Després de la batalla

De vegades, un editor publica el que vol i resulta que l'encerta.
Avui hem presentat en una roda de premsa multitudinària (i extraordinària: ben bé una conferència exclusiva, irrepetible) un llibre "de compromís", però de compromís en el millor sentit de la paraula: un llibre compromés, no de circumstàncies; oportú, no oportunista. Es tracta d'Almansa 1707, després de la batalla, elaborat amb la mestria habitual de Joan F. Mira, i en el qual hem posat una gran dosi d'il·lusió per contribuir a explicar i divulgar entre el gran públic uns fets transcendentals de la nostra història col·lectiva. Transcendentals però en realitat poc coneguts, i sovint silenciats. Potser perquè, com diu Mira: "continua havent-hi dos bàndols, els botiflers i els austracistes, dos models d'entendre el país. I continua havent molts botiflers al poder, ara i abans".
Per a Bromera és la culminació d'un any de celebracions, i la principal contribució a la commemoració (que no celebració) en 2007 dels 300 anys de la Batalla d'Almansa. N'hi haurà d'altres també importants, com la novel·la juvenil Vent d'Almansa, de Josep Franco, que ja comença a arribar a les llibreries; o l'especial de la revista L'Illa que estem preparant per a Nadal; o l'exposició que l'any que ve recorrerà nombroses ciutats valencianes. Però estic convençut que, amb el temps, aquesta obra de Joan F. Mira ("una obra de funció pública", com l'ha qualificada amb encert l'autor mateix) esdevindrà un títol de referència en al catàleg de Bromera. Un llibre que hauria de ser de lectura (i assimilació) obligatòria.