Parlàvem ací fa us dies d'unes declaracions de Màrius Serra per a la revista Caràcters. Emma Piqué mostra el seu desacord en una carta oberta apassionada al seu bloc.Generalitzar és sempre perillós, però, vist des de la perspectiva valenciana, em sembla indubtable que cal fer un "salt" per trencar la membrana a què fa referència Marius i "accedir amb més fluïdesa a la societat".
La qüestió és si es tracta d'un salt al buit.
1 comentari:
segurament tens raó.
Trobo aquesta frase equívoca:
"Desafortunadament, els escriptors sovint viuen en microcosmos dispersos i ens caldria trencar aquesta membrana per accedir amb més fluïdesa a la societat".
Els escriptors (ells) viuen dispersos.
A nosaltres (qui?) ens caldria trencar la membrana per accedir a la societat.
Aquest plural "ens caldria", a qui es refereix?
Entenc que és (ell) el Màrius escriptor qui parla, i no el Màrius institucional. Potser m'erro. Hauria de llegir tot l'article.
Però crec amb fermesa que massa sovint es responsabilitza més l'escriptor que els mitjans capaços de fer ponts entre les lletres i el públic.
La feina de l'escriptor és escriure i respondre dels seus escrits; els mitjans de comunicació (televisió, premsa, ràdio, institucions culturals) són els màxims garants que la cultura arribi a la societat.
Publica un comentari a l'entrada