18 de novembre 2007

Comparativa 7

Avui, al Levante, a més de la crònica del sopar de lliurament dels PLCA, hi trobem dues entrevistes d'interés. Un tast:
"Sense l´aprovació fa 25 anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià no s'hauria desenvolupat el sector dels llibres. Desgraciadament, hi ha una assignatura pendent important, que és estendre el món dels llibres a la resta de la societat. Es dóna la paradoxa que hi ha un 12% més de lectors que són escolars ací al País Valencià que fora. Però això no és perquè ací es llija més, sinó perquè la societat llig menys i els únics que han fet els deures són els professors." Josep Gregori, director d'Edicions Bromera.

"Afortunadamente en la Comunitat Valenciana tenemos el más alto índice proporcional de lectores de toda España, con un 57 por ciento de lectores jóvenes." Trinidad Miró, consellera de Cultura i Esports.

"Els pressupostos que hi ha a nivell d'Estat espanyol són baixos, però els que hi ha al País Valencià encara ho són més. El pressupost de la Direcció General del Llibre enguany ha disminuït un 2,7% respecte 2006, quan la norma és que totes les conselleries, departaments, etc. l'hagen incrementat ni que siga una miqueta." Gregori de nou.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, Girbés. Tot i no haver llegit la novel·la guanyadora (que, potser és molt digna) volia dir que s'espera alguna cosa més d'un premi literari que no que esdevinga un pont per a la publicació de la novel·la d'algú que la podria publicar igualment. Ella mateixa ho deia dissabte al Levante. I, de passada, dir-te que diu molt POC a favor de Bromera. L'administració pública posa la pasta (l'ajuntament), i vosaltres guanyeu diners a mans salves amb una escriptora consagrada.
Sincerament, sap greu per gent que escriu molt i molt bé i només pot publicar si guanya un premi.
Molt trist, tot plegat. O molt comercial. Segons com és mire

Agustí ha dit...

Anònim, hem de donar-li el vot de confiança a la votació de tots els jurats, si no malament anem!!!! de totes maneres no seré jo qui diga que aquest veredicte no tanca les portes a altra gent. Però hi ha premiets menys importants on poder participar.
Per cert, l'última novel·la d'Olivares magistral. Tenim bona fusta de ploma al País Valencià!! res a envejar-li a Catalunya.
Espere ansiosament que prompte yinguem alguna novetat de V Usó, per exemple!

Tirant al cap ha dit...

Benvolgut anònim, en els 19 anys de trajectòria del Premi de Novel•la Ciutat d’Alzira predominen abastament els autors novells o amb poca obra publicada quan el van guanyar, com és el cas, per exemple, de Vicent Josep Escartí, Xavier Cassadó, Joan Cavallé, Joan Olivares, Àngels Moreno, Manuel Baixauli, Àlan Greus, Silvestre Vilaplana, Esperança Camps o Eloi Sala. Tot i ser obres d’autors en aquell moment poc coneguts, els jurats hi van donar el seu vot de confiança. Res a dir, veritat? D’altra banda, també s’han distingit autors de llarga trajectòria com Josep Lozano o Josep Franco, entre altres. I ara, Isabel-Clara Simó, que ha guanyat, amb “El meu germà Pol”, per unanimitat del jurat. Quin problema hi ha? Em sembla que aquest guardó ha donat, en tots aquests anys, mostres suficients de transparència com perquè hi puga guanyar qualsevol autor, novell o consagrat, amb una bona obra.
I això de guanyar diners “a mans salves” no s’adiu massa al món editorial, si més no al món editorial en català...
Agustí, no veig per què el fet que enguany haja guanyat una escriptora de llarga trajectòria ha de barrar el pas als escriptors menys populars en edicions futures. Els editors estem, en general, delerosos de publicar bons autors, llibres que ens entusiasmen. Qui tinga aquesta perla al calaix que s'anime: ja té més de mig premi guanyat!
I respecte del llibre de Joan Olivares (també premi, aquest Ciutat de València), totalment d’acord: Olivares és un dels grans de les nostres lletres.

