En temps de desànim, cal redoblar la il·lusió. Orhan Pamuk és un exemple de lluita intel·lectual per a tot el món, i en el discurs de recepció del Nobel hi va confessar algunes de les motivacions que l'impulsen a escriure. Toni Ibàñez ens en tradueix ací algunes. Jo em quede amb l'última: "Escric per a ser feliç". No és per això també que llegim?
1 comentari:
Del discurs de recepció del Nobel Orhan Pamuk ¿Per què escric?.
Dóna mil i una raons, totes i cadascuna vàlida per ella mateixa. A mi la que m’ha agradat més és la versió en negació:escric per no ser desgraciat, per no tenir mal humor, per no estar constantment enfadat amb el món i els que m’envolten. Dit d’una altra manera, és allò tan vell d’escriure com a catarsi, necessitat d’explicar-se perquè el cervell va boig. El neguit vessa, el món vist com un magma incomprensible i la inintel•ligibilitat crea mala llet, l’abstrusitat genera violència. L’escriptura, així entesa, és un intent de fer ordre en el temps i en l’espai. També és investigació del món i sobretot invenció i construcció. J.V.Foix es declarava investigador en poesia. Gust per lligar paraules i recrear, no ja sons sorprenents, sinó també noves relacions, de les quals a vegades només n’intueixes el contingut però ja en tens prou,són tota una revelació, noves realitats,il•luminen
Publica un comentari a l'entrada