25 de novembre 2007

Una altra contradicció



Fa uns dies parlàvem ací de la contradicció entre el que deia Hèctor López Bofill i el que delataven els fets. Avui és el dramaturg i acadèmic Juan Alfonso Gil Albors qui es contradiu en aquesta entrevista que publica Levante-EMV sobre l'edició de la seua obra completa en la Institució Alfons el Magnànim. D'una banda, el titular destaca una frase seua en què afirma que els valencians som un poble "poco batallador". Però preguntat sobre l'adaptació del llenguatge a l'època en què escriu, respon amb total naturalitat:
" Vinieron las normas del 32 cuando estábamos en el Ateneo, y las «fuerzas culturales» eran: Sanchis Guarner, Enric Valor... Nos salimos de ese ámbito, y entonces, para presentarme a un premio en el Ayuntamiento, tuve que escribir con las normas de la Real Academia, yo, con cinco hijos a cuestas, escribía como fuera y como mandaran y la prueba es que he escrito con las cuatro o cinco normas que ha habido. Han sido circunstancias político/sociales que han ocurrido a lo largo de cincuenta años."
Escriure "como fuera y como mandaran" (qui?)... Això sí que és batallar poc. Jo potser sóc massa jove, però desconec que hi haja hagut "cuatro o cinco normas" sobre el valencià. Només en conec una, la que he utilitzat sempre.

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...