Malestar a la literatura catalana

Dur, molt dur, l'editorial de l'últim número de la revista L'Avenç. Hi critica l'actitud de Vicenç Villatoro en la sessió d'Anatomia 06/07 (i la sessió d'Anatomia mateixa, si més no, l'ambient "gèlid i mortuori" de l'emplaçament), però ni una sola paraula de la resta d'intervencions, no totes tan negatives, com ja vam comentar ací. Una vegada més, palesem que parlar en positiu "no ven". També critica el "llenguatge autoritari" emprat per Hèctor Bofill en el "desgraciat article" que continuà la polèmica amb el crític Ponç Puigdevall, extraordinàriament ben sintetitzada ací per L'efecte Jauss. Res que preocupe massa Bofill, que aquesta setmana a l'Avui tornava a la càrrega.
Fetes aquestes premisses, l'editorialista (és a dir, la revista) defensa la necessitat d'una xarxa de mitjans de premsa escrita per difondre i donar a la literatura catalana l'impuls que necessita:

"Aquesta revista s'ofereix, i es disposa, a acomplir el tros de paper que li pertoqui per fer possible i viable aquest ecosistema literari en català. Ara bé, això no treu la responsabilitat dels mateixos autors i editors."

A banda de "polèmiques" i "malestars", la proposa de L'Avenç (des de fa uns mesos en mans d'RBA, no ho oblidem) és oportuna i necessària i s'emmarca, pel que sembla, en l'estratègia de la conselleria del ram, que ha manifestat en reiterades ocasions que la unió en un sol departament de les àrees de Cultura i Mitjans de Comunicació ha de resultar decisiva per impulsar la presència mediàtica de la indústria cultural pròpia. És el que en alguna ocasió hem anomenat "IntraFrankfurt": difondre la cultura catalana no només a l'exterior, sinó també de portes endins.
I pensem en termes globals, per favor. En l'última visita a Barcelona em van preguntar quin era el mitjà o mitjans amb diguem-ne "sensibilitat cultural/nacional" de referència al País Valencià. No vaig saber què contestar, i encara avui pense si no seria una pregunta-trampa. És el "mal crònic" de què parlàvem ací. Si voleu més dades, llegiu aquest article de Francesc de Paula Burguera. Clar claret.