Mètodes 'infal·libles' per a fomentar la lectura

Entre els diversos reptes que hem d’acarar conjuntament pares, mares i professorat està el foment de la lectura com a eix vertebrador de la maduresa cognitiva dels infants. D’una banda, és important la tria i la manera de presentar i recomanar les lectures prescriptives que integrem en el currículum educatiu i en el pla lector del centre. Són títols seleccionats amb criteris didàctics i/o pedagògics que els faran créixer des d’un punt de vista intel·lectual, que generen debat, reflexió i aprenentatge a  l’aula. D’altra banda, però, per promoure amb més efectivitat la lectura entre els infants necessitem el complement imprescindible en l’àmbit familiar, on hem d’estimular la lectura sobretot lúdica, la que els atrapa pel pur plaer de llegir, la que comenten en els amics en el seu temps de lleure, la que ompli d’aventures  i estímuls el seu dia a dia. I com ho aconseguim, això, a casa?
Per provocar que el cuquet de la lectura els pique la curiositat, hem de desplegar un ampli ventall de recursos, i fer-ho de manera gradual, amb constància, paciència, esforç i sumant complicitats. El programa LECXIT que impulsa la Fundació Jaume Bofill disposa d’un recurs gratuït per a les famílies: El mètode definitiu per tenir fills lectors. Sota aquest títol pretesament provocador hi trobarem indicacions i consells (que no són miraculosos) perquè pares i mares fomenten la lectura en coordinació amb els centres educatius.
D’entrada, el més efectiu sempre és l’exemple: que ens vegen llegint. És difícil, tot i que no impossible, fomentar l’hàbit lector en una personeta (fill o filla) si no prediquem, poc o molt, amb l’exemple. Lectura de llibres, és clar, però també revistes, guies de viatges, periòdics, suplements dominicals, còmics… En qualsevol suport o format, en paper o digital, a qualsevol hora del dia i sense necessitat d’excusa prèvia. Han de veure els llibres accessibles, repartits per diverses estances de la llar, provocant-los sempre a mà, disponibles per ser oberts i gaudits. A casa hem de donar llibertat absoluta per a la tria de títols. No importa si ens sembla que són fluixos o de poca qualitat literària. Són ells qui s’han de sentir seduïts per aquell llibre, no nosaltres. El que vertaderament ens ha de preocupar és que s’ho passen bé llegint aquestes obres, perquè un llibre els conduirà a un altre, i un altre al següent i així, si tot va bé, fins que interioritzen la necessitat que tenim tots els lectors de completar les nostres jornades amb una estona de lectura gratificant.

Publicat a El Diari de l'Educació, de la Fundació Jaume Bofill, l'11/6/14.

Quins llibres comprem (i on) els valencians?

Fa uns anys, en una reunió protocol·lària (és a dir, sense contingut real) amb una persona que estrenava càrrec en l’organigrama de la Generalitat, els editors plantejàrem, una vegada més, la necessitat d’emprendre accions urgents per a fomentar la lectura en valencià. La resposta política a l’altra banda ja avançava una gestió vàcua: “I què puc fer jo, per la lectura?”. Pel to quedava clar que no demanava ajuda o idees al sector; senzillament havia decidit que no faria res en absolut. I així va ser, tot i que la cosa llibresca era competència directa seua. Aquest és el nivell que hem tingut quan encara disposàvem d’alguns euros al calaix comú…
El panorama, és evident, no ha millorat. En l’actualitat ni tan sols s’elaboren enquestes sobre hàbits de lectura i compra de llibres al País Valencià. Sense dades, el problema (per a ells) desapareix. Aquells estudis, però, tot i les seues mancances, ens permetien constatar que, el 2010 (última dada disponible), només un 3,8% llegia habitualment en valencià. Potser continuem estancats en aquest percentatge ridícul. Però, és clar, què hi pot fer un govern... sinó deixar de pagar enquestes incòmodes?
Dit això, fem autocrítica. No solament ens calen investigacions anuals sobre l’evolució dels índex de lectura i el comportament dels usuaris; necessitem també, en paral·lel, informació puntual, quotidiana, que reflectisca el comportament real dels lectors en la nostra llengua. Sobta, i molt, l’absència d’un instrument tan senzill (i econòmic) com les llistes de vendes dels llibres en valencià. Cap mitjà, ni cap institució ni organisme ni associació ni gremi elabora o publica una relació dels títols que més se sol·liciten a les llibreries del nostre país. I no es tracta només d’una eina prescriptiva útil per als lectors, que poden (o no) guiar-se pels gustos d’altres lectors, sinó també una manera d’evidenciar el que de vegades queda massa silenciat: que el llibre en valencià també es ven, que té compradors, que batega i té vida, present i futur. Que (pocs o molts) té lectors.
I en podria tenir molts més si aquests lectors trobaren els títols amb més facilitat. En moltes poblacions del nostre país ni tan sols no hi ha llibreries, només papereries o quioscos on la presència d’obres en llengua pròpia és encara més testimonial que a les grans superfícies. Les biblioteques públiques i els centres de lectura del nostre país podrien suplir aquesta carència exhibint als usuaris les novetats en valencià i mitjançant en la possible venda, a l’estil del programa pilot que durà a terme la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya a partir de la tardor. Alerta! No s’hi proposen vendre llibres a les biblioteques, sinó vehicular-ne les comandes mitjançant convenis amb llibreries de proximitat. A priori, una proposta positiva interessant.
Conéixer l’oferta i tenir-la a l’abast. Visibilitat i accessibilitat. Aquests són dos dels reptes principals que ha de superar el llibre en valencià. Desentesa l’Administració pública de les seues responsabilitats (allò de protegir la llengua i la cultura pròpies, etcètera), la pilota està clarament a la nostra teulada. Ja que no tenim pressupost, fem bon ús del recurs que més bé caracteritza el sector: la creativitat.

