Aquests dies ultimem el número 47 de la revista de lletres L'illa i m'adone amb estupor que encara no n'he parlat de la número 46, i que vaig "oblidar" també comentar-vos la número 45.
Així doncs, per no acumular més greuges, us faig un enllaç a L'illa 46, corresponent a la tardor, que duia un dossier central dedicat (per descomptat!) a Frankfurt, a més d'entrevistes amb Joan Olivares i John Banville i reportatges i articles sobre Terrorista de John Updike, El carreró dels miracles de Mahfuz, El castell blanc de Pamuk, les primeres aventures de Sebastian Darke i molt més, com ara l'article d'Empar Moliner "Prohibim els llibres". Un tast:
Així doncs, per no acumular més greuges, us faig un enllaç a L'illa 46, corresponent a la tardor, que duia un dossier central dedicat (per descomptat!) a Frankfurt, a més d'entrevistes amb Joan Olivares i John Banville i reportatges i articles sobre Terrorista de John Updike, El carreró dels miracles de Mahfuz, El castell blanc de Pamuk, les primeres aventures de Sebastian Darke i molt més, com ara l'article d'Empar Moliner "Prohibim els llibres". Un tast:
"No feu mai cas dels que diuen que la tele priva de llegir. Als lectors, la tele també ens agrada. I el cine. I els videojocs. I la música. De fet, tots aquests que troben que tota la tele és dolenta i tots els llibres són bons ens fan riure i sospitem que en el fons no els agrada llegir tant com a nosaltres."
3 comentaris:
Jo també dic sovint, mig en broma, que caldria prohibir els llibres i fer de la lectura una activitat clandestina. Potser s'hi afegiria més gent llavors.
Hola, vaig llegir fa dues setmanes al suplement de Cultura de l'Avui la crítica de Pana negra. Evidentment, poques coses hi ha tant subjectives com els gustos literaris, és per això que no puc queixar-me d l'ínfim "2" (sobre 59 del crític. he de confessar que l'Olivares m'encanta!!! però pot haver-hi a qui no, el q no puc concebre són les crítiques no argumentades.
Em pregunte, qui critica eñl crític? Són els crítics uns dels pocs que , hui, no se sotmeten a cap constrenyiment i poden !"rajar" tant com vulguen a tort i a dret?
Et confesse, Agustí, que no vaig entendre aquella ressenya. No només els arguments poc argumentats, sinó fins i tot la disposició i la rellevància de l'article: dedicar tota una pàgina sencera a un títol per parlar-ne malament no em sembla molt lògic, no? És com destacar fins a l'extrem els defectes. Trobe que seria més lògic dedicar espais generosos als llibres que es volen ressaltar en positiu, i no a l'inrevés. Però bé, cadascú en sa casa...
Publica un comentari a l'entrada