13 de novembre 2007

Un fenomen gestat a la xarxa

Laura Gallego es reconeix deutora d'Internet. En una entrevista concedida avui a l'agència EFE (i que demà reproduiran molts mitjans), l'autora valenciana assegura que la trilogia Memòries d'Idhun va nàixer i va créixer a poc a poc i en contacte constant, a través de fòrums i xats, amb els seus lectors, els quals li aportaven opinions i l'ajudaven a detectar errades i li feien veure que algunes trames i personatges necessitaven desenvolupar-se més.
I és que l'autora manté un diàleg permanent amb els seus (cada vegada més nombrosos) fans a través de la pàgina personal, on podem trobar enllaços a fòrums (amb més de 12.000 usuaris enregistrats), àlbum de fotos i molt més; vídeos i tràilers de la seua obra al You Tube (alguns tan "seriosos" com aquesta entrevista a La Mirada Crítica); etc., etc.
Ara, amb motiu de l'imminent nou títol L'emperadriu dels eteris, Bromera (punxeu ací) i Alfaguara (punxeu ací) posen en marxa sengles microsites per "escalfar" l'ambient. El fòrum dels fans ja està obert, i el bloc, també. L'èxit ha començat a gestar-se a la xarxa. I serà imparable!
Em quede amb una frase de l'entrevista:
"La literatura juvenil, com a gènere, sí que existeix, però més que els llibres que es publiquen adreçats als joves, són les obres que ells decideixen llegir i que assumeixen com a pròpies."
Bona definició, sí senyora.

3 comentaris:

Noemí ha dit...

Moltes gràcies per l´anunci. Sóc la creadora del forum de fans i el blog del mateix del llibre L´emperadriu dels eteris.

Seguim en contacte ;)

Tirant al cap ha dit...

Moltes gràcies pel teu comentari, Noemí, i per la gran feina de difusió de la lectura. Estem en contacte virtual!

subal ha dit...

He de reconèixer que estic impressionat. Aquesta pàgina és el millor dossier de premsa que mai m'hauria pogut imaginar. És sencillament extraordinari.

I a més té dimes y diretes, com aquest;

"Como curiosidad os comentaré que el libro ha salido publicado en Alemania, y los editores sí quisieron cambiar el final y me pidieron que escribiera una conclusión que fuera completamente feliz. Y lo hice, así que la edición alemana tiene un final distinto. Pero sigo pensando que es mejor el final original."

Vostè hagués permés fer-ho, això? Com a editor? I com a escriptor?

perdoni, eh, és mera curiositat i dilema moral que poso sobre la taula, també per a mi.

salutacions, Tirant!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...