Article publicat al Quadern d'El País el  29/5/14.

La "revolució" editorial valenciana

Els últims mesos, Alfons Garcia ha publicat a Levante-EMV uns articles ben interessants i recomanables per seguir l'evolució dels moviments (alguns, inexplicablement silenciosos) que s'estan produïnt en el sector editorial valencià i que estan revolucionant el panorama d'aquest segment cultural que hauríem de considerar socialment i políticament estratègic. 

Sota una aparença estàtica (en els anys precedents hi havia hagut pocs actors nous) es precipiten ara canvis que s'albiren transcendents. Si ens remuntem uns mesos enrere, Alfons Garcia es feia ressò d'"El abismo del libro valenciano", que seguia l'ERO en què Bromera va reduir la plantilla. Al febrer d'enguany compartia l'anunci de la creació de Sembra Llibres ("Una nueva editorial agita el mundo cultural") i, al poc, ens recordava que "el llibre digital no parla valencià". Aquest divendres, finalment, publicava un reportatge de gran interés, notícies que corrien de boca en boca al "mundillu" però que encara no havien trobat altaveu en cap mitjà (si més no, jo no ho he vist enlloc): "La fábrica de libros se revoluciona" (si punxeu la imatge, podreu llegir-lo en aquest escaneig pedestre).

A l'article comenta projectes emergents i d'altres que es refermen (posa els exemples d'Andana, Onada i Sembra) i, sobretot, les incorporacions que realitza Tabarca (una veterana editorial, hereva en part del catàleg de Gregal, que no mostra signes de penúria econòmica) que evoluciona i creix per convertir-se en un grup editorial. Hi posa com a exemples la compra de dos segells amb llarga tradició que travessaven un moment delicat: Marfil i Ecir. "Incluso no descarta una tercera incorporación", afig encara el periodista, i ens deixa amb la incògnita. Estarem atents, perquè hi ha més segells en la corda fluixa…

Però, com s'afirma a l'article, el sector també dóna mostres de dinamisme: iniciatives com la Plaça del Llibre (que torna a la tardor) i nous segells, als quals caldria afegir SM Arrels (filial del Grupo SM, que engega, entre altres projectes per al sector educatiu, "El vaixell de vapor" en valencià), el reforç literari que està vivint Voramar (segell d'Alfaguara per al País Valencià), el naixement d'El Petit Editor i encara alguna altra sorpresa que potser quallarà a curt termini. 

Ara més que mai seria l'hora que vells i nous actors del món del llibre al País Valencià cooperarem d'una manera oberta i generosa per provocar complicitats, unir esforços i treballar més units per la sostenibilitat i el futur del malmés sector editorial autòcton. Ens cal molta reflexió (i acció) conjunta.

No vull tancar aquest apunt sense recomanar, una vegada més, el magnífic reportatge de Carles Fenollosa al Quadern d'El País, en el qual apuntava també fa unes setmanes algunes claus de la situació "entre la supervivència i la renovació".

