Dissabte a la nit vaig quedar impressionat per la vitalitat que va demostrar Dario Fo a l'escenari de la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna (la pluja va aigualir l'escenari a l'aire lliure previst al monestir de Simat). Com és habitual en aquest País, cap representant de primer nivell de la Generalitat Valenciana va voler gaudir dels seus monòlegs en idioma inventat (no sigueu malpensats, no era el valencià): com si tots els dies ens visitara un Premi Nobel de Literatura!
Diumenge de ressaca postfoniana (si es pot dir així), entre original i original (hem fet un parèntesi en la inacabable mudança que encara dura, i dura, i dura), em dedique a llegir reposadament el nou 'Cultura' de l'Avui que, com confessava ací, esperava amb candeletes.
Conclusió: m'agrada. Tot i l'impacte inicial de trobar una cita d'aquest bloc a la pàgina 2 (alerta amb el que diré a partir d'avui!) i dels lògics intents d'adaptar-me al nou disseny (que, tot siga dit de passada, no em fa molt el pes: massa coloraines i canvis tipogràfics per al meu gust, i si no mireu les pàgines 8 i 9), el conjunt "fa patxoca".
Hi tenen cabuda moltes veus distintes (per fi he retrobat les anècdotes punyents i gens innocents d'Eva Piquer!), articles més breus, anotacions des d'altres països (trobem a faltar la font d'on s'extrauen Els més venuts a l'estranger), comentaris dels lectors i Els més venuts a les llibreries i a les biblioteques, amb recomanacions de llibreters i bibliotecaris. Sobta, però, que tot i l'obertura a la xarxa amb extractes de blocs literaris i opinions dels internautes, el suplement no estiga disponible a la web de l'Avui. Hi haurà rectificació?
De la col·laboració d'Albert Sánchez Piñol (un gran fitxatge, que alternarà articles amb Jaume Cabré) he extret una conclusió nefasta: estic exposat a patir neurosi, paranoia, multifòbia, psicopatia i deliris compulsius. I si no, al temps. Esteu avisats.
Diumenge de ressaca postfoniana (si es pot dir així), entre original i original (hem fet un parèntesi en la inacabable mudança que encara dura, i dura, i dura), em dedique a llegir reposadament el nou 'Cultura' de l'Avui que, com confessava ací, esperava amb candeletes.
Conclusió: m'agrada. Tot i l'impacte inicial de trobar una cita d'aquest bloc a la pàgina 2 (alerta amb el que diré a partir d'avui!) i dels lògics intents d'adaptar-me al nou disseny (que, tot siga dit de passada, no em fa molt el pes: massa coloraines i canvis tipogràfics per al meu gust, i si no mireu les pàgines 8 i 9), el conjunt "fa patxoca".
Hi tenen cabuda moltes veus distintes (per fi he retrobat les anècdotes punyents i gens innocents d'Eva Piquer!), articles més breus, anotacions des d'altres països (trobem a faltar la font d'on s'extrauen Els més venuts a l'estranger), comentaris dels lectors i Els més venuts a les llibreries i a les biblioteques, amb recomanacions de llibreters i bibliotecaris. Sobta, però, que tot i l'obertura a la xarxa amb extractes de blocs literaris i opinions dels internautes, el suplement no estiga disponible a la web de l'Avui. Hi haurà rectificació?
De la col·laboració d'Albert Sánchez Piñol (un gran fitxatge, que alternarà articles amb Jaume Cabré) he extret una conclusió nefasta: estic exposat a patir neurosi, paranoia, multifòbia, psicopatia i deliris compulsius. I si no, al temps. Esteu avisats.
2 comentaris:
Polítics, dius? Tira, tira.
El suplement de Cultura no està malament, però li falta força, personalitat. El temps dirà.
S'agraeix molt l'aposta d'incloure fragments de blogs a l'Avui, però aquesta opció fins i tot podria ser més ambiciosa en aquest o en alguna altre diari, ja que l'oferta blocaire és molt extensa.
Publica un comentari a l'entrada