Units per la butxaca

Diuen que la butxaca uneix més que l'amistat més forta. Potser per això al món del llibre (o, més ben dit, al món del negoci al voltant del món del llibre) es produeixen de vegades aliances estranyes, difícils de pair i/o directament incomprensibles. Tenim el tema (ja suat en aquest bloc) de la (hipotètica) venda per fascicles de 62, però n'hi ha més.
Txetxu es fa ressò de la creació d'un nou segell de butxaca: Book4pocket, fruit de l'acord entre Almuzara, Obelisco i Urano, editora, entre altres, d'El codi da Vinci o ¿Quién se ha llevado mi queso? Inicialment Urano havia integrat Puzzle, l'editorial de butxaca que impulsa Blanca Rosa Roca i que ara formen els segells El Jueves, EntreLibros, Kailas, La Factoría de Ideas, Jaguar, Kailas, Nausícaä, Nowtilus, Poliedro, Roca, Tropismos i VíaMagna. Desavinences en la distribució del nou segell feren canviar d'opinió els afortunats editors de Dan Brown. (Poca broma amb la distribució!)
Sense ser exhaustius, trobem altres editorials de llibre de butxaca en castellà que es nodreixen dels fons de diversos segells, com ara Debolsillo (del grup Random House); Punto de lectura (del grup PRISA); Quinteto (fruit de l'acord entre Anagrama, Edhasa, Salamandra, Tusquets i els segells en castellà del Grup 62: Península i El Aleph; se m'escapa per quina estranya raó apareix a la web de Planeta com un segell del grup); la veterana Alianza Editorial (del grup Anaya); i Booket (del grup Planeta). Demane disculpes si me'n deixe alguna o si, mentre puge aquest apunt al bloc, n'apareix cap de nova.
Compadisc els llibreters.
En tot cas, un panorama completet, en què cada grup té la seua "marca" de butxaca i les editorials mitjanes o independents s'agrupen per fer-hi front. Això sense comptar les editorials que tenen la seua línia pròpia de butxaca o econòmica. Tot plegat demostra el bon moment que està vivint aquest sector de negoci editorial i la lluita ferotge i indissimulada per fer-se amb part d'un pastís cada vegada més gran i, per tant, més abellidor.
Mentrestant, l'edició en català roman poc menys que aliena a aquest fenomen. Només 62 s'ha posat les piles en aquest sentit, tot i que a la seua web (molt millorable, d'altra banda) no diferencien Butxaca 62 com un segell distint i hi han posat allà bona part del seu fons escolar. També tenim les col·leccions Butxaca 1984 o Proa Butxaca, fruit d'iniciatives individuals.
Falten, però, empreses de més volada capaces de posar a l'abast dels lectors els èxits recents en llengua catalana en format de butxaca, que donen vida i normalitat al sector. Per què no hi ha agrupacions, joint ventures o matrimonis de conveniència per crear i consolidar un segell de butxaca en català potent? Fóra bo intentar-ho.