Seguirem!

Temps era temps (parlem de 2007) existia una editorial que es deia Mina. Però el món editorial es mou a un ritme voraç, i aquell prometedor segell va ser engolit pels canvis accionarials. Abans de desaparéixer hi va deixar alguna obra de no ficció remarcable, com la que avui ens ocupa, escrita per dos bons periodistes i que corre camí de ser considerada “de culte”.

Del sud duu un subtítol clarificador: “El País Valencià al ritme dels Obrint Pas”. No és un llibre sobre la història del grup, sinó, en paraules de Xavi Sarrià, “una explicació més del perquè, després de 300 anys de derrotes, la nostra cultura i la nostra llengua continuen més vives i fortes que mai”. Perquè mentre l’aventura de quatre joves de l’institut Benlliure quallava i trencava esquemes i fronteres, el país es transformava a colp de grans esdeveniments caríssims. Contra la vacuïtat i l’especulació oficials, cultura popular que batega amb força.

Aquesta nit Obrint Pas escenifica  el seu últim combat al teatre Principal de València, recuperat així per al poble. El nostre reconeixement per tot el que han aconseguit, per totes les portes que han obert, i per tot el coratge que ens han transmés. Seguim i seguirem!

Publicat a Levante-EMV dissabte 24/5/14.

Literatura sense etiquetes

Fixem-nos en la distribució de títols en una gran llibreria al País Valencià. L’espai més visible l’ocupen les novetats, aclaparadorament o exclusivament en castellà. Als laterals trobarem les seccions, posem per cas, de Best-sellers, Autoajuda, Viatges o Infantil. I en un raconet o en un lateral, poc visibles i en un nombre escàs, els llibres en Valencià (o Valencià/Català, o Otras Lenguas, o algun eufemisme o invent semblant). És una pràctica reiterada que s’ha estés com una taca d’oli tòxic a moltes altres llibreries mitjanes i petites: tractar els llibres en la nostra llengua com si foren un gènere en si mateix. Compacte. Uniforme. Tancat. Que no hi ha best-sellers en valencià? Ni llibres d’autoajuda, de viatges o infantils? Tampoc novetats? És que, potser, els llibres en valencià només se singularitzen per ser en valencià?
En els matisos trobem la riquesa, i és obvi que, d’obres en la nostra llengua, se’n publiquen de tots els gèneres i per a tots els gustos. Reduir tota la literatura que es publica en una llengua a una única etiqueta no només esdevé simplista i empobridor, sinó perillós amb vista al futur. Si partim de la certesa que un llibre en valencià, amb independència de les seues potencialitats concretes, acabarà invariablement en el seu gueto inamovible, que no creix ni s’eixampla siga quina siga la temàtica i l’oferta, quin estímul creatiu o promocional tindran autors i editors?
Posem el cas del llançament d’un escriptor de renom internacional: la versió en castellà ocuparà l’aparador i els espais centrals, i hi haurà piles amb volums des de terra fins l’altura de la mà del comprador. De la traducció en català, però, amb sort hi trobarem un exemplar clandestí o dos en una gòndola convenientment allunyada del centre de gravetat de les decisions compulsives dels lectors, envoltats de les seccions de cuina, pedagogia o esoterisme, tant fa, al mateix nivell (amb sort) que la literatura anglesa o italiana. Veritat que si el client bilingüe sabera que hi ha una versió catalana del mateix llibre, si els posàrem l’un al costat de l’altre en igualtat de condicions, potser (ens arrisquem en la hipòtesi) aconseguiríem que se’l comprara en català (i, contagiats d’optimisme amb aquesta teoria, se’l llegira també)? Però si això no ocorre ni tan sols en les obres que estan en les dues llengües simultàniament... quina presència podem esperar per a la literatura original en català, que només es publica en aquest idioma?
La lluita per fer visible (encara!) el llibre en la nostra llengua requereix obrir molts fronts alhora: s’han d’escriure bones obres, s’han d’editar i publicitar bé i se n’ha de facilitar l’accés al públic potencial. Les llibreries són empreses privades, que en circumstàncies com les actuals ho tenen magre per a tirar endavant, però també han de mostrar (i moltes ho fan, de fet) un compromís amb l’ecosistema cultural més pròxim, que l’ha de realimentar. Hem d’aspirar, tots plegats, a seduir els lectors pel contingut de les obres que publiquem, més que per la llengua en què estan escrites. Però necessitem combatre amb armes equiparables. No podem continuar depenent de la militància dels lectors. Hem de trencar esquemes caducs i normalitzar la presència del llibre en valencià a les llibreries, rescatar-lo de les prestatgeries més inaccessibles i motivar els lectors amb la diversitat editorial de què gaudim al nostre país. Que siguen ells qui trien. Potser ens sorprendríem de la resposta desacomplexada del públic.

Article publicat al Quadern d'El País el 22/4/14.

La potència dels somnis

"El mes d’abril els editors posem a prova les nostres dots d’ubiqüitat. El dia següent a Sant Jordi, després de sobreviure a la intensa promoció prèvia i als 14 punts de signatures d’una jornada frenètica, vertiginosa, s’inaugurava la 49a edició de la Fira del Llibre als Jardins de Vivers de València. Sense presidents, consellers ni alcaldesses, aquest és el nivell polític que tenim per ací tot i tractar-se de l’esdeveniment literari més important de l’any al País Valencià. A Sembra Llibres ens estrenem enguany a la Fira, i vivim aquesta festa amb l’alegria de poder compartir fit a fit amb els lectors les nostres propostes literàries: les novel·les Totes les cançons parlen de tu, de Xavi Sarrià, i Vertigen, d’Esperança Camps i Empar Marco."

Així comença l'article que hem publicat a Núvol, amb impressions de l'estrena de Sembra Llibres en aquesta edició de la Fira del Llibre de València tan especial per a nosaltres. Podeu llegir-lo sencer en aquest enllaç: "La potència dels somnis".

Entrevista a La Vanguardia

Ha passat quasi un mes des de l'últim apunt en aquest blog. Em disculpareu, però enguany hem tingut un abril especialment mogut... En els pròxims dies penjaré ací alguna informació interessant d'allò que s'ha publicat recentment. De moment, us deixe amb l'entrevista de Raquel Andrés a La Vanguardia: "Nace una nueva editorial en Valencia dedicada a la literatura en catalán".

Ens veiem a la Fira? Demà dijous presentem Llegir en Català a les 11h, i durant el matí Esperança Camps i Empar Marco signaran Vertigen. A la vesprada, Xavi Sarrià pren el relleu amb Totes les cançons parlen de tu. Si veniu, per allí estaré!

Petits però lliures

Amb Eugènia Broggi, conversant a la llibreria Laie.

Aquesta setmana estem plens d'alegria perquè hem vist nàixer un nou mitjà de comunicació cultural: Catorze. Setmanes enrere, Eva Piquer ens en parlava, amb molta il·lusió, d'aquest nou projecte que havia de sorgir l'1-4-14. I havia decidit fer-ho, entre d'altres, amb una entrevista en què parlàrem de dues editorials nascudes també aquest prometedor i esperançat any 14. El resultat és aquesta conversa amb Eugènia Broggi, que ha fundat L'Altra Editorial, i que es publica amb el títol "Som petits però lliures".

Fa moltíssima il·lusió participar així d'aquesta nova aventura periodística, a la que desitgem llarga, llarguíssima vida.

Conversa amb Xavi Sarrià a Vilaweb.

També ahir coincidí que Vilaweb va publicar l'entrevista que gravàrem fa uns dies (gràcies, Montse Serra!) amb Xavi Sarrià. Al vídeo comentem com es va gestar la complicitat que ha fet possible la creació de la nova editorial Sembra Llibres. Podeu seguir la conversa en aquest enllaç: "Sembra Llibres, un nou referent al País Valencià".

I ja finalment, els astres es van alinear de tal manera ahir que va coincidir també amb l'emissió, al Telenotícies migdia de TV3, d'una notícia sobre Totes les cançons parlen de tu i Sembra Llibres. Si no heu arribat exhausts al final d'aquest apunt, podeu trobar-nos al minut 36 en aquest enllaç a la carta.

Però si voleu trobar-nos en carn i ossos, sense pantalles entremig, no oblideu que aquesta vesprada, a les 19h, tenim una cita al CM Rector Peset de València: hi presentem Vertigen, d'Esperança Camps i Empar Marco. I amics del nord, preneu nota: dilluns dia 7 presentem la novel·la a la llibreria Pròleg de Barcelona. Totes les dades, ací.

