27 de juliol 2006

El discurs de l’excepcionalitat

Màrius Serra és un artista de la paraula, un entusiasta per les lletres capaç de contagiar la seua passió verbívora a tot aquell que es pose al davant. Amb motiu de la publicació de la seua última novel·la, Farsa (Planeta), Francesc Calafat conversa amb ell a la revista Caràcters. L’entrevista acaba amb una oportuna reflexió general:
"Desafortunadament, els escriptors sovint viuen en microcosmos
dispersos i ens caldria trencar aquesta membrana per accedir amb més fluïdesa a
la societat. Ens és una passa urgent, perquè aquesta societat actual dominada
per la comercialitat pot provocar que alguns es passin al castellà. Vivim en una
cultura de normalitat, on ningú sobresurt sobre ningú. L’apatia ofega el
panorama. I a la literatura i als lectors allò que els cal són referents i un
discurs de l’excepcionalitat, dels riscos i de les sorpreses."

Com que Màrius, mestre del màrqueting editorial, predica amb l’exemple i amb tan bons resultats, n’hauríem de prendre nota. Premiem (com a editors, com a escriptors, com a lectors) l'excepcionalitat no només per damunt de la normalitat i de l'apatia, sinó (i sobretot) per damunt de la mediocritat.

2 comentaris:

emma ha dit...

No estic d'acord amb les paraules del Màrius, però és qüestió de perspectiva. Trobo que aquest discurs és tòpic i com a tal, fals.

per sort les persones vivim en microcosmos dispersos en la fluïdesa de la societat.

Tirant al cap ha dit...

Emma, no vull generalitzar, però sí que hi ha escriptors que viuen completament al marge de la societat, i això impedeix que connecten amb els lectors que en realitat desitgen trobar. A no ser que vulguen publicar "per als magatzems", com diria Lara. Per increïble que semble, encara hi ha autors que no volen fer cap tipus de promoció. Cap ni un!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...