Cap de setmana intens en activitat literària al País Valencià. A banda dels premis ja esmentats en aquest apunt, s'han lliurat també els de Torrent i els Octubre. Les notícies sobre aquests últims remarquen que tots els guanyadors són valencians, i que això és excepcional. D'entre les declaracions publicades, seleccione aquestes de Xavier Aliaga, guardonat amb l'Andròmina de narrativa, a Vilaweb:
"L'èxit de Manuel Baixauli ha significat un punt d'inflexió. La literatura catalana es trobava molt compartimentada per territoris, i el fenomen Baixauli ha servit perquè al Principat es renovés l'interès pels autors valencians. [...] Hi ha més autors, a banda Ferran Torrent, J. F. Mira i Isabel-Clara Simó. Hi ha una altra generació d'escriptors, amb Francesc Bodí i alguns més, que el lector català ha de descobrir."
Ben interessant, aquesta idea... I si fóra (o poguera convertir-se en) realitat? I si de veritat els mitjans de comunicació i la societat lectora catalana i mallorquina (i la valenciana també, ja seria la repera) començaren a tenir curiositat real per la millor producció literària valenciana? No en resultaríem tots beneficiats i la nostra cultura seria més normal?
Vull ser optimista, però la realitat em converteix en escèptic. Mireu, si no, com fa només uns dies el que hauria de ser notícia "allà" ho va ser (ben bé només) ací.
Vull ser optimista, però la realitat em converteix en escèptic. Mireu, si no, com fa només uns dies el que hauria de ser notícia "allà" ho va ser (ben bé només) ací.
5 comentaris:
Totalment d'acord, amb una matisació. Amb els catalans, ací, passa el mateix. Els que estan sota l'òrbita Planeta, no tant, perquè supose que la distribuïdora serà la mateixa que tenen per a les obres en castellà, o una específica però ben potent. Quant a la resta... He estat dos mesos buscant El vertigen del trapezista, de Tibau, editat per Cossetània, una editorial mitjaneta. Al final, l'he hagut de comprar per correu. La Sènia sembla una frontera infranquejable. En ambdues direccions.
Jo també sóc escèptic. Molt.
sóc escèptic també, però vull somniar en l'optimisme. Celebro moltíssim la qualitat dels autors valencians, i al menys personalment la frontera no existeix. De moment, celebrem-ho...
Enhorabona pel blog, sempre d'interès però en especial la setmana que acaba. Fes un tomb per http://www.aelccomcal.blogspot.com
Seran molt bons, els escriptors valencians però sovint escriuen sobre cada cosa que tira de cul. No dic que ho facen amb mala intenció, però podríen currar-s'ho més amb els temes que trien, no?
I es podria saber quins temes són els que tiren de cul? Els escriptors valencians tenen temes exclusius que no utilitzen els escriptors en altres llengües? Per lo demés, d'acord. El mitja més afí que tenen els escriptors és el Levante. Anem arreglats! Vull dir dels que tenen més tirada, n'hi que sí que els tracten millor, però són de poca repercusió.
Publica un comentari a l'entrada