Sembra On The Road!

Aquesta setmana Sembra Llibres estrena pàgina web i ix ja, per fi, al carrer. Quines ganes tenim!! Demà dimecres 26 ens estrenem a Barcelona, i aquest mateix divendres 28, a València. Ací teniu les targetes amb les dades:

Ens agradarà molt comptar amb la teua assistència a aquests actes inaugurals de l'editorial. I si no podeu, no us preocupeu, perquè són l'inici d'una la gira ben completa per promocionar Totes les cançons parlen de tu, de Xavi Sarrià (més info, ací). Dijous estarem a Gandia, dissabte a Xàtiva, i la setmana que ve a Alcoi, Girona, Reus...

I no us podeu perdre tampoc l'estrena de Vertigen, d'Esperança Camps i Empar Marco, el dimecres 2 d'abril al CM Rector Peset de València!!

Podeu seguir les novetats tant a la web de l'editorial com al compte de Twitter i Facebook. Ja ens segueixes? Sembra amb nosaltres!

Despullar els prejudicis (literaris)

"La fotografia provocadora que encapçala aquest article (confiem no haver ofés cap lector sensible!) ens mostra un grup d’editors i llibreters francesos nus. S’hi presenten d’aquesta manera per reivindicar un dret tan francés i tan universal com la llibertat. La llibertat d’edició, la llibertat de càtedra a les escoles, la llibertat de pares i mares d’escollir les lectures que consideren més adequades per als seus fills, la llibertat dels lectors de llegir allò que els plaga."

Així comença l'article que vam publicar dimecres al blog del postgrau en Llibre i Lectura a la Societat de la Informació de la UOC. Aquest semestre tornem a fer-hi classe, al postgrau. Si n'esteu interessats, encara arribeu a temps: la matrícula és oberta uns dies més!

Trobareu l'article també a Núvol i a Vilaweb, que se n'han fet ressò aquests dies (moltes gràcies!!).

Alçar estructures noves

Una entrevista al diari Levante-EMV sobre Sembra Llibres…
Unes paraules encoratjadores a l'Espai Musicat…
Un triple salt mortal en "terra aspra"...
I, mentrestant, els primers exemplars de Totes les cançons parlen de tu, de Xavi Sarrià, a punt d'arribar d'impremta.
Nervis!

Créixer de colp

Hi ha llibres que mereixen estar sempre a les llibreries, vius, a disposició perenne dels lectors. Quan jo tenia cinc anys em vaig matar és un d’aquests títols colpidors escollits per a la posteritat. La primera vegada que es va publicar, l’any 1981, es titulava Burt i va passar desapercebuda als EUA. Anys després, traduïda al francés, va esdevenir un èxit i va fer el salt a tot de llengües. Empúries la va publicar el 1989, però es trobava descatalogada des de feia (massa) temps. Blackie Books ha tingut la feliç idea de recuperar-la amb una coberta espectacular que inaugura la línia en català d’aquest segell. Benvinguts siguen!

I què té d’especial aquesta novel·la de Howard Buten? Sens dubte, la potent veu narrativa del protagonista, Burt, un xiquet de 8 anys que ens descobreix pàgina a pàgina el seu univers inquietant. Està reclòs en un Centre d’Internament Infantil. “M’han portat aquí pel que li he fet a la Jessica”, uns fets que desconeixem d’entrada però que endevinem aterradors. El terapeuta que el tracta diu d’ell que és “una amenaça per a aquells que l’envolten”... però potser la vertadera amenaça siga que els adults comencen a tractar la infantesa com una patologia.

Publicat a Levante-EMV el 22/02/14.

Sembra Llibres

Quan acomiadàrem L'informatiu ja apuntàvem, amb to que volíem esperançat, que és l'hora d'unir les mans. Vivim una època convulsa, en la qual no podem continuar plegant veles i resignar-nos al desmantellament d'estructures comunicatives i d'autogovern que crèiem intocables; cal rebel·lar-se, actuar, proposar, crear. Cadascú des del seu àmbit, i remant alhora en direcció contrària al vent que ens vol arrasar. El meu àmbit, per passió i per vocació, és l'editorial. Afirma l'editor italià Marco Cassini: "Quan hom és editor no deixa de ser-ho mai, ni per un instant". Certament, aquest ofici té virtuts que creen addicció...