Anònim ha dit...

Puc estar més o menys d'acord amb això que m'apunytes d'escriptors novells. Però continue mantenint que amb aquesta novel·la guanyeu diners a mans salves, perquè el premi el paga l'ajuntament, i em fa pensar que el negoci no s'estiga posant massa per davant del punt de mira d'una editorial que sempre ha estat una referència al P Valencià.

Anònim ha dit...

Hola, jo sóc anònim2. He-he.

Em sembla que "anònim" dubta de la independència del jurat. O potser opina que el premi no se l'ha d'emportar la millor obra?

Perquè no vull pensar malament, és a dir: no crec que "anònim" considere que una altra obra (seua o d'algun conegut) és millor que la d'Isabel-Clara Simó.

Espere no haver alçat massa polseguera. Simplement invite a la reflexió.

Lletra ha dit...

Benvolgut anònim:
Perdona que pose la cullera però he de fer-ho per partida doble. De primeres, perquè he format part d'un jurat dels premis Ciutat d'Alzira i et promet que guanyà l'obra que, a ulls dels membres del jurat, era la millor. En obrir la plica aparegué el nom d'una escriptora amb una llarga trajectòria. La segona causa perquè, allà per l'any 1995 vaig guanyar el Vicent Silvestre i vull suposar que, almenys per al jurat, acomplia el mínim de qualitat necessària per a premiar el que jo havia escrit. Considere que no és suficient garantia per guanyar un premi l'antiguitat del DNI, ni el nom, ni el currículum. Almenys, no ho és per a Bromera, t'ho assegure. Podràs creure-t'ho o no, faltaria més!, que per això ets lliure de pensar el que vulgues. Tan sols t'ho comente com un autor que, més d'una vegada (jo diria que bastants),no ha guanyat els premis als quals m'havia presentat. També de Bromera, clar. Després, quan passa el temps, t'adones que el jurat tenia les seues raons i això t'ensenya a intentar fer-ho cada vegada millor. Si el jurat ha decidit que la novel·la de la Isabel Clara-Simó era la guanyadora, per alguna cosa serà. I segurament la causa caldrà buscar-la en la qualitat i l'interés de la narració. Quan aparega publicada, després de llegir-la, si t'abelleix, en tornem a parlar. Però, mentestrant, crec que no podem dubtar d'una autora i, menys encara, d'un jurat.

Anònim ha dit...

Però tornem al de sempre: els autors i autores d'allà dalt només baixen cap al sud quan la quantitat del premi és sucosa. Em sembla que ha passat fa poc amb Andreu Martín: el Bancaixa quan la dotació era doble i l'Alfons el Magnànim, ben sucoset també. Ai els catalanets i els calerons!

Lletra ha dit...

Toca-li l'haca, Hilario! A veure, anònim, si ens aclarim: també els valencians "pugem" allà dalt i, de tant en tant, guanyem algun premi. Quin? A veure: et sona el "Vaixell de Vapor", de l'editorial SM? O el premi "Edebé"? O el "Barcanova"? O el "Prudenci Bertrana"? Els han guanyat autors de casa nostra. No és qüestió de ratlles ni de fronteres, amic anònim. Més encara? Has llegit "La nit que la Wendy va aprendre a volar"? És l'obra guanyadora del "Bancaixa" de l'any passat, de l'Andreu Martín. T'assegure que, quan la vaig llegir em va entrar una poca d'enveja. Tant de bo que jo haguera pogut i sabut escriure-la! No, no he llegit l'obra guanyadora de l'Alfons el Magnànim; però, a penes aparega sobre paper, la llegiré. Després, ja et contaré. Si vols, clar.

Tirant al cap ha dit...

Interessant debat el que heu encetat. Sens dubte, seria molt més ric si sabérem la identitat de l'amic anònim...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...