27 de juliol 2008

Llibres (contextualitzats) al Carrefour


Corren per Internet aquests dies les fotografies d'una hipotètica campanya de promoció de la lectura en el Carrefour. Dic hipotètica perquè tot apunta a un muntatge d'aquells de Photoshop (títols en portuqués, cartolina en anglés?), i és que una idea tan brillant (creativa, econòmica, qui sap si eficaç i tot) costa molt de creure, no? Tant de bo s'animen els experts de màrqueting dels supermercats i hipermercats!

24 de juliol 2008

Dels altres, m'interessa el que fan


"A mi, dels altres, més que la seua aparença física, canviant o monolítica, m'interessa el que fan, que és com el seu secret desvetlat, molt més quan, amb el que fan, s'hi proposen de sorprendre-us: sempre se'n pot traure literatura, i no a costa d'un mateix, que, a la llarga, resulta fatigós i monòton."

No perdeu l'ocasió de llegir aquest relat de Josep Palàcios inclòs en el dossier de l'últim número (el 44) de la revista Caràcters. No s'hi presenten moltes ocasions com aquesta de gaudir de la bona literatura del Salinger de la Ribera. El mite creix, imparable, al seu voltant.

23 de juliol 2008

Rècord de signatures


Els anglesos, de vegades, se l'agafen amb paper de fumar. Llegim a The Guardian que un tal Malcolm Gluck afirma que tenia, des del 1998, el rècord de signatures de llibres: 1.001 exemplars dedicats en 59 minuts. Ara, Salman Rushdie assegura que ha fulminat aquest rècord a Nashville, durant la gira promocional de L'encantadora de Florència, ja que ha signat 1.001 exemplars en 57 minuts. El senyor Gluck diu que Rushdie no els dedicava amb el nom sencer, sinó només amb les inicials. Però l'autor angloindi ho desmenteix amb rotunditat, i hi afegeix que entre els "signadors" més ràpids s'hi troben l'expresident Carter, Amy Tan i ell mateix. Com suggereix Gluck, sembla una disputa d'aquelles de "a veure qui la té més llarga". De tot se'n fa notícia, avui dia.
La informació continua amb curiositats d'aquesta mena. Per exemple, que Jacqueline Wilson és famosa per les llargues cues de signatures que s'organitzen allà on va (més o menys, com la nostra Laura Gallego). I se'n fan ressò de la "proesa" de Ken Follet a la fira de Madrid, on diuen que va signar 2.050 exemplars en 3 hores i mitja.
I jo que pensava que les dedicatòries s'anomenaven així perquè l'autor "dedicava" als lectors un poquet del seu temps...

22 de juliol 2008

La reivindiació del Fòrum

El Fòrum Valencià del Llibre, entitat que agrupa les associacions valencianes d'editors, llibreters, distribuïdors, escriptors, il·lustradors i bibliotecaris, ha recollit l'adhesió de 50 ajuntaments que presentaran mocions municipals per denunciar la gravetat de la pèrdua de 2 milions d'euros en el conveni amb el ministeri.
Del tema n'hem parlat a bastament en aquest bloc. Trobareu tots els apunts reunits ací.
Actualització: gràcies a un comentari en aquest apunt m'assabente de l'existència del bloc del Fòrum Valencià del Llibre. Us anime a visitar-lo amb regularitat per estar al dia de les iniciatives que duu endavant el sector del llibre al País Valencià.

La meva llibreria

Amb aquest títol, Jaume Cabré feia aquest dissabte, en el suplement de cultura de l'Avui, una nova reflexió sobre el llibre i la lectura. Només un extracte, lúcid com sempre:

"La senyora que es queixa a la mestra perquè el nen no li llegeix s'hauria de preguntar quin exemple està donant ella, quants llibres té, amb quin respecte els tracta; en parla, els treu la pols?... Perquè no tots els neulers se'ls ha de carregar l'escola, la pobra escola, la gran netejaconsciències d'unes quantes generacions de famílies que han practicat la dimissió educacional activa i s'han estimat més no estressar la canalla amb obligacions."

20 de juliol 2008

La veu dels bibliotecaris

Fa uns dies, la conselleria afirmava (imagine que amb rubor) que no posaven els diners que tenien acordats amb el ministeri per a dotació bibliotecària perquè crearia problemes als bibliotecaris: "què farien amb tant de llibre?", es preguntaven retòricament.
Doncs bé, El País dóna veu avui precisament als bibliotecaris, i la seua percepció de la realitat és ben distinta, podríem dir que més real. Afirma Teresa Llabata:

"No se trata de que tengamos muchísimos libros, sino de que haya cosas de calidad, aquello que vemos en reseñas y que a los usuarios les apetece leer. Y no solamente libros, sino que también nos falta material audiovisual, y no tenemos presupuesto para eso."

I conclou Paco Rodríguez, president dels bibliotecaris valencians:
"En una biblioteca nunca sobran ni el dinero ni los libros."
Més clar, aigua (para todos).

