Tenia previst parlar algun dia de la (suposada) presència valenciana a la Fira del Llibre de Frankfurt, però la pregunta, avui, d'El Llibreter em serveix com a pretext per avançar aquest apunt.
La qüestió en qüestió és si els editors valencians hem previst alguna estratègia per participar-hi. La resposta curta, senzilla i directa és que no. I l'interrogant que més m'inquieta és aquest: "per què?". Doncs no serà perquè no tenim obres i autors "exportables"!
El cas és que per ací no hi ha molt de "moviment" al respecte. Frankfurt no ha comptat tradicionalment amb l'adhesió entusiasta dels editors valencians, com sí que ocorre amb Bolonya, i tampoc resulta especialment estimulant l'etiqueta de "Cultura catalana" com a convidada d'honor. Perquè a veure: convindrem tots (o no?) que un escriptor valencià que escriu en català forma part d'eixa "cultura catalana" (o només els que publiquen a Catalunya?), però... i els que escriuen en castellà? Per què Marsé sí i Muñoz Puelles no? I què fem amb els pintors, músics o actors? Es pot il·lustrar "en valencià"?
La veritat és que no recorde cap comentari sobre la "necessitat" d'incorporar algun tipus de presència valenciana a l'efemèride llevat de la reserva d'un seient "a la Comunidad Valenciana" al patronat de l'organització. I això és ben descoratjador. Al País Valencià no és que no hi haja il·lusió per participar a i de l'esdeveniment, sinó que ni tan sols se'n parla del tema. I em fa la impressió que a Catalunya tampoc importa massa. I mira que se n'ha parlat de Frankfurt 2007 fins el moment!
La qüestió és molt més profunda: Som o no som part d'una mateixa cultura?
Li ho he sentit dir més d'una vegada a Lluís Pagès, i ratifique una per una les seues paraules: a Frankfurt hi van els editors perquè és una Fira d'editors i per a editors, i hem d'anar tots units i fent pinya, sota el mateix paraigua. Hem d'explicar-li les misèries d'aquesta "llengua ornamental" a què es referia el Llibreter a cada editor estranger que s'interesse per la nostra literatura? A mi em sembla que no, perquè els espantarem. Ja produïa bastant desassossec veure a Bolonya, ben disseminats, un estand de l'AELC, un altre de l'AEPV i un tercer (per primera vegada) de l'Institut d'Estudis Baleàrics...
Tornarem sobre la qüestió.
La qüestió en qüestió és si els editors valencians hem previst alguna estratègia per participar-hi. La resposta curta, senzilla i directa és que no. I l'interrogant que més m'inquieta és aquest: "per què?". Doncs no serà perquè no tenim obres i autors "exportables"!
El cas és que per ací no hi ha molt de "moviment" al respecte. Frankfurt no ha comptat tradicionalment amb l'adhesió entusiasta dels editors valencians, com sí que ocorre amb Bolonya, i tampoc resulta especialment estimulant l'etiqueta de "Cultura catalana" com a convidada d'honor. Perquè a veure: convindrem tots (o no?) que un escriptor valencià que escriu en català forma part d'eixa "cultura catalana" (o només els que publiquen a Catalunya?), però... i els que escriuen en castellà? Per què Marsé sí i Muñoz Puelles no? I què fem amb els pintors, músics o actors? Es pot il·lustrar "en valencià"?
La veritat és que no recorde cap comentari sobre la "necessitat" d'incorporar algun tipus de presència valenciana a l'efemèride llevat de la reserva d'un seient "a la Comunidad Valenciana" al patronat de l'organització. I això és ben descoratjador. Al País Valencià no és que no hi haja il·lusió per participar a i de l'esdeveniment, sinó que ni tan sols se'n parla del tema. I em fa la impressió que a Catalunya tampoc importa massa. I mira que se n'ha parlat de Frankfurt 2007 fins el moment!
La qüestió és molt més profunda: Som o no som part d'una mateixa cultura?
Li ho he sentit dir més d'una vegada a Lluís Pagès, i ratifique una per una les seues paraules: a Frankfurt hi van els editors perquè és una Fira d'editors i per a editors, i hem d'anar tots units i fent pinya, sota el mateix paraigua. Hem d'explicar-li les misèries d'aquesta "llengua ornamental" a què es referia el Llibreter a cada editor estranger que s'interesse per la nostra literatura? A mi em sembla que no, perquè els espantarem. Ja produïa bastant desassossec veure a Bolonya, ben disseminats, un estand de l'AELC, un altre de l'AEPV i un tercer (per primera vegada) de l'Institut d'Estudis Baleàrics...
Tornarem sobre la qüestió.
13 comentaris:
uff. Em fa venir calfreds això que diu. No acabo d'entendre el text. Pel que he vist vostè és un editor del País Valencià. El que no tinc clar és si està per la secessió. Vull dir, com que promociona tant la campanya de "llegir en valencià" i tot això. M'agradaria que em clarifiqués això que diu. Bàsicament per saber de quin peu calça. La pregunta és molt senzilleta, penso: escriuen en català els autors valencians?
Gràcies
Lamente si no he sigut prou clar a l'apunt perquè s'entenga bé "de quin peu calce". En definitiva, volia expressar un fet: que no hi ha cap "estratègia" organitzada i col·lectiva plantejada pels editors valencians agremiats o associats per participar a Frankfurt d'una manera diguem-ne "especial". O, si més no, fins on jo sé. Però amb la referència a Pagès volia manifestar que tenim les portes obertes per participar de forma individual dins l'estand col·lectiu de l'AELC. És el que, al meu entendre, cal fer.
I pel que fa a l'última qüestió que planteja, li la conteste amb una altra pregunta: en quina llengua escriuen autors com ara Joan Francesc Mira, Ferran Torrent, Josep Lozano o Isabel-Clara Simó? Doncs tots quatre formen part de la campanya "Llegir en valencià".
Ningú no s’espanta si el govern francès defensa la francophonie o si el president d’Espanya opina sobre la legislació lingüística de Puerto Rico, però des del govern de la Generalitat tot són precaucions quan es toca la “qüestió valenciana” i és per això que no s’ha sentit a parlar gaire de la presència d’editorials del País Valencià i de les Illes a Frankfurt 2007. Vet aquí, doncs, on rau el caràcter ornamental de la llengua catalana: molta preocupació per les plaques de carrers i edificis públics, però poca fe en l’existència d’una comunitat lingüística; tot són parcel·les i que cadascú s’ocupi del seu tros.
Des del meu punt de vista és fonamental una presència destacada dels editors de tot l’àmbit lingüístic. Més que per fer propaganda a l’estranger, per la importància que se li atorgarà a l’esdeveniment, com a mínim, a Catalunya i, segons com, al País Valencià, les Illes i —qui-sap-lo— la Catalunya del Nord. És a dir: Frankfurt 2007 pot esperonar la lectura d’autors que escriuen en català aquí, a banda del ressò que pugui tenir a fora.
Un català escriu per a preguntar en quina llengua escrivim, mentre l'editor s'ha passat trenta ratlles queixant-se que els catalans no ens acaben de tindre massa en compte quan parlen de cultura catalana. És significatiu: clar, escrivim en català, però sembla com si, apart del tema del nom de la llengua, als del nord no els importara massa fins a on arriba l'amplitud d'aquesta cultura catalana. Per la meua banda, si tan important és la llengua, considere que ni Montalván, ni Marsé ni Puelles haurien d'estar a la fira. I si no es tan important per a la cultura catalana un element com la llengua, doncs Marsé i Puelles haurien d'anar agafadets de la maneta cap a les fires.
És trist, però em sembla que amb éls més secessionistes són els que es mantenen en aquesta ingorància intencionada de la resta de la cultura catalana.
Sóc el primer usuari anònim. Senyor Tirant al cap: jo tinc claríssim que tots els autors que vostè cita escriuen en català, i em sembla perfecte que formin part de la campanya "llegir en valencià". El que passa és que no sé si vostè ho té tant clar. No ho ha posat per escrit encara. Torno a repetir: en quina llengua escriuen Isabel Clara Simó, Ferran Torrent o Josep Lozano?
Senyor llibreter: bàsicament d'acord amb el que diu.
Senyora Marta: és cert que no importa el nom de la llengua. El que cal és que la parlem i l'escrivim. El que passa és que si no importa tant, i jugant amb el títol d'un llibre mític: "és molt senzill, diguem-li català"
Gràcies
Per entendre'ns, senyor anònim: Biel Mesquida escriu en valencià.
Senyor Llibreter: Biel Mesquida escriu en el català que es parla a Mallorca. Ferran Torrent escriu en el català que es parla al País Valencià. Pau Faner escriu en el català que es parla a Menorca. Vostè escriu en el català que es parla a Catalunya. Per entendre'ns.
Respecte de qui ha d’anar o no anar a Frankfurt, la meua opinió coincideix bàsicament amb la de Marta: o una opció o l’altra, i jo em decante per la primera; és a dir, ni Marsé ni Muñoz Puelles. Crec, en canvi, com també diu Marta o El Llibreter, que no són precisament els valencians qui hi plantegen el dubte: ara fa gairebé un any podíem llegir una entrevista molt aclaridora al respecte.
Sobre l’altre tema col·lateral que ha sorgit entre els comentaris, pense que la qüestió dels noms és relativament secundària; ara bé, amb l’experiència que acumulem de com s’han utilitzat per posar en dubte alguna cosa de més substancial, crec que no hauríem de tenir por d’anomenar a les coses pel seu nom. Per entendre’ns: Biel Mesquida no escriu en valencià, de la mateixa manera que Marsé (per exemple) no escriu en mexicà.
Salutacions.
Fa uns mesos arrere "Diari de Balears" va publicar açò. Què ha passat des d'aleshores?
-----------------
---------------
Diari de Balears
4 de febrer del 2006
L'anunci que l'Institut Ramon Llull (IRL) durà obra de l'últim període de Joan Miró a la pròxima Fira de Frankfurt 2007, on la cultura catalana és la convidada d'honor, ha resultat sorpresa en les institucions públiques balears, encara que Gabriel Janer Manila, president de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB), comentava ahir que li semblava una idea «extraordinària» i que «col·laborarem en tot el que faci falta».
Janer Manila també va anunciar que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha demanat a l'IEB que organitzi una reunió amb l'IRL respecte a la seva participació en l'esmentada fira.
Janer Manila va anunciar ahir a aquest diari la intenció dels «valencians» d'acudir a Frankfurt i han sol·licitat a l'entitat balear que «organitzem una reunió amb el Ramon Llull».
El president de l'IEB es pronunciava ahir sobre el fet que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua vulgui participar en la Fira de Frankfurt: «És una boníssima notícia que puguem acudir a la fira les tres comunitats encara que tinguem administracions diferents».
I l'entitat balear de promoció de la llengua i la cultura es convertirà en la mitjancera. Entre la citada acadèmia i l'Institut d'Estudis Baleàrics existeixen bones relacions a partir de la creació d'una institució supraregional, la Casa de les Llengües, que impulsen l'Institut Cervantes i la Universitat d'Alcalá de Henares, i en la qual participen ambdues entitats. Cal recordar que al País Valencià hi ha diferents posicions respecte a la unitat de la llengua catalana.
D'altra banda, des de l'Institut Ramon Llull van explicar que l'exposició -anunciada aquesta setmana a Barcelona per Xavier Folch, director de l'IRL, durant una compareixença al Parlament català-, estava encara en projecte, encara que sí van donar el nom de l'espai que acollirà la mostra, per a la qual s'ha escollit el títol «L'últim Miró», el museu Schirn Kunsthalle de Frankfurt.
Des del Ramon Llull també s'ha confirmat que les obres que la integraran procediran de la Fundació Miró de Barcelona, de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid i de col·leccions privades. Això no obstant, ni el Reina Sofia ni la fundació palmesana han rebut, de moment, una petició en ferm, com van assenyalar des d'ambdós centres.
Respecte al programa per a la presentació de la cultura catalana a Frankfurt, Janer Manila va insistir que «treballarem conjuntament» amb l'IRL, amb l'Institució de les Lletres Catalanes» però el cert és que, com ha pogut saber aquest diari, encara no s'han celebrat reunions en aquest sentit entre l'IRL i l'IEB. A la pregunta de si Balears portarà alguna proposta d'art plàstica a Frankfurt, el president del IEB va assenyalar que sí.
Bé d'acord: l'exemple és molt desafortunat. Tenia al cap un article que va escriure JF Mira sobre una xiqueta que demanava en una llibreria La plaça del Diamant per a l'assignatura de Literatura Valenciana. Una mala influència, m'he equivocat
Recordo aquest article que cites, Enric: fixa't que la cosa depèn de la voluntat d'algunes persones i no d'una acció de govern clara a favor de crear un espai cultural —en el bon sentit de la paraula— clar i dinàmic. Tenim governs porucs.
Molt il·lustratiu l’article que aportes, Enric. Des del meu punt de vista, si l’AVL hi vol ajudar i col·laborar, i fins i tot ocupar eixe seient buit que hi ha reservat “a la Comunidad Valenciana”, fantàstic, però, més enllà que hi haja o hi puga haver alguna implicació institucional valenciana (que ja m’agradaria!), el que importa és que no emprenyem massa (ni uns, ni altres) amb diferenciacions, segmentacions i compartimentacions territorials, perquè no ens entendran a fora. I torne a repetir que la Fira de Frankfurt és un aparador excepcional per a editors, i són els editors (valencians, mallorquins i catalans) els que hem de moure fitxa, implicar-nos i treballar bé ja des de Frankfurt 2006. L’ocasió per a la indústria editorial en llengua catalana és extraordinària.
Pel que fa a la resta de qüestions col·laterals que han sorgit, remetria a l’última frase de Marta, que em sembla ben clara i clarificadora. Em negue a participar una vegada més de la “qüestió de noms”, i encara menys quan el debat es proposa des de l’anonimat. Quina paradoxa!
Senyor Tirant al cap: Pel que tinc entès el nom de la llengua no és una "qüestió col·lateral" al País Valencià. Ans al contrari, em sembla que és l'origen de totes les controvèrsies que enverinen la política des de la transició. I encara una altra: abusant de l'hospitalitat del seu blog em permeto recordar-li que el debat de noms l'ha iniciat vostè en nomenar uns quants dels millors autors valencians que escriuen en català.
Gràcies
Tan sols per mullar ni que siga del plat escurat: parle i escric en la meua llengua. Evidentment, no sóc la Isabel, ni el Ferran, ni Quico Mira, ni cap persona coneguda ni reconeguda. Tant se'm dóna. Però, em causa una poca de pena que la gent d'un costat i d'un altre d'una ratlla fronterera vagen urpa a la grenya per una qüestió de denominació. Només faltaria que afegíreu allò "d'origen" i afixàreu una etiqueta a les ampolles de la discòrdia!
Publica un comentari a l'entrada