Estava cantat que l’última novel·la de Suso de Toro, Home sense nom, resultaria incòmoda per a determinades persones. La crítica publicada fa uns dies a pàgina completa en el suplement ABCD resulta, però, tan demoledora com injusta. “Este crítico –afirma José María Pozuelo Yvancos– piensa que más bien parece un cuento para niños, y que ha de tener mentalidad de niño el lector que asienta con ella, dado que este personaje sin nombre no parece ser otra cosa que el ogro. Pero cuatrocientas páginas de ogro parecen excesivas.” I amb aquest to fins el final. En podeu llegir un fragment més llarg al bloc d'Antoni Espasa...Per què aquesta novel·la –lloada prèviament en mitjans ben diferents– mereix un rebuig tan radical del crític de l’ABC? Segur que l’anàlisi se centra –com insisteix el crític– en els aspectes literaris i no ideològics?
La crítica "literària", coincideix sospitosament en el temps amb una agressiva campanya d'alguns mitjans de la dreta espanyola en contra de Suso i de Rivas. La provocació de Fraga (denunciada per Manolo Bragado en el seu bloc) n'ha estat l'episodi més recent. Però, com diu Suso en l'article de la polèmica: "jugar amb foc és perillós i pot socarrimar alguns plomalls". El temps posarà cadascú en el seu lloc. Nosaltres estem amb Suso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada