L’èxit d’Obrint Pas

En moviment!, el primer àlbum (oficial) en directe dels valencians Obrint Pas, va ser un dels comptadíssims discos en català que van vendre més de 15.000 còpies en 2005, només per darrere de Lluís Llach i Feliu Ventura. Una gran sorpresa. Un petit miracle.

Dilluns El País dedicava un article a les “bandes autòctones” que despunten en l’escena musical i assenyalava els tradicionals problemes amb què s’enfronten els artistes valencians: “una indústria discogràfica raquítica, un públic poc acostumat a escoltar música en la seua llengua pròpia i unes institucions públiques que els ignoren”. Bé, ignorar-los és un eufemisme molt generós: si pogueren, els farien desaparéixer del mapa.

I com és possible, doncs, l’èxit d’Obrint Pas? Sens dubte que hi ajuda fer bona música, tenir lletres contundents, compromeses i amb missatge inequívoc, experimentar amb encert la fusió de sons i ritmes tan aparentment llunyans com l’ska i la dolçaina tradicional, moure’s amb solvència, contundència i moltíssima energia als escenaris, etc., etc., etc.

Xavi Sarrià (cantant i líder d’Obrint Pas) ens dóna, però, altres pistes en l’entrevista que publica El Temps: “jo crec que hi ha un concepte important que ha fet que avui la música al País Valencià estiga viva: la cultura de resistència”. Resistint, doncs, però en moviment constant, els membres d’Obrint Pas es passegen amb naturalitat per Europa com a ambaixadors avantatjats de la nostra música. Per molts, molts anys!

PS.- No puc estar-me’n de comentar una anècdota local. Al meu poble, Carcaixent, governat pel PP amb majoria absoluta, ja han anunciat els cantants i grups que actuaran en les festes (a l’octubre, esteu tots convidats): Rosa (de España y olé), David Civera, Juan Ramón (germaníssim de Fransisco) i... tatatatxan: els increïbles Antònia Font!!! Sorpresas te da la vida...