nova edició de Llegir per a créixer, dels Llibres de Marc i Andrea, de la tecnologia aplicada al llibre infantil, de l'experiència d'editar i d'alguns títols infantils que m'estime especialment.

M'ha fet una il·lusió especial que encapçalaren l'entrevista amb el dibuix d'Enric Solbes (dalt) que va il·lustrar la portada de la primera edició de Llegir per a créixer, un llunyaníssim mes de maig de 2006. Si ha plogut, des d'aleshores...

• Entrevista en català.
• Entrevista en castellà.

No estirar més el braç que la mànega

Aquest diumenge, l'edició comarcal de Levante-EMV publicava una entrevista amb Ricard Peris, editor d'Andana, un segell orientat a la literatura infantil (i, aviat, juvenil) amb un catàleg encara reduït però que creix amb pas ferm. En parlàvem ací, fa un temps, del "fitxatge" que van fer amb els àlbums d'Oliver Jeffers; ara ens sorprén de nou amb l'àlbum Els fantàstics llibres voladors del senyor Morris Lessmore, la història en què es va inspirar el curmetratge que enguany va guanyar l'Oscar i que vam penjar fa uns mesos al timeline d'aquest bloc (un curt fabulós, us el recomane de totes totes). 

M'agrada la filosofia que hi ha al darrrere d'aquest segell, i que es resumeix en una de les frases de Ricard: "no estirar més el braç que la mànega". Una editorial amb personalitat i (potser per això mateix) amb futur.  Podeu llegir l'entrevista punxant la imatge.

El goig de compartir (i continuar aprenent)

Aquest mes de març ha significat el retorn a la universitat de manera duplicada. Dimecres vam iniciar les sessions presencials de l'assignatura "Formats editorials i fases del procés d'edició" al Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària de la Universitat de València. Enguany és el sisé curs que impartisc aquest contingut, i ja són unes quantes desenes d'alumnes amb els que he tingut el goig de compartir coneixements i continuar aprenent. Alguns em consta que han continuat vinculats al sector editorial, un petit miracle en aquest país!

La setmana que ve, iniciaré una nova col·laboració, en aquest cas amb la UOC. Es tracta del l'assignatura "Tecnologia digital i promoció de la lectura" de què parlàrem fa uns dies en aquest apunt. El digital Núvol publica una entrevista amb la directora del Postgrau Llibre i Lectura en la Societat de la Informació UOC-Grup 62, Teresa Iribarren, en la qual dóna compte dels desafiaments que té plantejats el sector del llibre en l'actualitat. Entre altres, destaca que "una cosa és publicar i l'altra, editar". Preguntada sobre el que ofereix el postgrau, la seua resposta és la següent:

"El que fem és propiciar que l’alumne tingui continguts actualitzats, contacte directe amb diferents professionals vinculats al llibre, espais de debat i de creació i, sobretot, que pugui desenvolupar un coneixement pràctic en diferents àrees d’expertesa en els nous escenaris digitals. Així, creiem que podrà donar una millor resposta a les necessitats del lector d’avui."

Això és el que oferim! Si voleu unir-vos al repte, encara hi sou a temps. El període de matrícula finalitza el 13 de març. Més informació, en aquet enllaç.

Mil descàrregues!

La bona gent de la Fundació Jaume Bofill em comunica amb il·lusió que la guia El mètode definitiu per tenir fills lectors que vam publicar a mitjans de l'any passat ha superat ja les 1.000 descàrregues del format gratuït. Mil descàrregues! A aquesta difusió cal afegir els 1.500 exemplars físics que s'han distribuït entre els participants del programa LECXIT. Compartisc plenament la seua alegria pel bon resultat d'aquesta experiència, perquè significa que continuem divulgant els beneficis i les bondats de la lectura en l'àmbit familiar. 

Si no el teniu encara, podeu descarregar-vos el PDF en aquest enllaç. Passeu la veu!!

Caminaràs entre elefants, a Columna

Edicions Columna anuncia per al 12 de març el llançament del nou llibre de Ferran Torrent. En aquest cas, no es tracta d'una novel·la sinó d'un llibre d'aquell calaix de sastre que anomenem "no ficció". Caminaràs entre elefants (aquest és el títol) és un retrat (entrevista, conversa) de la diputada de Compromís Mònica Oltra, i promet molt:

"El personal està fart i fotut, no està, diguem-ho clar, per a hòsties. És per això que admire —tot i els meus matisos— Mònica Oltra. És senzilla i directa. No diu allò que la gent vol escoltar, sinó allò que creu que ha de dir."

Vilaweb ens n'avança un tastet en exclusiva. Unes pàgines inicials en què Ferran Torrent relata com va començar a prendre forma el llibre, a partir d'un dinar amb Mònica Oltra en el qual "vaig intuir que el combat dialèctic valia la pena, per a mi i per als lectors (ella hauria dit «lectors i lectores», però la correcció política no figura en el meu manual)".

Tinc molta curiositat per tenir-lo a les mans i llegir-lo. En parlarem, aleshores, un poquet més. De moment, Columna avança en un comunicat que el dia 11 de març es presentarà el llibre a València. Serà un esdeveniment literari-polític de primer ordre. Estarem atents!

"La vida és implacable"

El setmanari El Temps publica aquesta setmana una entrevista de Núria Cadenes a Isabel-Clara Simó, amb motiu de la publicació d'Els invisibles (Amsterdam). En reproduïm ací les pàgines (podeu llegir-les clicant les imatges).

L'autora i el seu nou treball continuen rebent elogis dels mitjans, que n'han fet un desplegament molt ampli. I encara no ha acabat! Entre els comentaris més recents, aquest del poeta Carles Duarte, que qualifica la lectura d'aquesta obra com una "experiència emocionant". Ja ho avançàvem en aquest apunt: és una gran novel·la d'Isabel-Clara Simó!