Encontre sobre l’edició

La xafogor de València em retorna a la crua realitat: l’Encontre de Santander va acabar divendres passat i a la taula del despatx s’acumulen piles de periòdics, feina endarrerida, originals que esperen resposta i un allau de correus electrònics pendents. Però qui no es consola és perquè no vol: en dues setmanes tanquem la paradeta fins setembre. Ànim!

No puc concebre un escenari millor que el palau de la Magdalena per fer aquests encontres anuals sobre l’edició. El lloc és magnífic, i el programa ha estat a l’altura del que s’esperava. La directora d’aquesta edició, Beatriz de Moura, hi ha posat la seua empremta personal i molta professionalitat. Felicitats, doncs, per la feina ben feta.

El tema global ha estat “L’editor davant els nous desafiaments de la Propietat Intel·lectual”. En aquest tipus de trobades poques vegades descobreixes res nou, però són enriquidores en tant que et permeten escoltar altres punts de vista i intercanviar opinions no sempre coincidents. Les exposicions dels ponents han resultat majoritàriament instructives, i n’hi ha hagut de brillants. Permeteu-me que agrane cap a casa, però la d'Ernest Folch en representació de l’edició en català em va semblar una de les més encertades.

L’únic però que li posaria a les jornades és la insistència d’algun dels assistents a protagonitzar el debat. Dic açò en concret pel director de màrqueting de Google Espanya, que va intervenir en totes les sessions “per al·lusions” fins i tot (com en l’últim pannell) quan ningú havia fet cap referència al “perill” que podria suposar Google Books Search. Això provocava que, al remat, una vegada i una altra, els debats giraren al voltant del mateix tema, que s’esgota i esgota. Però ja se sap que aquestes persones van al que van, i va fer bé la seua feina: va aconseguir una entrevista a El País i l’últim dia havia recollit un munt de targetes de visita d’editors potser ja no tan “temorosos”...

Durant els pròxims dies, mentre la calor ens ho permeta, anirem desgranant el contingut d'aquestes jornades. De moment, deixe en l’aire un dubte: per què els ponents que diuen que seran breus són sempre els que més s’allarguen?