17 de juliol 2008

El llibre de Xavi Sarrià

Avui per fi Bromera anuncia una gran notícia que fa temps que està gestant-se amb discreció però que ara ja, concretada com està, cal començar a esbombar: Xavi Sarrià, cantant d'Obrint Pas, està ultimant la redacció de la seua primera obra de ficció, tal i com suggeria fa uns dies en aquest apunt del seu bloc: "Desconnectat (però escrivint!)".
De moment, deixem només aquest titular, però no dubteu que en parlarem molt del llibre (a les llibreries en novembre) en aquest bloc. Ho confesse sense embuts: estic entusiasmat amb l'obra!
De moment, us anime a veure aquest vídeo recent en què Xavi parla dels concerts que han fet fa poc a Amèrica:

16 de juliol 2008

Els crítics i l'escriptor

En l'article d'opinió d'aquesta setmana a El Temps, Joan Francesc Mira reflexiona sobre el paper de la crítica literària, i ho fa amb contundència: "Un crític s'ha de mullar. S'ha d'arriscar." Diu que els nostres crítics "tenen pànic d'ofendre, de dir simplement que tal llibre [...] és dolent, mal escrit", i passa a l'altre extrem en referir-se a unes (dures) paraules de l'influent crític alemany Marcel Reich-Ranicki:
"L'escriptor és un ésser d'un gènere particular: egocèntric, vanitós, dotat d'un sentiment extremat de la pròpia importància i d'una necessitat malaltissa de ser reconegut: experimenta la mínima crítica com una ofensa personal, om un insult monstruós."
Vaja, n' hi ha de tot, per sort. Sí que m'agrada aquesta definició de l'ofici d'escriure:
"L'escriptor és algú per a qui l'escriptura és més difícil que per als altres."

15 de juliol 2008

Jonathan Lethem


En les últimes setmanes, Bromera ha incorporat al seu catàleg dos autors fins ara inèdits en la nostra llengua: John Connolly i Jonathan Lethem. L'irlandés necessita poca presentació, ja que el seu detectiu Charlie Parker Bird és ben conegut arreu del món. L'obra del segon, Encara no m'estimes, s'adreça a un públic més jove, tot i que no estrictament "juvenil" tal i com l'entenem ací. És una obra certament curiosa, esbojarrada, de la qual se n'ha parlat bastant en aquest bloc.
Ara i ací, el que volia era, a banda de recomanar-vos-en la lectura per a aquest estiu, enllaçar-vos amb el tràiler del llibre, que us donarà pistes del contingut i (confie) us farà obrir la gana de descobrir (si no el coneixeu encara) aquest autor nord-americà.

12 de juliol 2008

Es confirma la tragèdia

La consellera de Cultura valenciana és d'Alcoi, però no té l'estil dels capitans moros del també alcoià Xavi Castillo (bròfec i divertidíssim, anit com sempre, a Carcaixent amb el seu últim espectacle), que pregunten tothora "això què val?" per contestar-se d'immediat "això ho pague jo!".
Ací, la nostra administració pública s'escaqueja, un any més, d'acomplir l'acord per a la dotació bibliotecària amb el ministeri. Enguany deixaran perdre 2 milions d'euros, és a dir, uns 150.000 volums menys a disposició dels usuaris. Però això realment què importa? Tenim la F1!!!

10 de juliol 2008

Més sobre Rushdie

I heus ací la notícia que guardàvem amb zel i que l'editorial acaba de fer pública fa uns minuts:

Abans us deixava amb l'Alegria que encomanen els Antònia Font i que sentim avui a l'editorial. Ara m'abelleix compartir el vídeo de The Ground Beneath Her Feet, una de les millors cançons dels grans, enormes U2, amb lletra, precisament, de Salman Rushdie (el veureu també fent 'cameos' al vídeo), qui té un llibre homònim. Per cert, la cançó forma part de la BSO de la prescindible, fallida pel·lícula The Million Dollar Hotel.
Let me love you, let me rescue you
Let me bring you where two roads meet
O come back above
Where there is only love
Only love...


Rushdie, el millor dels Booker


Quina bona notícia!!!
Les votacions per escollir el "Best of Booker", el millor llibre distingit amb aquest prestigiós guardó de les lletres angleses durant els primers 40 anys, han conclòs amb un guanyador clar: Els fills de la mitjanit, de Salman Rushdie.
Era (ara ho puc confessar) el meu candidat (per fi guanya algú a qui vote jo!). I no ho dic per apuntar-me a cavall guanyador, no. Només us avance que a Bromera estem bojos d'alegria i que estem preparant una nota de premsa sobre aquesta qüestió. Per què? Mmmm en uns instants, us readrece al comunicat "oficial"...


03 de juliol 2008

El millor dels Booker

Els organitzadors del premi Booker són gent inquieta. Si us subscriviu al seu butlletí ho comprovareu. Quan el certamen va arribar als 25 anys, van escollir el "Booker of Booker", el millor llibre guardonat amb el Booker en aquell primer quart de segle. Aleshores, l'afortunat va ser Salman Rushdie amb Els fills de la mitjanit.
Ara, per commemorar (?) els 40 anys (!) han obert una votació popular per seleccionar "The Best of the Booker", la millor novel·la distingida amb el Booker durant aquest període. Entre els finalistes, òbviament, s'hi troba la potent novel·la de Rushdie, que sembla que parteix amb avantatge sobre Coetzee (que també va rebre aquesta altra distinció per la mateixa novel·la), Gordimer, Carey, Barker i Farrell.
Si voleu votar, ací teniu l'adreça. Jo ja ho he fet i... bé, ja us confessaré a qui en un altre moment! La solució a l'enigma, el 10 de juliol.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...