20 de novembre 2007

La tapa dura té els dies comptats

Llegim a The Guardian que Picador, un segell de Pan MacMillan (el 8é editor més important del Regne Unit), ha decidit deixar de publicar ficció en tapa dura a partir de la pròxima primavera, quan cada nova novel·la apareixerà directament en rústica al preu de 7,99 lliures. Els seus responsables consideren que el de tapa dura és "un mercat moribund", però no l'abandonaran del tot, i publicaran edicions limitades en tapa dura d'alguns títols per un preu d'unes 20 lliures.
La qüestió tapa dura vs rústica té molla. Kirsty Dunseath, directora de Weidenfield & Nicholson, considera que publicar un llibre en tapa dura demostra la confiança de l'editor en aquella obra, mentre que The Friday Project confessa que la majoria de les novel·les es publiquen en tapa dura perquè és l'única manera que els crítics se'n facen ressò. "Haurien de fer les ressenyes basant-se en el contingut, no en l'enquadernació", denuncia alhora que afirma que publicarà les versions en rústica només dos mesos després que la tapa dura, que constarà d'una tirada de només 1.000 exemplars signats i numerats.
I entre tota aquesta informació, trobem algunes dades de tirades i vendes francament sorprenents, com ara aquesta: "no és estrany que una novel·la tinga unes vendes de menys de 100 exemplars", com assegura el director comercial de The Friday Project, o que Tomorrow, l'última novel·la del premi Booker Graham Swift, haja venut només 4.000 exemplars des de la publicació, en abril.

4 comentaris:

catalunya.ffw ha dit...

Jo soc d'economia tímida i tot sovint tiro per l'encuardernació en rústica. Ara, no hi ha res com un llibre bén enquadernat. També és cert que m'interessa més el relligat que no pas la tapa. Les tapes poques vegades es trenquen, en canvi els encolats acaben convertint un llibre en un munt de papers.

Fins aviat,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com

Jacme ha dit...

vaja, un títol enganyós (ai, això del màrqueting...). La tapa dura no està acabada, sinó que passarà a una millor vida (edicions de col·leccionista).

A mi no m'estranya gens, ho trobo adequat, a més a més d'encertat. No té sentit fer un tiratge gran de tapa dura, amb el que costa, per vendre'n pocs.
Ara, esperem que els pocs que facen els facen bé, que aleshores no tindria sentit pagar per un producte de baixa qualitat!

Soca ha dit...

Canvia la vida. I amb ella, la tapa dura, també, és veu.

Si, defintiviament, el model s'extén ens hi aconstumarem. Però com diu Marc Arza "no hi ha res com un lllibre ben enquadernat", encara que no tots podam comprar-los de seguit.

Gràcies, per deixar-nos les últimes novetats en edició i enhorabona pel blog.

Anònim ha dit...

Que voleu que us diga. A mi, per a llegir al llit, quan més puga "torturar" el pobre llibre, millor. M'agrada obrir-lo bé. Poder acomodar-me... i això la tapa dura no m'ho permet!

No se qui feia la diferència entre els lectors que tractaven el llibre com si foren objectes sagrats intocables i aquells qui els subratllaven etc. Abans jo era dels primers. Però un llibre nou el trobes a qualsevol llibreria, mentre que un llibre amb subratllats i anotacions al marge teues... bé, ja me n'he anat del tema.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...