Fa mesos que moltes persones d'àmbits diversos m'animaven a donar el pas i engegar una editorial, una idea que acaronava dia i nit com un somni impossible. Fins que una llarga conversa amb Xavi Sarrià va aconseguir que encaixaren les peces necessàries per construir un projecte editorial amb força i coherència. Gràcies a la seua implicació i generositat, Sembra Llibres és ja una realitat. Divendres passat, amb emoció i molts nervis vam fer públic als mitjans de comunicació el naixement de Sembra Llibres, i els dos primers títols que publicarem ja aquest mes de març: Totes les cançons parlen de tu, la primera novel·la de Xavi Sarrià; i Vertigen, una poderosa novel·la d'Esperança Camps i Empar Marco, a les quals he d'agrair l'enorme confiança que suposa "jugar-se-la" a una carta nova.

Des d'aquell instant no hem parat de rebre mostres de suport i de coratge a un projecte que volem col·lectiu, obert i cooperatiu. No tindria sentit concebre'l d'una altra manera. Per això us vull donar les gràcies als qui uniu les mans (més de 1500 ja, a Facebook i Twitter!!) per fer possible que aquestes llavors que ara plantem arrelen amb força i donen bons fruits. Treballarem per estar a l'alçada de les expectatives!

En parlarem molt més, de Sembra Llibres, en aquest espai. Ara, però, només volia donar-vos a tots i a totes l'agraïment més sincer per la complicitat. Junts, podem!

Ací teniu un recull del que els mitjans de comunicació (gràcies també als periodistes!) ha dit ja:

• Ara: “Sembra Llibres, nou projecte editorial en català al País València” 
• Levante-EMV: “Una nueva editorial agita el mundo cultural” 
• Vilaweb: “Neix l'editorial Sembra Llibres, amb voluntat de 'construir una comunitat de lectors per a un país desacomplexat” 
• La Veu del País Valencià: “Sembra Llibres s’obri pas al món editorial” 
• La Vanguardia: “Sembra Llibres publicará en marzo el debut literario del líder de Obrint Pas” 
• ACN: “La nova editorial Sembra Llibres es presenta amb voluntat de "construir una comunitat de lectors" per a "un país desacomplexat"
• El Punt Avui: “Naix Sembra Llibres, una editorial per a autors i lectors desacomplexats” 
• Núvol: “Sembrar literatura en temps de crisi” 
• El País: “Dos periodistas novelan el cierre de Canal 9 y Xavi Sarrià, la Valencia de los 90” 
• Ara Llegim: "Joan Carles Girbés presenta Sembra Llibres, una editorial valenciana adreçada a tot el públic catalanolector"
• Las Provincias: “Sembra Llibres nace con la intención de publicar al año ocho o nueve libros”

Llibres que tinguen conseqüències

"La pregunta que más a menudo se formula a un editor se refiere a los criterios seguidos en la elección de los libros. En principio, yo respondí que deseaba hacer libros que alegraran la vida a los lectores. Luego precisé que deseaba publicar los libros que mi empresa pudiera respaldar y que estuvieran en la línea de la misma como un todo, incluidos sus colaboradores y autores. Yo quiero hacer libros que tengan consecuencias, y siempre recuerdo una frase de Kafka: "Un libro ha de ser un hacha para romper el mar helado dentro de nosotros." [...] Estos son los libros que un editor desea publicar. Sus criterios son la necesidad y la calidad; ambas han de ser calibradas en cada manuscrito. El editor desea ofrecer literatura que penetre en nuestra conciencia y la transforme, que fortalezca precisamente por ser inquietante."

Siegfried Unseld, El autor y su editor.

Contes en família

Pares, mares, iaios de Riba-roja de Túria i rodalia, aquest dijous dia 20 de febrer a les 18h tenim una cita a la Biblioteca II per a la sessió "Contes en família". Parlarem de foment lector en l'àmbit familiar, i del Mètode definitiu per tenir fills lectors. 

Si us abelleix compartir experiències de promoció lectora, ens hi veiem. Podeu venir amb els xiquets... reserveu plaça!

