"El pare i la mare s'haurien d'haver quedat a Nova York, on es varen casar i on jo vaig néixer. En comptes d'això, varen tornar a Irlanda quan jo tenia quatre anys, el meu germà, Malachy, tres; els bessons, Oliver i Eugene, amb prou feines tenien l'any, i la meva germana, Margaret, ja era morta.
Quan rememoro la meva infantesa em pregunto com vàrem poder arribar tan sols a sobreviure. Va ser, evidentment, una infantesa miserable: les infanteses felices no valen el vostre temps. Pitjor que la infantesa miserable habitual és la infantesa miserable irlandesa, i encara pitjor és la infantesa miserable irlandesa i catòlica."
Són els dos primers paràgrafs de l'extraordinària Les cendres d'Angela, que aquesta mateixa setmana ha arribat d'impremta, publicada per Bromera. Aquest ofici té això: de vegades, només de vegades, aconsegueixes convertir-te en l'editor d'obres que formen part essencial de la teua pròpia vida, de les lectures íntimes, privades, que et van emocionar una vegada i que et continuen emocionant ara amb la relectura. I és un goig. I un privilegi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada