19 de març 2007

L'obsessió pel País

Aquest, a més de ser el títol del (més que recomanable) llibre de Francesc de P. Burguera editat per Publicacions de la Universitat de València, és també el pecat que ha comés Eliseu Climent: obsessionar-se pel País. Així ho confessa en aquesta extensa entrevista al diari Levante-EMV. En la pregunta sobre si a Catalunya interessa la literatura que fan els valencians, respon:
"La autonomía ha roto el mercado que durante el franquismo estaba más unificado. Sí que hay una serie de autores: Mira, Piera, Martí Domínguez, Ferran Torrent, Cremades, Cucarella, Isabel Clara Simó... que, a pesar de las dificultades políticas, han superado los límites regionales y entran en la normalidad de la literatura digamos catalana."
Com ja hem dit ací en alguna altra ocasió, Cremades s'ha pasat al castellà i Cucarella (qui ha editat les dues últimes novel·les per a adults a 3i4) ha anunciat que deixa de publicar precisament per la injustícia que suposa la poca repercussió del seu treball a Catalunya. No em semblen signes esperançadors de "normalitat"...

2 comentaris:

Enric Gil ha dit...

Mira: Proa recupera "Els treballs perduts", perquè 3i4 no té cap interés per promocionar el llibre -malgrat que Mira guanyara el Sant Jordi el 2003.

Piera. La darrera a Edicions 62 i part de les anteriors a Destino.

Ferran Torrent: casualitat o no, Quaderns Crema ha recuperat "No emprenyeu el comissari" fa pocs dies. Una altra que se li ha escapat a 3i4.

Isabel Clara-Simó: Edicions 62 i Columna.

Cremades: tothom es pensava que havia mort. No compta.

Cucarella: ha tornat a la vida. Fa pocs dies va retocar una entrada del seu bloc -va deixar petjada a www.bitacoles.net- i escrigué un comentari per ací. A més, Perifèric va publicar el mes passat el llibre aquell de narrativa juvenil. Benvingut?

Bromera: només publica premis -i encara, el més important, el d'Alzira, es queda sense guanyador i traduccions -en català de Barcelona, perquè en valencià, a Catalunya les tirarien a la paperera.

Panorama: de puta pena, però qui pot dir que alguna volta va ser millor en el passat?

Bona vesprada i a alerta amb l'aire, no se vos emporte qui sap on.

Vaig a veure'm un gin-tonic -a la vostra salut. I esta nit a cremar les falles.

Anònim ha dit...

Encara com del Martí Domínguez: escolto la mateixa lletania de noms de fa segles. Que potser no hi ha valencians joves i amb talent? Que passa?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...