30 de setembre 2008

La rebelió dels autors LIJ

Fa temps que aquesta notícia ha creat bastant polèmica a Anglaterra, però no sé si la premsa autòctona se n'ha fet molt de ressò. El cas és que els autors anglesos de literatura infantil i juvenil s'han rebelat contra la idea de l'Associació d'Editors d'especificar a les cobertes dels seus llibres l'edat de lectura recomanada. Aquesta és una pràctica habitual i consolidada a l'Estat espanyol, on l'hem interioritzada des de no se sap ni quan. No em consten moviments en contra.
Però el món (del llibre) anglosaxó està rebotat amb el tema. Afirmen que són els mestres, els llibreters i els bibliotecaris els que han de suggerir, de manera personalitzada, si un llibre és adequat o no per a un xiquet concret atenent a aspectes que van més enllà de la seua edat (l'edat lectora, de fet, no sempre està relacionada amb el nostre any de naixement).
El "moviment" en qüestió té, per descomptat, una pàgina web oficial: No To Age Banding. L'admirat Philip Pullman ha fet una forta campanya en contra d'aquest (al seu entendre) "reduccionisme":

"Escric per a tot aquell que em vulga llegir, i vull tenir tans lectors com siga possible, i vull trobar-los honestament. I l'efecte d'aquest petit número imprés pot posar en risc la relació entre autor i lector, introduïnt-hi una dada errònia. Un llibre que proclama 'Està escrit per a lectors a partir d'11 anys', menteix, perquè senzillament no és així."

De moment, el moviment en contra de l'etiquetatge en franges d'edat els llibres de LIJ ha sumat més de 4.000 mestres, llibreters, escriptors, il·lustradors, crítics, lectors, pares i mares a la causa. Fins i tot el ministre al càrrec de temes relacionats amb la infància ha fet costat els escriptors (fa enveja, eh?, que un polític es pronuncie per aquestes coses).
Abans que em caiga una pluja de retrets, deixeu-me remarcar unes paraules de Pullman al final del seu escrit, adreçades als autors i il·lustradors:
"Els editors no són els nostres enemics. Sovint, són bons i íntims amics. El vertader enemic és la religió del mercat, que resulta tan brutal i destructiva per als nostres amics editors com per a qualsevol altre que construeix una societat decent."


Un debat, com a mínim, interessant.

12 comentaris:

Lluís Martí (intratable) ha dit...

Per la meva banda he de dir que de petit (tampoc fa tants anys...) llegia llibres que no estaven (o no estan o el que sigui, perquè a casa meva no ens hi fixàvem massa en això) recomanats per la meva edat. De fet, molt sovint llegia el que es podria considerar literatura adulta, tot i que no novel·la eròtica. Crec que això ha sigut bo perquè cadascú creix al seu ritme. Si tinc deu anys no entendré o assimilaré correctament un llibre per majors d'onze?

Crec que tot plegat, a més, em va fer descobrir l'amplitud de temes i estils que poden encabir-se en aquesta cosa anomenada llibre en una edat en que era més receptiu a les novetats. I em va fer agafar ganes d'escriure.

Salut!

Juan E. Tur ha dit...

Aixó m'ha dut al cap el pensament que vaig tindre a meitat de llegir "El codi DaVinci": Que este llibre no deuria estar publicat a la col·lecció taronja de "El barco de vapor"?

zel ha dit...

Interessant, perquè mai hi havia pensat, i hi ha certes coses que ens creiem a ulls clucs, babaus de nosaltres...gràcies per fer-m'ho saber!

Jacme ha dit...

home, potser n'estan fent un gra massa, esta gent... jo entenc que l'etiquetatge per edats funciona com una recomanació, una guia, per tal que el comprador puga fer-se una idea del producte que té entre mans.

És evident que cal que el lector, si ho vol, es deixe aconsellar pels professionals del tema (llibreters i professors). Si ho pregunta i demana consell de ben segur que li donaran, malgrat els etiquetatges que es puguen posar. I que un llibre estiga recomanat per a lectors de 14 anys o més no vol dir que estiga prohibit que el llegisca un menor de 14.

Però el més kafkià de tot és que s'etiquete de "culpables" als editors: quin món!

:D

Vista Parcial ha dit...

On cal signar?

Llorenç ha dit...

En certa manera, això de posar-hi l'edat recomanada és una censura encoberta, però a les grans superfícies els va molt bé. També cal dir que moltes col·leccions ja estan pensades en funció de l'edat (vaixells de vapor, etc.). I els autors? Pensen en una edat determinada en escriure un conte o una novel·la? No recordau la polèmica interessada sobre la conveniència o no de llegir o no Quim als instituts?

Begonya ha dit...

Els àlbums il·lustrats no solen tenir impresa en les cobertes l'edat recomanada i són els llibreters, els crítics, els bibliotecaris, els mestres o els pares els que en recomanen la lectura a una edat o una altra. De fet, un mateix llibre pot tindre diferents lectures segons l'edat. I,sobretot en l'etapa de prelectura, hi ha molts llibres per a 7 anys que qualsevol xiquet de 5 pot entendre perfectament si l'escolta contar.

Anònim ha dit...

A mi la referència de l'editorial em resulta útil a la biblioteca per orientar-me entre l'oferta que rebem. Classificar, sí. Encasellar, no.

elenaranda (sobrellibres) ha dit...

Molt interessant la reflexió i la polèmica que pel que veig s'ha estès als comentaris.

He afegit aquesta entrada al meu recull setmanal del millor de la blogosfera:

http://sobrellibres.bloc.cat/post/16493/236439

La realitat és que hi ha qui vol regalar un llibre a un nen i aquest marcatge d'edats serveix com a guia.

Júlia ha dit...

Sóc mestra jubilada i aquestes compartimentacions sempre m'han semblat una bajanada, però s'han institucionalitzat a les biblioteques infantils i a moltes llibreries. Fa temps vaig assistir a un diàleg surrealista entre un nen i la seva mare, a Abacus, el nen volia un llibre determinat i la mare insistia una i altra vegada en què 'no era dels que corresponien a la seva edat'. Cada vegada ho encotillem més tot plegat, només cal veure com a les grans superfícies dedicades a esport hi ha cinquanta mil sabatilles, cada parell adaptat a una modalitat de caminada. No sé si això ajuda al negoci o complica la vida a la gent. Cal pensar en el fet que els grans personatges acostumaven a llegir-ho 'tot' des de petits si ho tenien a l'abast i que una persona poc lectora tindria un bon recurs en la literatura juvenil. També trobo excessives les moltes recomanacions, llistes, etc, que arriben a escoles i famílies sobre llibres que han de llegir els nens, sovint hi ha molts oblits i moltes ignoràncies i un excés de novetats que cal vendre com sigui.

Silvia Senz ha dit...

La recomanació per edats només serveix per a la classificació per nivells educatius de les col·leccions de LIJ que complementen els llibres de text, o per a pares i avis (etc.) despistats, que no tenen ni idea de com i què llegeix el seu fill/nét (etc.).

A banda d'això, són una indicació de recomanació molt dolenta si les biblioteques se les prenen a pit en les seves catalogacions. Hi ha piles de llibres aptes per a molt petits si els hi llegeixen els pares. I també hi ha lectors joves amb una capacitat d'assimilació de lectures diverses, de moltes franges de edats, que no entra dins de cap paràmetre.

Anònim ha dit...

De quines coses ens assabentem en aquest blog. Enhorabona, Tirant.

(Júlia)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...