Great, Mr Pullman!

Aquest matí es lliura la segona edició del Premi Atrapallibres, que en la categoria de 9 anys ha recaigut en Lila i el secret dels focs, del gran Philip Pullman, una aventura preciosa sobre l'amistat, els temors i la valentia. Un premi "de la crítica" que atorguen els "crítics" més exigents: els lectors de les edats a les quals s'adrecen les obres. Aquesta particularitat, a més de l'aval organitzador del CLIJCAT, singularitza i prestigia els guardonats. I resulten molt satisfactoris per als editors.
A Bolonya, una Fira de la qual dissortadament no he tingut temps de parlar en aquest bloc (disculpeu, doncs, que l'apunt d'avui siga un poc més llarg de l'habitual), vaig tenir el gust (de veritat, l'honor) de conéixer Philip Pullman. Havien organitzat una xarrada sobre "El significat històric i metafòric de la literatura fantàstica" i, tot i el títol dissuasori, la sala estava de gom a gom. Tant, que van haver de fer eixir el personal per habilitar un espai més gran. Aprofitant l'enrenou, m'hi vaig acostar, tremolós com un xiquet, i m'hi vaig presentar.

Philip Pullman es va mostrar agradablement sorprés de conéixer "My Catalan publisher", que és com em va presentar Luigi Spagnol, president de Salani, a qui poc després li demanaria que ens fera la foto que il·lustra aquest apunt. Li vaig donar la notícia del premi Atrapallibres i va exclamar un "Great!" enorme, que sonava sincer i humil en un autor amb una carrera imparable plagada d'èxits i de guardons. Vaig aprofitar per confessar-li que El rellotge mecànic és, d'entre els seus llibres, el meu favorit (i ara el tinc dedicat!) i va reconéixer que ell també l'aprecia molt "perquè és dur fer un llibre que semble senzill". I que l'edició de Bromera és "very beautiful".

Ja en la intervenció va començar desmentint que siga un escriptor de fantasia, fet que va provocar una carcallada general. "Tota la literatura, adreçada a qualsevol edat, gira al voltant de la naturalesa humana i la nostra relació amb tot allò que ens envolta", va matisar, i això és el que de veritat li agrada esbrinar a través dels seus llibres. Com a lector, el que més li interessa és l'escriptura realista. Ell mateix no entenia per què escrivia llibres fantàstics, ja que no és lector d'aquest gènere. "És la meua imaginació el que m'empenta a escriure fantasia", va proclamar, "i utilitze el mecanisme de la fantasia per explicar el que sent que és la naturalesa humana. Sens dubte, la qüestió que mou la trilogia de La matèria obscura és què passa quan creixem?". "L'èxit de la trilogia", va concloure, "és possible perquè parla de temes reals".
Pròximament en totes les pantalles, amb Nicole Kidman com a senyora Coulter!