Edi.cat plega

Fa uns dies, Catalunya Ràdio entrevistava Jordi Ferré, director general de 9 Grup Editorial, el segon en llengua catalana per volum de publicacions. 9 Grup Editorial es va crear fa any i mig amb la fusió dels segells Cossetània i Angle, en català; i Cuadrilátero de libros i Lectio Ediciones, en castellà. D'aquesta interessant entrevista (sempre se n'aprén, de Jordi Ferré) destaquem algunes idees:

• Balanç positiu del procés d'unificació de Cossetània i Angle: reducció de despeses d'estructura, obertura a nous camps com l'infantil (aviat recuperaran a Angle la sèrie de Les tres bessones) i nous mercats, com el sudamericà per a les edicions en castellà.
• En breus setmanes tancaran la plataforma Edi.cat. No hi ha massa crítica de lectors disposats a pagar pels continguts que sustenten el negoci en digital (i, per tant, no hi ha negoci possible).
• En aquests moments el més important és resistir.
• El futur editorial passa per trobar l'estructura adequada perquè les empreses, necessàriament més petites, puguen sobreviure.
• L'autoedició genera oportunitats, però també despista els lectors per la dificultat de destriar el que pot resultar interessant.
• És imprescindible i necessari arribar a col·laboracions i aliances amb altres editorials, que poden arribar a un casament. Cal estar obert perquè l'edició en català, que és molt atomitzada, necessita d'aquest tipus d'acords.

Podeu escoltar el podcast íntegre de l'entrevista en aquest enllaç.

(Sense títol)

"Un títol, per més potent que siga, no aconsegueix tot sol que un llibre mediocre esdevinga un best-seller, però contribueix, segons el resultat, a dissuadir el lector o a captar la seua atenció entre l’oferta quasi infinita que té a l’abast. Hi ha obres literàries que es construeixen senceres a partir d’una escena, d’una imatge o d’una frase, que serà des del primer minut, abans fins i tot d’iniciar-ne l’escriptura, el títol inqüestionable, indissociable i final. Altres vegades, però, l’obra ja acabada només troba el nom adequat en el vertiginós instant en què està a punt d’entrar en impremta. Com es resol, aquest procés?"

Tractem de respondre aquesta qüestió al Quadern d'El País en l'article "(Sense títol)".

Les indústries culturals

Dies enrere, quan anunciàvem la participació en el Curs d'Especialització en Correcció de Català ja apuntàvem que s'estava gestant una altra iniciativa conjunta amb la UIMP. Doncs bé, finalment i feliçment acaba de veure la llum el curs d'especialització de postgrau Les indústries culturals, que tinc el plaer de codirigir juntament amb Sònia Martínez.

Es tracta d'un postgrau virtual amb un fort component pràctic. És per això que hi participaran especialistes en actiu en cadascuna de les àrees culturals que hi tractarem: en el sector audiovisual comptarem amb Andreu Signes, de Barret Films; en les arts escèniques, amb Enrique Fayos; en música, amb Carles Magraner i Josu Solaun; en el dels videojocs, amb Luis Tolmo; en la gestió d'espais culturals, amb José Martínez Tormo, de Paréntesis... i així fins a una quinzena de professors que desenvoluparan teòricament les unitats i participaran en debats virtuals amb l'alumnat.

Si vols saber més detalls d'aquest curs, et pots descarregar el programa en format PDF en aquest enllaç. Comencem al setembre, però la matrícula ja està oberta.

El procés editorial

Tot i que els llibres formen part de la nostra vida quotidiana, continuen sent uns objectes relativament desconeguts per al gran públic (infants i adults). Com es transforma la idea d’un escriptor en un volum físic? Què és (i per a què serveix) un editor? Qui tria les tipografies, o els dibuixos, o el gruix del paper? I, més tard, quin estrany mecanisme s’engega perquè un títol arribe a les nostres mans? En definitiva... Com es fan un llibre?

En el moment en què un editor decideix tirar endavant una obra, una llarga cadena de professionals intervé en el procés: correctors, il·lustradors, dissenyadors, maquetistes, impressors, enquadernadors, comercials, llibreters... Cadascú des del seu vessant però treballant amb un mateix objectiu: seduir els lectors, que donen vida i sentit a aquest esforç col·lectiu.

L’editorial La Galera, amb mig segle a l’esquena i feliçment revitalitzada a colp de bones idees, és conscient que no es pot valorar allò que es desconeix, i per això ha publicat aquest llibre il·lustrat amb la voluntat d’acostar el món editorial tradicional als menuts. Una eina amena i didàctica que ens servirà de pretext per encomanar l’estima pels llibres.

Publicat a Levante-EMV el 25/01/14.