RBA al contraatac

Dijous passat, el Quadern d'El País Catalunya (ací teniu una espècie d'extracte) dedicava 3 pàgines a RBA sota el títol "L'expansió d'un grup de comunicació català". L'entrevista de Rosa Mora amb Ricardo Rodríguez, propietari del 85% del grup, inclou preguntes incisives i respostes ben sucoses sobre, per exemple, la compra-venda del Grup 62. Rodríguez, que va lluitar infructuosament per la compra de les accions de La Caixa a 62, assenyala amb el dit:

"La Caixa es va veure obligada per mil raons a vendre a Planeta. Va ser una cosa una mica boja des del punt de vista de la política catalana. Em consta que hi va haver polítics que van voler impedir-ho. Planeta ha fet llanguir editorials com Seix Barral, Destino o com Columna en català, la llista és llarga. Deixar Grup 62 en mans d'un editor que té aquesta trajectòria em sembla una bogeria."

Vaja, no crec que faça molts amics, amb declaracions com aquestes, tot i que d'amics sembla anar sobrat. La llista de polítics que esmenta que intercediren al seu favor en aquella magna operació és llarga i del màxim nivell (si més no, aleshores):

"Em consta que Pasqual Maragall i, òbviament, Antoni Castells, van fer gestions a favor nostre. També gent d'Esquerra, d'Iniciativa i, fins i tot, de CiU, alguna gent de CiU, perquè el cert és que quan vam parlar amb aquesta formació, estava massa interessada en salvar Enciclopèdia Catalana."

Un bon exemple del lliure mercat, sí senyor, sense intervencionisme ni tractes de favor. Com ha de ser.

Pel que fa al present i a les perspectives de futur del grup, Carles Geli ens les resumeix molt bé: compten amb 54 revistes que venen 65 milions d'exemplars a l'any; una divisió de col·leccionables líder en el sector amb un 39% de quota de mercat i una aposta de molta volada pel sector audiovisual, per al qual han fitxat l'exconseller Ferran Mascarell. Són el cinqué grup de comunicació a l'Estat espanyol, i això que no tenen (encara) ràdios, ni teles, ni diaris.

Pel que fa a la divisió de llibres, que van engegar fa tan sols 7 anys amb la compra de La Magrana (queda res del que era?), a hores d'ara representa només el 7% de la facturació del conglomerat, és a dir, uns mòdics 30 milions d'euros. Enguany doblaran el nombre de títols publicats en català.