Diuen les males llengües que el mateix dia que l'AVL aprovava el seu Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià l'inefable Lluís Motes, cap d'informatius [sic] a RTVV, va reunir la redacció i els lingüístes per explicar-los que a partir d'ara res de perruquers ni de forners, ara només s'hi valen que peluquers i panaders. Res de doblets, ni llibertat d'elecció, ni mitges tintes: defenem lo nostre!
De la seua banda, la revista Lletres valencianes ha incorporat en el seu últim número la figura del "supervisor lingüístic" (les tisores, en paraules de Pere), que s'ha dedicat a unificar el model lingüístic dels col·laboradors que escriuen en valencià segons les "formes genuïnes", com ara s'estila de dir.
Com (i quan!) acabarà tot açò?
Parafrasejant un conegut títol de Francesc de Paula Burguera: És més senzill encara, digueu-li anglés!
De la seua banda, la revista Lletres valencianes ha incorporat en el seu últim número la figura del "supervisor lingüístic" (les tisores, en paraules de Pere), que s'ha dedicat a unificar el model lingüístic dels col·laboradors que escriuen en valencià segons les "formes genuïnes", com ara s'estila de dir.
Com (i quan!) acabarà tot açò?
Parafrasejant un conegut títol de Francesc de Paula Burguera: És més senzill encara, digueu-li anglés!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada