"En uns moments en què moltes editorials no saben què publicar i opten per productes simples i banals, aquesta troballa de Bromera omple un buit i esdevé una petita joia que serà devorada fàcilment per poc que el boca orella comenci a actuar."Amb aquestes paraules destaca el crític Josep Maria Aloy a l'últim número d'Escola Catalana la novel·la Lila i el secret dels focs, de Philip Pullman, distingida amb el premi Atrapallibres.
2 comentaris:
Al meu parer és un bon llibre, amb més humor i menys ambició que d'altres de l'autor, però ben resolt i recomenable, a més de breu (fet que pot ser un avantatge per a certs lectors, encara que no ho sigui en si mateix). Un altre de semblant, per característiques generals, no pas per detalls de la trama, és Count Karlstein (no sé si està traduït al català), que té una estructura narrativa molt encertada, amb el joc de veus i perspectives.
Amic Darabuc, fa temps em recomanaren (una llibretera d'Abacus molt eficient i persuasiva si més no per a la cosa literària) "Count Karlstein" amb molt d'entusiasme, però fins aquest estiu no he tingut temps per llegir-lo (hi ha edició en castellà a Umbriel) i he de dir que m'ha entusiasmat a mi també, sobretot la ironia latent en tot el relat i tan evident en l'esclat de casualitats finals que lliguen d'una manera virtuosa, fantàstica.
Publica un comentari a l'entrada